"Sense ficció" estrena "Bi Arnas", sobre les tortures al País Basc, i "Fly so far (La nostra llibertat)", quan l'avortament és un crim
Demà, a les 22.05, "Sense ficció" estrena "Bi Arnas", un documental que recull el testimoni de dues dones salvatgement torturades als calabossos policials d'Euskadi en el context de la lluita antiterrorista. Una ferida oberta, que acumula més de 4.000 casos documentats entre el 1960 i el 2014 i que encara és tabú, fins i tot entre les famílies dels afectats.
Tot seguit, s'estrenarà "Fly so far (La nostra llibertat)". Dirigit per Celina Escher, el documental segueix la lluita de Teodora Vásquez i el moviment de dones que encapçala, "Les 17", totes elles acusades pel govern del Salvador d'homicidi agreujat després de patir avortaments espontanis.
"Bi Arnas"
La mare de la Iratxe no li ha preguntat mai com va ser torturada, què li van fer: "Ni jo vull que ella pateixi explicant-m'ho, ni ella vol que jo pateixi més del que ja he patit". D'aquella violència en queda el testimoni d'una gravació en què, passats els anys i ja en la clandestinitat, Iratxe intentava verbalitzar la seva experiència als calabossos de l'Audiència Nacional: "Tant de dolor... no hauria pensat mai que arribaria a sentir tant de dolor, ni que pogués aguantar-lo. Només tenia ganes de morir".
Tampoc la Nekane Txapartegui en vol parlar amb la seva família. Reconeix que encara és un tema tabú que vol evitar per no fer mal als altres. "Saben com utilitzar la tortura sexista per trencar-nos emocionalment. I jo em vaig trencar. Adonar-te que aquella dona violada ets tu mateixa, és massa com per acceptar-ho", explica.
A totes dues les van sotmetre, repetidament, a tortures per asfíxia simulada, una de les més cruels i més utilitzades contra els detinguts per presumpta vinculació a ETA. "Bi Arnas", que en català vol dir "dues respiracions", és sobretot la història de la Iratxe i de la seva mare, dels seus patiments i de la seva lluita contra les tortures fins que no els quedi alè. I de la fractura que han provocat a les víctimes, a les seves famílies i a la societat sencera.
Un informe sobre la tortura a Euskadi encarregat pel govern basc conclou que hi va haver més de 4.000 casos documentats entre el 1960 i el 2014, però adverteix que poden ser molts més. Al capdavant d'aquesta investigació hi ha el forense Paco Etxebarria.
"La tortura és el crim més ben amagat, perquè es produeix en un context en què no hi ha més protagonistes que el torturat i els torturadors, que són uns quants, no només un. Però des que vam entregar l'informe, hem anat sumant centenars de casos als més de 4.000 de documentats", diu Etxebarria.
La mare de la Iratxe ha mogut cel i terra perquè es reconeguin i es castiguin les tortures a la seva filla Iratxe, condemnada a Espanya a 24 anys i mig de presó per la col·locació de dos artefactes explosius, després d'haver estat empresonada set anys a França: "Una mare creu que sempre pot salvar els seus fills, que sempre els pot evitar els grans mals. Durant anys em vaig sentir molt malament, però ara ja no me'n culpo."
Festivals
SSIFF, Festival de Sant Sebastià, 2022
Fitxa tècnica
Guió i direcció: Jon Mikel Fernández Elorz
Direcció de producció: Imanol Arzuaga Sarratea
Direcció de fotografia: Jon Mikel Fernandez Elorz
Música: Eneritz Furyak
Muntatge: Dani Lopez
So: Manuel Ruiz
"Bi Arnas" és una producció de Borda Gorri Produkzioak.
"Fly so far (La nostra llibertat)"
Imagina que ets al teu novè mes d'embaràs. Sents un dolor intens i et desmaies. Quan et despertes estàs a l'hospital, envoltada de policies. T'acusen d'haver matat el teu propi nadó. Aquesta és el història de Teodora Vásquez, la portaveu de "Les 17". Tant ella com les altres 16 dones d'aquest moviment són a la presó acusades pel govern del Salvador d'homicidi agreujat per haver patit un avortament espontani i han estat condemnades a penes de fins a 30 anys de presó. El Salvador és un dels països del món més restrictius pel que fa a l'avortament, que està prohibit en tots els casos.
El documental segueix la Teodora i les altres dones en la lluita per recuperar la llibertat. Els seus testimonis i casos són proves de la violència del govern del Salvador contra les dones, però també de resiliència col·lectiva, solidaritat i germanor.
Premis i festivals
Premi del jurat a la secció Ibero-Americana al SIFF, Seattle International Film Festival, 2021
Santa Barbara International Film Festival, 2022
Hot Docs Canadian International Documentary Film Festival, 2021
DOXA Documentary Film Festival, 2021
Fitxa tècnica
Direcció: Celina Escher
Producció: Mónica Hernández Rejón
Edició: Matteo Faccenda
Fotografia: Guillermo Argueta, Audun Fjeldheim, Celina Escher, Christian Rivera, Fabricio Sibrián, Camilo Henríquez, Nils Bucher, Kalle Jansson i
aria Åkesson
Música: Mahan Mobashery i Nils Bucher
So: Anders Lindahl/Ljudbang
"Fly so far (La nostra llibertat)" és una producció de Pramfilm amb el Suport De Swedish Film Institute, Film Commissioner Juan Pablo Libossart, Idfa Bertha Fund, The Swedish Arts Grants Committee, Filmbasen/Region Stockholm i Dalarna International.
#TorturaEuskadiTV3
#SomDones
