"Avi, et trauré d'aquí!"
"Avi, et trauré d'aquí!"
DIMARTS, A LES 22.55

"Sense ficció" emet "Avi, et trauré d'aquí!"

Demà, dimarts, a les 22.55, "Sense ficció" recupera "Avi, et trauré d'aquí", de Montse Armengou i Ricard Belis. El documental narra com, mig segle després, fills i nets lluiten per recuperar el cos dels seus éssers estimats que estan enterrats al Valle de los Caídos.

Abans, a les 21.55, TV3 emetrà "Quatre gats", l'espai d'entrevistes en profunditat dirigit i presentat per Ricard Ustrell. En aquesta ocasió, ara que fa 80 anys del final de la Guerra Civil Espanyola, el programa està centrat en la memòria històrica. Les protagonistes seran tres dones: Roser Guinau, veïna de la Torre de l'Espanyol, la supervivent del camp de concentració de Bergen-Belsen Francine Christophe, i la presidenta de les Àvies de la Plaza de Mayo, Estela de Carlotto.

"Avi, et trauré d'aquí!": aquesta és la promesa i la lluita d'en Joan Pinyol, net d'un republicà que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat sense el permís de la família al Valle de los Caídos. Durant anys van estar portant flors al cementiri de Lleida. Fa poc temps, gràcies a una investigació de la historiadora Queralt Solé, van saber que, en realitat, el seu avi reposava al Valle, al costat del seu botxí.

Inaugurat el 1959, i presentat com un monument a la reconciliació, el règim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses de víctimes de la Guerra Civil –nacionals i republicans– per farcir aquell immens mausoleu. El Valle de los Caídos s'ha convertit en la fossa comuna més gran d'Espanya.

Ara, molts familiars lluiten per poder treure les restes dels seus parents del Valle i enterrar-los a prop de casa. Però les dificultats, tant tècniques com de voluntat política són moltes. Per a aquests afectats, que el seu avi o pare reposi al costat de Franco és un greuge que va provocar la dictadura i que la democràcia encara no ha reparat.

El documental mostra les dificultats que tenen les víctimes per treure els seus familiars d'un monument únic al món, tant per les seves dimensions com per les seves vinculacions amb la dictadura.

Aquest treball parla amb afectats, forenses, polítics i experts. Tots ells es pronuncien sobre si s'ha de deixar el Valle com està o si cal una "democratització" del monument, perquè deixi de ser el mausoleu d'un dictador i es converteixi en un memorial per a les víctimes.

Durant la investigació hem rescatat l'extraordinària història d'uns navarresos que l'any 1980 van aconseguir exhumar 133 cossos del Valle de los Caídos, els únics que no han sortit mai d'allà. El que sembla impossible amb governs tant de dretes com d'esquerres va ser possible amb l'UCD d'una democràcia acabada d'estrenar.

Per què avui no és possible exhumar aquells cossos portats al Valle de los Caídos de manera secreta? És possible identificar-los, exhumar-los i tornar-los a les seves famílies? O el Valle és un tema intocable, com altres aspectes residuals del franquisme?

Consulta el dossier que es va elaborar el dia de l'estrena del documental.

tv3.cat/senseficcio

facebook.com/senseficcio

twitter.com/senseficcio

 

Anar al contingut