"Orfes d'Estats Islàmic" i "No tindreu el meu odi", a "60 minuts"
"60 minuts" és el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i a l'anàlisi de l'actualitat, i a la reflexió social, política i econòmica sobre els principals temes de debat d'arreu del món.
El dilluns 12 d'octubre, a les 22.45, "60 minuts" estrena "Orfes d'Estats Islàmic". Dirigit per Dylan Welch és la dramàtica història dels nens Sharrouf i la lluita sense treva de la seva àvia per localitzar-los i tornar-los a Austràlia, el seu país. I després, a les 23.55, recupera "No tindreu el meu odi", un retrat humà i psicològic excepcional sobre el dol, el dolor i l'esperança dels familiars de víctimes d'atemptats dirigit per Antoine Leiris i Karine Dusfour.
"Orfes d'Estats Islàmic"
La dramàtica història dels nens Sharrouf i la lluita sense treva de la seva àvia per localitzar-los i tornar-los a Austràlia, el seu país.
Els Sharrouf van ser un clar exemple d'una família australiana que va abraçar la bandera negra d'ISIS. El famós jihadista Khaled Sharrouf va dur els seus fills a l'autoproclamat califat d'Estat Islàmic el 2014.
El món se'n va assabentar quan el seu pare va publicar unes fotos del seu fill gran aguantant el cap decapitat d'un presoner d'ISIS, unes imatges que van donar la volta al món. Durant cinc anys la seva àvia, Karen Nettleton, va intentar trobar els nens per fer-los tornar al seu país. Va preparar diverses missions de rescat, però van fracassar totes. A Síria fa un últim esforç desesperat per salvar-los d'un camp de refugiats on les condicions de vida són molt precàries.
El periodista Dylan Welch i la productora Suzanne Dredge han seguit l'experiència d'aquesta família durant quatre anys, han viatjat amb l'àvia dels nens i l'han acompanyat en el seu intent de convèncer les autoritats sirianes i australianes que li lliurin la custòdia dels seus nets i les seves besnetes i els permetin tornar a Austràlia.
Fins ara no s'havia explicat mai el que aquesta família --i moltes altres arreu del món-- van viure els anys que va existir el califat d'Estat Islàmic i l'infern que encara viuen ara amb els seus familiars en camps de refugiats.
Dirigit per Dylan Welch.
"No tindreu el meu odi"
Un retrat humà i psicològic excepcional sobre el dol, el dolor i l'esperança dels familiars de víctimes d'atemptats.
Dies després que la seva dona va ser assassinada a la sala Bataclan de París, Antoine Leiris va escriure a Facebook una carta oberta a l'assassí. Va ser un text escrit amb un sentit de la dignitat excepcional, també desafiant, indicant que els terroristes d'Estat Islàmic havien fracassat perquè mai els regalaria el seu odi.
El missatge de Leiris va ser compartit centenars de milers de vegades a tot el món i va inspirar l'edició d'un llibre de gran èxit.
En aquest documental excepcional, Leiris decideix acostar-se a gent com ell: persones que tracten de refer les seves vides després que algun dels seus familiars ha estat víctima mortal d'un atac terrorista.
A través de les històries "dels altres", Antoine tracta d'entendre els seus propis sentiments i de predir com seran l'endemà i els dies següents, les setmanes, els anys. "No tindreu el meu odi" combina l'optimisme i l'emoció, el desig de no retirar-se del món i un anhel per recuperar un propòsit a la vida.
Però, és possible que ressorgeixi l'odi? És massa fort el desig de venjança? Com se supera la mort d'algú molt estimat víctima del terror?
Dirigit per Antoine Leiris i Karine Dusfour.
Sant Joan Despí, 9 d'octubre del 2020
