Una imatge del capítol de "Quèquicom" dedicat a la impressió tridimensional.
Una imatge del capítol de "Quèquicom" dedicat a la impressió tridimensional.
Demà, dimecres 18 d'abril, a les 22.00.

"Quèquicom" estrena "Impressionant"

Demà, dimecres 18 d'abril, a les 22.00, "Quèquicom", el programa de divulgació científica del 33, que dirigeix i presenta Jaume Vilalta, estrenarà un reportatge de Pere Renom i Cari Pardo sobre la impressió tridimensional titulat "Impressionant". En ell s'explica com la impressió 3D afegeix material a capes. I també les utilitats: s'aplica en aliments, regeneració de teixits, fabricació d'ulleres i pròtesis, etc. El reportatge, també descobrirà la Jet Fusion 3D, una tecnologia revolucionària.

I després d'"Impressionant" el programa reemetrà "Conviure amb la migranya", un reportatge en què es parla d'aquesta malaltia, que és la setena més invalidant del món. En tenen 1.000 milions de persones, de totes les cultures i condició. Dura hores o dies i impedeix dur una vida normal.

"Impressionant"
La impressió 3D és una tecnologia de fabricació d'objectes mitjançant la superposició de capes de material, per això també s'anomena "fabricació additiva". Permet desenvolupar prototipus més barats que la tècnica habitual de motllos per injecció de plàstic, sense cap limitació de forma. A més, fa rendible la producció d'un nombre reduït de peces i fins i tot de peces úniques. Per això, moltes de les seves aplicacions es donen en medicina personalitzada. Quan s'han de produir milers o desenes de milers de peces surt més a compte fabricar-les amb la tècnica de motllos per injecció de plàstic. Però aquesta situació està començant a canviar. En els últims quinze anys el 3D ha crescut moltíssim en l'àmbit industrial. Catalunya és un centre mundial d'activitat 3D (hub), amb empreses líders en el disseny i fabricació d'impressores tridimensionals, tant industrials com domèstiques.

Conviure amb la migranya

Samantha Vall fa una prova d'electroestimulació, al centre tecnològic d'estimulació cerebral Starlab Neuroelectrics. Allí es constata que un cervell no migranyós és capaç de concentrar-se, tot i tenir un so que el destorbi, a diferència d'un de migranyós, que no ho tolera. La migranya no té cura, però la neuròloga Patricia Pozo, de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, recomana que tot migranyós porti una vida endreçada, faci activitat física, rebaixi l'estrès i no abusi de la medicació.

Una de les seves pacients és Rosa Barberan, a qui tot l'afecta: una colònia, el sol a la cara, estar en dejú... La doctora li aconsella injeccions de Botox sota els cabells i amb això aconsegueix reduir la migranya a quatre cops al mes.

La pacient Isabel Ruiz té migranya des que té la menopausa, però també se li desencadena quan veu objectes o formes amb patrons molt repetitius i brillants, com unes escales mecàniques. Sap dibuixar perfectament les seves aures en plena crisi i diu que la migranya li condiciona molt la vida. Coneix l'investigador del Centre de Visió per Computador de la UAB Xavier Otazu, que li ensenya una futura aplicació que prediu quines formes de la vida quotidiana li poden desencadenar un brot. A la Facultat de Genètica de la UB, Bru Cormand explica que hi ha una forma monogènica de la migranya però que n'han descobert almenys 40 gens responsables.

tv3.cat/quequicom
facebook.com/quequicom
@quequicom33

Anar al contingut