"Sense ficció" estrena "Assassinar Franco: resistència contra un dictador" i "Experiment Stuka"
Demà, dimarts 18 de febrer, a les 21.55, TV3 estrenarà, dins del "Sense ficció", "Assassinar Franco: resistència contra un dictador", un documental que repassa els intents d'assassinat el dictador, justament tres mesos després que les seves restes fossin exhumades del Valle de los Caídos.
Tot seguit, a les 23.00, s'estrenarà "Experiment Stuka", que analitza un dels episodis més desconeguts i sagnants de la Guerra Civil espanyola, el bombardeig de quatre pobles de l'Alt Maestrat, al País Valencià, el maig del 1938, que va acabar amb la vida se 38 persones.
"Assassinar Franco: resistència contra un dictador" (dimarts, a les 21.55)
El dictador Francisco Franco pensava que havia estat escollit per Déu. Feia que els seus propagandistes el presentessin com un soldat viril, valent i indomable. Secretament, però, Franco tenia una por gairebé malaltissa que l'assassinessin. I amb raó. Després de la seva mort, l'any 1975, s'han arribat a descobrir una vintena d'accions frustrades per acabar amb la seva vida. Alguna, fins i tot, abans de la Guerra Civil.
Amb "Assassinar Franco: resistència contra un dictador", els directors Daniel Guthmann i Joachim Palutzki busquen esbrinar qui va planejar aquests atemptats, què els impulsava a actuar i quines circumstàncies envoltaven els complots contra el dictador. El documental examina, així, un capítol cabdal de la resistència del segle XX.
La major part dels intents de matar Franco els van protagonitzar anarquistes, molts d'ells catalans, que preparaven les accions des de l'exili i després feien temeràries incursions a Espanya. És el cas d'Octavi Alberola. Ell va ser la ment pensant darrere d'una sèrie d'intents d'assassinat duts a terme per la resistència anarquista a la dècada dels 60. El documental compta amb el seu testimoni, que serveix de marc narratiu per reconstruir, de manera documental, alguns d'aquests intents frustrats.
Altres accions van ser la protagonitzada per l'escultor Antoni Vidal Arabi, que l'estiu de 1936, en rebre una notificació que el líder militar planejava un cop d'estat contra el govern electe d'Espanya, va intentar disparar-li a Tenerife. O la del 23 d'octubre de 1940, data en què Franco i Hitler es van reunir a la localitat fronterera d'Hendaia. L'anarquista català Domènec Ibars volia aprofitar aquesta trobada per liquidar-los a tots dos. El seu intent va fracassar. L'anarquista escocès Stuart Christie, un altre important testimoni, va viatjar a Madrid el 1964 quan tenia divuit anys. Amagats sota el jersei hi duia explosius que planejava fer esclatar a l'estadi Santiago Bernabéu. L'últim en la línia d'aspirants a assassinar el dictador va ser el basc Joseba Elósegui, que es va calar foc davant Franco al frontó de Sant Sebastià el 18 de setembre de 1970, fet pel qual va ser condemnat a set anys de presó.
El documental, una producció de DG FILM en coproducció amb ZDFinfo i PHOENIX, mostra material d'arxiu, molt del qual inèdit.
"Experiment Stuka" (dimarts, a les 23.00)
El maig del 1938, en plena Guerra Civil, els habitants de quatre pobles de l'Alt Maestrat, al País Valencià, van veure aparèixer tres avions a l'horitzó. Alguns nens van sortir a saludar i els adults els observaven amb innocència i curiositat. Els avions van maniobrar, van caure en picat i van bombardejar cases i esglésies. Van matar 38 veïns. Fins ara mai s'ha sabut qui en va ser el responsable.
Vuitanta anys més tard es van descobrir 66 fotografies aèries en una carpeta de l'arxiu militar de Friburg, a Alemanya. Aquestes fotografies són la clau del misteri i el punt de partida d'"Experiment Stuka", un documental dirigit per Pepe Andreu i Rafa Molés.
Els pobles no tenien cap interès militar ni estratègic, però formaven part d'un pla secret. Els pilots pertanyien a la legió Còndor, enviada per Hitler per ajudar Franco. Acabaven de rebre els tres primers models del Junkers 87A, més conegut com Stuka. Els prototips van entrar a la península en secret i havien de calibrar si podien carregar bombes incendiàries de 500 kg, el doble de les llançades fins aleshores. El napalm que va caure sobre aquells pobles es va convertir en un dels experiments més sagnants de la tecnologia militar i va ser determinant en la decisió alemanya de construir en massa l'Stuka, amb què a la Segona Guerra Mundial s'arrasaria bona part d'Europa.
Els soldats alemanys, amb base a la Sénia, bombardejaven de dia, es fotografiaven entre la runa després i remataven el dia prenent cervesa.
Una pacient investigació i l'accés a arxius mai consultats fins ara han permès treure a la llum aquesta història i, el que és més important, reconciliar quatre pobles que s'acusaven mútuament de l'autoria de la massacre. Ara saben que era el feixisme qui estava al darrere de l'experiment Stuka.
