"Sense ficció" estrena "Bruixes, la gran mentida", un thriller històric amb elements de true crime, i "Dones davant dels míssils", sobre els dinou anys de lluita feminista a Greenham Common

"Bruixes, la gran mentida"

Podien ser dones pobres, soles, de caràcter fort, independents, contestatàries, amb problemes de salut mental o amb vides poc convencionals. O ni tan sols això, en molts casos. Milers de dones acusades i jutjades per bruixeria, a la Catalunya rural, van morir penjades o cremades després de judicis manipulats i terribles tortures.

Òbviament, no eren bruixes: eren dones, i van morir perquè les seves vides no s'ajustaven a la norma. Bocs expiatoris d'una societat tremendament masclista. No les van matar per remeieres, perquè participessin en cultes satànics o perquè estiguessin massa empoderades. Ni tampoc va ser la Inquisició qui les perseguia: a Catalunya, batlles i senyors feudals van ser responsables de la majoria de les matances, amb la complicitat de veïns i veïnes.

És poc sabut que Catalunya va ser, entre els segles XV i XVII, un dels focus mundials de les caceres de bruixes. Només en deu anys, entre 1619 i 1629, cent dones van ser penjades per acusacions de bruixeria. En total, més de mil dones executades al llarg de tot el període. Les comarques pirinenques, i també el Vallès, Osona i el Bages, van viure centenars de processos, en persecucions que s'estenien com una taca d'oli, amb acusacions, delacions i rumors en cadena.

"Bruixes, la gran mentida" explica tot això, no només a la llum de la investigació més moderna i rigorosa d'investigadors catalans i estrangers, sinó també resseguint les conseqüències i herències actuals de les dinàmiques patriarcals que ho van promoure. Dirigit per la premiada directora Joanna Pardos, aquest documental innovador, atípic i apassionant té elements de ficció i tractament de true crime, sense perdre el respecte absolut al rigor històric.

Intervenen al documental, aportant el coneixement històric més recent, els principals experts nacionals i internacionals, com Pau Castell, que han tingut accés a documentació inèdita d'arxius catalans i europeus. Contextualitzant aquesta història en el marc d'un sistema patriarcal encara no extint, que sanciona les dones quan escapen de la norma, intervenen expertes com la psicòloga Alba Alfageme o la jutge Lucía Avilés, advocades i historiadores en diversos camps.

Què en queda, avui, de les caceres de bruixes? El documental aporta el testimoni de dones actuals que han patit avui les mateixes actituds que els caçadors infligien a les seves víctimes acusades de bruixeria. Finalment, i en una tercera línia narrativa, e segueix la preparació de l'obra tradicional de teatre del Grup de Bruixes de Viladrau, amb les dones que interpreten les víctimes de la cacera en aquella població osonenca, una de les més castigades pels processos de bruixeria.

El resultat és sorprenent, innovador i molt emocionant. Retrata no només l'aspecte històric i social d'aquests judicis, sinó també la vivència de les víctimes, que abans de ser executades van patir la injustícia, la traïció d'amics i veïns, i la humiliació, la impotència i la por, una vivència que té poc a veure amb el relat tradicional, folkloritzant, que s'ha fet de les bruixes. 

Fitxa Tècnica

Direcció: Joanna Pardos
Realització ficció: Roman Parrado
Realització documental: Raul Cuevas
Guió: Joanna Pardos, Margarida Olivé i Anna Alsina
Guió ficció: Roger Danès i Alfred Pérez
Producció: Sílvia Vinardell i Lola Pedrós
Producció executiva Sàpiens: Marc Roma i Oriol Cortacans
Producció executiva TV3 Sílvia Pairó Vila
Direcció executiva TV3: Montse Armengou Martín
So: Carnaby studio
Edició: Jordi Gallofré i Gal·la de Yzaguirre
Assessorament històric: Pau Castell i Agustí Alcoberro

"Bruixes, la gran mentida" és una producció de Televisió de Catalunya en coproducció amb Sàpiens i amb el suport de la Diputació de Lleida.

"Dones davant dels míssils"

A les dones britàniques que van lluitar contra la instal·lació de míssils nuclears a la base de Greenham Common també se les va acusar d'abandonar fills i marits a casa, de ser violentes i desordenades, lletges i brutes i de ser un perill per a la societat i el sistema. Òbviament, els van dir "bruixes", i elles s'ho van prendre amb sentit de l'humor i sovint se'n disfressaven. Però la seva lluita no era gens de broma: centenars de dones van ser detingudes i van anar a la presó, van patir violentes càrregues policials i una va morir durant les protestes.

A "Dones davant dels míssils", un documental de Sonia González,  són les mateixes activistes les que expliquen com va anar la seva lluita, quins eren els seus arguments i com era la vida als successius campaments amb què van encerclar la base durant molts anys.

La història que relata el documental comença l'any 1981, quan encara en plena guerra freda, s'intensifica la cursa armamentística. Amb l'excusa de "renovar" el seu armament a Europa, l'OTAN desplega més de 500 míssils nuclears tàctics nord-americans en diversos països europeus, entre els quals hi ha el Regne Unit. Els míssils aniran destinats a Greenham Common, una base militar situada en uns antics terrenys comunals requisats a la Segona Guerra Mundial. Tot plegat es fa sense informar-ne gairebé gens la població.

Un grup de dones preocupades per l'amenaça nuclear comencen una protesta contra la instal·lació d'aquests míssils fent una marxa a peu des de Gal·les fins a Greenham Common. 36 s'encadenen a les tanques i hi instal·len un campament que en principi ha de durar poc temps però que al final estarà dinou anys actiu. El que va començar sent una petita protesta d'un grup de dones va acabar sent una de les accions de protesta més importants de la història recent del Regne Unit.

Successius desallotjaments i noves acampades, manifestacions massives i cadenes humanes, actes festius i batalles campals. Centenars de detencions i també la decisió d'establir el Camp de Pau de Greenham Common -una petita ciutat de tendes de campanya enmig del fang- com una acció exclusivament de dones, dones que s'identificaven com a mares en lluita contra les armes nuclears pel futur dels seus fills i de les futures generacions. Mares i no mares que no dubtaven a encadenar-se a les tanques, a tallar-les, a irrompre a les instal·lacions militars i a inventar tota mena d'accions no violentes i tremendament imaginatives.

Però mentre milers de dones arreu d'Europa i de tot el món s'inspiraven en la seva lluita, les visitaven i en feien petites rèpliques en altres àrees militars, les acampades a Greenham Common tenien el govern en contra, patien l'assetjament de l'exèrcit i la policia, i nombrosos mitjans van promoure una campanya de difamacions i escàndols contra el seu campament. Bona part de l'opinió pública també s'hi va posicionar en contra, amb insults i desqualificacions que anaven de "terroristes" a "males mares". El discurs de la guerra freda, encara vigent, interpretava la seva postura pel desarmament com una traïció a la pàtria i a la seguretat del país.

Com explica "Dones davant els míssils", la seva lluita de Greenham Common, i també les campanyes per la pau i el desarmament arreu del món, juntament amb la distensió i la fi de la guerra freda, va tenir el seu fruit. L'any 1991 els últims míssils abandonaven la base com a resultat dels tractats entre els Estats Units i l'URSS, però el camp va continuar actiu en protesta contra els programes nuclears del Regne Unit. Les tanques van caure l'any 2000 i als terrenys on hi havia hagut el campament es va erigir el 2002 un camp memorial en honor a la lluita contra el desarmament i en record de Helen Wyn Thomas, la jove morta durant les primeres protestes.

Ara enaltides i considerades un exemple de lluita pacifista i feminista, les dones de Greenham Common -i els fills i filles que sovint les van acompanyar- conserven un record intens i contradictori dels anys del Camp de Pau. A "Dones davant els míssils" parlen de la brutalitat policial, les incomoditats i desafiaments en tots els àmbits, però també de la germanor, la unitat i l'alegria que acompanyaven la vida quotidiana i les petites i grans victòries. Dels temes col·lectius i personals que les angoixaven i les angoixen encara, i de l'orgull d'haver impulsat i format part d'un moviment molt més gran que la lluita contra una base de míssils nuclears, i que, com recorden, encara no està guanyada.

Fitxa tècnica

Direcció i guió:  Sonia González
Realització: Amy Newstead
Edició: William Roy
Producció: Alice Rabineau

"Dones davant dels míssils" és una producció de Tangerine Productions en coproducció amb Arte France.

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio
#SenseFiccióTV3
#BruixesTV3
#DonesVsMíssilsTV3