"Sense ficció" commemora el 75è aniversari del final de la II Guerra Mundial amb "1944: Cal bombardejar Auschwitz?" i "Un mal radical"

"1944: Cal bombardejar Auschwitz?"

L'abril de 1944 els presoners jueus Rudolph Vrba i Alfred Wetzler van poder fugir miraculosament d'Auschwitz. El seu testimoni esborronador va revelar per primera vegada el veritable horror de l'Holocaust al món exterior. Van descriure amb detall forense l'assassinat massiu dels jueus europeus a les cambres de gas i l'abast real del programa d'extermini nazi. Un testimoni que va col·locar els aliats davant d'un dels més grans dilemes morals del segle XX: s'havia de bombardejar Auschwitz?

El maig, un mes després de la fugida dels dos presoners, mentre els aliats deliberaven a Londres i Washington, gairebé 800.000 jueus hongaresos esperaven ser transportats a aquell complex de la mort. A començaments de juliol del 1944, un gruix important ja havia arribat al camp d'extermini i la majoria van ser assassinats tan bon punt hi van arribar.

Quan l'extermini a Auschwitz va assolir el seu clímax frenètic, la Segona Guerra Mundial arribava a un equilibri entre els bàndols enfrontats. Milions de tropes lluitaven als dos fronts i es disputaven la supremacia a l'aire. Els aliats dubtaven entre utilitzar els seus recursos per guanyar la guerra o aturar aquella matança industrial.

La petició desesperada de bombardejar el camp, amb 30.000 presoners captius, plantejava tot un seguit de desafiaments operatius: era possible arribar al camp per bombardejar-lo? Quants bombarders pesants serien necessaris? Què diria la màquina de propaganda nazi sobre un atac així? L'operació també plantejava desafiaments morals: quants presoners moririen en aquesta incursió? Es poden matar civils per salvar la vida dels transportats cap al camp d'extermini? Aquestes eren les dures qüestions a què es van enfrontar Winston Churchill, el Comandament Aeri Aliat i l'Agència Jueva.

"1944: Cal bombardejar Auschwitz?", una producció de la BBC dirigida i produïda per Tim Dunn, és una excel·lent combinació de dramatització, testimonis de primera mà d'alguns dels supervivents d'Auschwitz, material d'arxius i l'anàlisi dels experts, que explora un dilema moral que encara és vigent avui: com s'ha d'actuar davant d'un genocidi?

"Un mal radical"

Com es converteix un jove normal en un assassí en massa? Com poden pares de família decents matar dones, nens i nadons diàriament? Els autors d'aquests assassinats són membres dels esquadrons de la mort nazis, que van matar uns dos milions de civils jueus a l'Europa de l'Est, disparant-los a sang freda.

"Un mal radical" descobreix el pensament dels membres dels esquadrons a partir del que van escriure a les seves cartes i diaris. Per què no es van negar a executar aquelles ordres terribles? Com es pot convertir en una rutina el fet de matar? Quines excuses es donaven a ells mateixos? Com els manipulaven els seus líders?

Un grup divers de veus responen aquestes qüestions per entendre el mal que fa possible un genocidi: Benjamin Ferencz, fiscal en cap al judici de Nuremberg contra els Einsatzgruppen ("grups d'intervenció"); Christopher Browning, autor del famós estudi sobre l'Holocaust "Ordinary Men" ("Homes corrents"); Robert Jay Lifton, un dels estudiosos de la psicohistòria; i el sacerdot francès Patrick Desbois, incansable investigador de la "Xoà per bales" a l'antiga Unió Soviètica.

El documental també dona a conèixer diferents estudis psicològics sobre la conformitat individual dins un grup, com ara els experiments d'Asch i de Milgram; la síndrome Genovese o efecte espectador, i les tècniques utilitzades des de sempre als exèrcits per suprimir la individualitat dels soldats.

Perquè, com bé va dir Primo Levi, "Els monstres existeixen, però són molt poc nombrosos per ser realment perillosos. Són més perillosos els homes corrents."

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio