Preestrena de "Bruixes, la gran mentida", la producció de TV3 que s'estrena demà al "Sense ficció"

És poc sabut que Catalunya va ser, entre els segles XV i XVII, un dels focus mundials de les caceres de bruixes. Només en deu anys, entre 1619 i 1629, cent dones van ser penjades per acusacions de bruixeria. En total, més de mil dones executades al llarg de tot el període. Les comarques pirinenques, i també el Vallès, Osona i el Bages, van viure centenars de processos, en persecucions que s'estenien com una taca d'oli, amb acusacions, delacions i rumors en cadena.

"Bruixes, la gran mentida" explica tot això, no només a la llum de la investigació més moderna i rigorosa d'investigadors catalans i estrangers, sinó també resseguint les conseqüències i herències actuals de les dinàmiques patriarcals que ho van promoure.

El documental s'ha presentat aquest vespre al Casino de Caldes de Montbui, amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès; Vicent Sanchis, director de TV3; Isidre Pineda, alcalde de Caldes de Montbui; Clàudia Pujol, directora de la revista Sàpiens i de la campanya "No eren bruixes"; Montse Armengou, directora del "Sense ficció"; Joanna Pardos, directora del documental, i l'historiador Pau Castell.

La presentació ha començat amb la intervenció de Clàudia Pujol, directora de la revista Sàpiens i de la campanya "No eren bruixes". Pujol ha reconegut l'èxit de la campanya ja que "durant els nou mesos que ha durat s'han unit al manifest 12.000 persones".

Isidre Pineda, alcalde de Caldes de Montbui, ha volgut destacar la gran vinculació d'aquest municipi amb la naturalesa del documental. Pineda ha explicat la història dels judicis a bruixes des dels orígens, i ha aportat dades històriques: "El 1615 hi va haver el primer intent de jutjar una persona per bruixa, però l'acusada en va sortir indemne. Quatre anys més tard ja van començar els judicis a bruixes. Van retenir disset dones, dotze de les quals van ser executades." I ha conclòs afirmant que "Projectes com aquest tindran sempre la porta oberta en aquesta vila".

El director de TV3, Vicent Sanchis, s'ha mostrat molt satisfet amb la producció de "Bruixes, la gran mentida", i amb la col·laboració amb la campanya "No eren bruixes", que "dona visibilitat a aquest gran feminicidi i reivindica la memòria d'aquest miler de dones criminalitzades a Catalunya entre els segles XV i XVII". Ha afirmat també que aquest documental ajudarà a crear ‘un patrimoni audiovisual' que tindrà vida més enllà de la pantalla de TV3". Sanchis s'ha referit també al marc en què s'estrenarà demà el documental "un dels nostres programes estrella, el ‘Sense ficció', un espai que vull posar en valor perquè és un exemple del que ha de fer i ser una televisió pública, una eina al servei de la ciutadania, de la indústria del país, de la cultura, del territori i que contribueixi a crear patrimoni audiovisual del país".

Joanna Pardos, directora del documental, ha parlat dels tòpics sobre aquestes dones que han arribat fins avui. "És un teixit de misogínia. El repte era com explicar-ho perquè hi havia moltes connexions entre la Carbassera, la protagonista del documental, i dones que han estat acusades i assenyalades el 2021. Hem de posar aquestes dones en el lloc que els pertoca." Pardos també ha explicat que un altre repte era la part formal, "com aconseguir fer-ho entretingut i creatiu, ja que s'està parlant d'un material difícil d'ensenyar."

Després ha intervingut l'historiador Pau Castell, que ha emfasitzat que, durant les investigacions, en tots els casos hi ha pogut trobar una constant que té a veure amb la deshumanització d'aquestes dones. "Van poder fer el que van poder fer perquè –tal com diu la campanya— no eren dones, eren bruixes i això era el que els servia de justificació." Castell també ha explicat que "a Catalunya hi va haver un volum de casos tan gran que la van convertir en l'epicentre de la cacera de bruixes a Europa. Una cacera que continua en l'actualitat, tot i que amb altres formes."

Tot seguit ha pres la paraula Montse Armengou, directora del "Sense ficció", espai on s'estrena demà el documental. Armengou ha començat explicant la important aposta que pel programa ha estat sempre, i continua sent, tractar temes de memòria històrica, per poder explicar episodis com el que avui descriu el documental. Armengou ha afirmat que "les víctimes que no han estat reparades necessiten aquesta reparació. I amb treballs com el que avui es presenta hi podem contribuir. No oblidem que som les netes d'aquestes bruixes, però també som les descendents dels inquisidors."

Finalment, ha pres la paraula el president de la Generalitat, Pere Aragonès."Des del segle XVII hem evolucionat com a societat. Estic convençut que aquest documental ens farà reflexionar també sobre la Catalunya d'avui."  Aragonès ha explicat també que "cal la reivindicació de la memòria històrica per fer justícia i compromís de país. També cal la memòria històrica per a aquells moments que, quan mirem enrere, no ens agraden. Necessitem fer aquest reconeixement públic i institucional, fent justícia al passat." En aquest sentit ha destacat les aportacions de "Sàpiens" i TV3.

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio