Rosa Cullell: "El model de finançament de la televisió pública catalana ha de sorgir de la reflexió i no de la urgència"

Dins del marc dels Esmorzars Roca Junyent, el fòrum de debat econòmic organitzat per la firma jurídica, Rosa Cullell ha expressat la necessitat de fer una reflexió pausada respecte als darrers esdeveniments relacionat amb el finançament de les televisions públiques. Decisions com ara la de Nicolas Sarkozy de posar fi a la publicitat a la televisió pública francesa han reobert un debat llargament present a l'espai audiovisual: la idoneïtat o no del finançament de la televisió pública a través de la publicitat. Aquesta mesura, que ja ha estat traslladada a Espanya i que segurament durà a l'absència total de publicitat a Televisió Espanyola cap al mes de setembre, coincideix amb un moment econòmic convuls, que, entre altres moltes conseqüències, ha deparat una davallada de la publicitat d'entre un 30 i un 40% als mitjans audiovisuals. Davant d'aquest escenari, els operadors privats veuen en la possibilitat que es prohibeixi la publicitat a la televisió pública una oportunitat per recuperar part dels seus ingressos perduts. Però, com ha afirmat Rosa Cullell, "aquesta relació causa-efecte no és certa". A França, on s'aplica aquesta mesura des de fa mesos, no hi hagut un transvasament publicitari de la pública a la privada. I no només això: la despesa publicitària ha continuat caient fins al 18%. Si a això hi afegim la poca reflexió prèvia a l'adopció de la mesura i la necessitat de cobrir d'una altra manera la part del pressupost de la televisió pública que prové de la publicitat, ens trobem davant d'un escenari si més no confús. En aquesta línia, la directora general de la CCMA ha assenyalat què passaria si s'apliqués a Televisió de Catalunya (TVC) la nova llei espanyola de l'audiovisual, que, entre altres mesures, recull que només un 10% del pressupost de la televisió pública es podrà dedicar a esdeveniments esportius. Això, en el cas de TVC, suposaria no poder oferir ni tan sols la lliga de futbol. Una televisió pública de referència com és TVC hauria de repensar radicalment el seu paper si hagués de renunciar al públic majoritari. Un redisseny és necessari, però que dugui cap a un canvi meditat i segur, no fruit de la precipitació. Això, com ha defensat Rosa Cullell, "suposaria llençar a la paperera la inversió feta aquests darrers anys". Per això ha desitjat que el Parlament de Catalunya aposti per la continuïtat de l'actual model de finançament mixt (amb prop d'un 30% procedent de la publicitat). No en va, la pública és la televisió que més controls passa i que més fidelment compleix amb la normativa. "Se'ns demana més que a ningú altre, i això no ens impedeix fer una televisió de qualitat i econòmicament sostenible", ha afirmat Rosa Cullell. La televisió pública en general, i la catalana en particular, necessiten la publicitat. Com a conclusió de la seva intervenció, la directora general de la CCMA ha defensat que, "si volem canviar de model, fem-ho, però sense pressa i sense imitar altres models que han demostrat sobradament no ser vàlids. Dissenyem un model que serveixi durant almenys els propers 25 anys, amb un finançament no només públic. Creem un model sostenible en la despesa i tecnològicament capdavanter. Una televisió referencial, capaç d'atreure un públic majoritari sense deixar d'oferir servei públic".