NIT ESPECIAL: 10 ANYS DE LA CRISI ECONÒMICA

"Sense ficció" estrena "Boom, crac, boom", l'aclamat documental de Terry Jones, ex-Monty Phyton

El dimarts 25 de setembre, a les 21.55, "Sense ficció" estrena "Boom, crac, boom", un documental de Terry Jones, antic membre de Monty Phyton, i el professor d'economia Theo Kockent, que fa una crítica al sistema financer mundial advertint de nous desastres si no es reforma. El documental busca explicar el sistema financer mundial arran de la crisi del 2008 d'una manera molt divulgativa, amb l'ajuda, també, de marionetes i animacions. S'entrevista economistes com Paul Krugman, l'actor John Cusach i el cap del Banc d'Anglaterra, Andy Haldane, entre d'altres.

Tot seguit, continuant amb la nit temàtica dels 10 anys de la crisi econòmica mundial, "Valor afegit" emetrà un especial arran del desè aniversari de la fallida de Lehman Brothers, a mitjans de setembre del 2008, que va precipitar una crisi financera mundial.

"Boom, crac, boom"
"Boom, crac, boom"

El dimarts 25 de setembre "Sense ficció" estrena l'aclamat documental "Boom, crac, boom", que vol trobar resposta a les preguntes següents: Es podria impedir una altra crisi financera com la que va esclatar a Wall Street fa deu anys, que va enfonsar l'economia occidental? Si no canvia el sistema econòmic, estem abocats a repetir crisis cada cert temps?

Terry Jones, escriptor, director, historiador i antic membre de Monty Phyton, presenta i codirigeix "Boom, crac, boom", una crítica al sistema financer mundial arran de la crisi del 2008, amb la participació de John Cusack, economistes –d'entre els quals hi ha els tres Premis Nobel en Ciències Econòmiques Daniel Kahneman, Paul Krugman i Robert Shiller-, acadèmics, marionetes, animacions, música i grans dosis d'humor i ironia.

Les crisis financeres no són un fenomen nou. S'han repetit al llarg de la història, però després s'obliden i es repeteixen els errors del passat. És la mateixa naturalesa humana qui condueix a una crisi rere una altra. I l'economia se centra en models que no preveuen la crisi. Aquest és el punt de partida de "Boom, crac, boom", un treball codirigit per Terry Jones, exmembre de Monty Phyton i director de "La vida de Brian", "Els cavallers de la taula quadrada" i "El sentit de la vida", quan es compleixen deu anys de la fallida del banc d'inversions Lehman Brothers als Estats Units, fet que va precipitar una crisi financera mundial.

La crisi es va originar arran de la concessió a persones poc solvents d'hipoteques d'alt risc, les anomenades "subprime", o hipoteques porqueria, que es van exportar a Europa a través de sofisticats productes financers. Quan la bombolla immobiliària va esclatar, els mercats internacionals es van col·lapsar i els governs van rescatar els bancs amb inversions milionàries. Fins llavors, els Estats Units vivien un moment d'eufòria i optimisme.

Per entendre les raons que van causar aquest desastre econòmic, el documental dirigit per Terry Jones, Bill Jones i Ben Timlett dona uns quants exemples de crisis que es van produir en el passat: la de les tulipes, el segle XVI, a Amsterdam; la del comerç d'Anglaterra amb Sud-amèrica el segle XVIII, que va arruïnar fins i tot Isaac Newton; la del ferrocarril, el segle XIX ,o el famós crac del 29, que va suposar l'inici de la Gran Depressió als Estats Units. Totes les crisis tenen un mateix patró: l'economia va experimentar una etapa d'eufòria especulativa, fins que la bombolla en què se sustentava va esclatar i va desencadenar una greu crisi.

El documental reivindica la figura de l'economista Hyman Minsky, que durant els anys 60, 70 i 80 va proposar la hipòtesi de la inestabilitat financera. Defensava que les crisis són inherents al sistema capitalista. Quan se'n produeix una, els governs imposen regulacions al món financer. Això genera un període d'estabilitat que acaba propiciant un excés de confiança. Aquesta etapa ve seguida d'un temps d'eufòria financera en què els polítics relaxen les regulacions i, tard o d'hora, es crea una inestabilitat en el sistema financer. Les idees de Minsky no van encaixar en la bonança del moment i va ser desacreditat dins la professió. Però, després de la crisi del 2008, quan ja havia mort, la seva figura va reaparèixer amb la força d'un visionari.

Lluny d'aquesta teoria, el model convencional que es fa servir per dirigir l'economia és la del lliure mercat o la teoria econòmica neoclàssica. Es fonamenta en el fet que les persones som racionals amb els diners, l'economia està sempre en equilibri, s'autoregula, i que les bombolles i les crisis no es donen. Els experts entrevistats en el documental, però, critiquen aquest model perquè és allunyat del món real en què vivim.

De cara al futur, "Boom, crac, boom" proposa que cal entendre la natura sistèmica de la inestabilitat del sistema econòmic, introduir-hi canvis per impedir episodis d'inestabilitat, redissenyar el sistema econòmic i canviar també el que s'ensenya a les universitats d'economia, per tal que les crisis que s'han produït al llarg de la història formin part del contingut curricular i, d'aquesta manera, s'incentivin veus crítiques dins el sistema. Si la gent no aprèn de la història, repetirà els errors del passat.

Tot això que sembla una lliçó d'economia, en el documental, escrit per Terry Jones i el professor d'Economia i empresari Theo Kocken pren to irreverent, irònic i crític digne d'un ex-Monty Phyton.

 

tv3.cat/senseficcio

facebook.com/senseficcio

twitter.com/senseficcio

Anar al contingut