Nit especial dedicada al planeta Mart, a TV3. "Sense ficció" estrenarà "Viatjar a Mart. Salvar la Terra" i s'emetrà el programa especial "Sense ficció o ciència-ficció?"

"Viatjar a Mart. Salvar la Terra"

Tres missions internacionals no tripulades són a Mart. Aquesta dècada hi podria arribar el primer ésser humà. Científics d'arreu del món treballen per fer realitat el somni d'arribar al planeta vermell i establir-hi una petita colònia humana. Qui podrà viatjar a Mart? Serà molt car? Seran autosuficients, els marcians? L'objectiu no és que Mart sigui un pla B per substituir una Terra desolada pel canvi climàtic, sinó fer compatibles els esforços tecnològics i econòmics necessaris per explorar aquest planeta i salvar la Terra.

En la dècada dels anys 20 d'aquest segle l'ésser humà arribarà a Mart. Altres situen la fita en la dècada dels anys 30. I en la dels 50 s'hi establirà una petita colònia humana. Les condicions tècniques estan a l'abast dels astrofísics i enginyers per fer realitat aquesta fantasia. Els principals problemes radiquen en l'establiment de vida humana al planeta vermell, on la radiació, les temperatures extremes i l'atmosfera massa dèbil en dificulten l'estada.

Milers de científics d'arreu, molts dels quals a Catalunya, estudien la manera de fer possible el somni. Hi ha tres missions actives a Mart liderades pels Estats Units, els Emirats Àrabs Units i la Xina. El principal objectiu és trobar-hi vida passada, en forma de microorganismes, que doni pistes sobre la supervivència en aquell lloc inhòspit.

No són només organitzacions com la NASA o l'Agència Espacial Europea les que participen en la cursa espacial. Empresaris com Elon Musk o Jeff Bezos inverteixen els seus diners en aparells que volen fer arribar a Mart al més aviat possible per fer-hi negoci.

Es treballa amb la idea de desenvolupament sostenible de l'espai, de crear sistemes ecològics tancats per a la producció d'oxigen, aigua i aliments. De produir "in situ" materials per a la construcció dels habitatges i, fins i tot, ja es pensa en l'organització social i política dels seus futurs habitants.

Les propostes de fer una base a la Lluna estan molt avançades, sobretot ara que s'hi ha trobat aigua, i una altra a l'òrbita de la Lluna -en estat molt avançat-, que servirien de pont per repostar i anar a Mart. I el que és més important, tornar.

La descoberta de Mart es planteja com un pas endavant de la humanitat, per aprofitar-ne els recursos, per aconseguir que les investigacions dels científics tinguin un retorn a la Terra, però mai com a pla B que substitueixi una Terra devastada per la crisi climàtica.

¿Són compatibles els esforços tecnològics i econòmics per viatjar a Mart i els que fan falta per salvar la Terra del desastre? La Unió Europea llança el pla Green Deal amb objectiu d'aturar l'escalfament global i la carbonització del nostre planeta. Els efectes del coronavirus no seran res comparats amb els que ens portarà el canvi climàtic si no s'atura a temps. I això no ho diuen només les organitzacions antisistema, sinó el mateix vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, en una entrevista per al documental.

Ecologistes i científics prestigiosos d'arreu fan una crida a salvar els boscos, aturar la desertificació i a tenir cura de la salut de la població protegint-la de la contaminació que mata.

L'equip de "Viatjar a Mart. Salvar la Terra" ha visitat el centre espacial dels Emirats Àrabs Units, a Dubai, així com territoris del planeta molt similars a les característiques de Mart, com Riotinto, a Huelva, o les coves d'Arredondo, a Cantàbria, on es fan simulacions marcianes. També es podran veure les de Utah, als Estats Units, de la mà de l'astrofísica catalana Mariona Badenas.

Fitxa tècnica

Direcció: Albert Elfa
Realització: Manoli Vargas
Producció: Ruth Llòria
Imatge: Ignasi Pastori
Muntatge: Marc Escolies
Disseny gràfic: Àngels Pons i Joan Carles Vendrell
Muntatge musical: David Bustamante
Postproducció d'àudio: Joan Esquirol
Documentació: Jaume Pedregosa
Ajudantes de producció: Laura Navalpotro i Núria Sorribas

2020

"Viatjar a Mart. Salvar la Terra" és una producció de TV3 elaborada per l'equip de "Sense ficció".

"Sense ficció o ciència-ficció?"

Mart ha estat un pol d'atracció de somnis i ficcions. Grecs i romans ja l'admiraven per la seva vermella lluminositat. Els somnis es van disparar el 1877 quan l'astrònom italià Giovanni Schiaparelli va descobrir uns "canali" a la superfície de Mart. Es van confondre els canals descrits a l'orografia de Mart amb canals fets per transportar aigua. L'astrònom nord-americà Percival Lowell va certificar que havien estat construïts per éssers intel·ligents. Els marcians.

Còmics, programes de ràdio, músics i sobretot pel·lícules de tots els gèneres es van fer ressò d'aquella màgia que la nit temàtica recollirà en un extens reportatge de Mercè Sibina.

Tot era, esclar, pura ficció. El que ja no ho és és la conquesta de l'espai. "Sense ficció o ciència-ficció?" actualitzarà les investigacions i els resultats de la feina dels diferents ginys que ja hi ha treballant a Mart, amb l'enginyer en cap d'investigació MEDA-Perseverance, José Antonio Rodríguez Manfredi. I el corresponsal de TV3 a l'Àsia, Francesc Canals, explicarà les característiques i interioritats de la missió més desconeguda i ambiciosa, la xinesa Tianwen-1, que va arribar a Mart el 15 de maig.

El programa incidirà també en la precària situació de la Terra i destacarà el fet que no s'ha de pensar en un planeta B, en un lloc per fugir -només ho podrien fer els més rics- en cas que el nostre planeta arribés a un grau de destrucció tan gran que esdevingués inhabitable. No hi hauria d'haver cap pla B. Per això es proposen solucions mediambientals que ajudin a salvar el planeta blau, com la de canviar la forma i els materials en la construcció d'habitatges, una de les fonts de contaminació més important. L'arquitecte Vicente Guallart està construint una ciutat sostenible post-Covid a la Xina, tota de fusta. A Catalunya, on el 70% de la superfície és forestal, només es gestiona el 20% d'aquesta fusta i amb productes com palets o pèl·lets, de poc valor afegit. Proposen utilitzar la fusta dels boscos catalans per construir edificis. Un producte kilòmetre zero que genera indústria, ocupació i sostenibilitat.

El director de l'aeroport d'Alguaire, Antoni Serra, parlarà de la intenció de convertir aquesta infraestructura, no en la NASA catalana, però sí en un hub tecnològic de l'espai. Un lloc des d'on ja es poden llençar coets i que disposa d'una de les pistes d'aterratge i enlairament més grans dels país.

Enlairar satèl·lits a l'espai per ampliar l'accés a Internet en zones difícils, per fer un seguiment acurat i profitós de l'agricultura i dels boscos, per prevenir incendis forestals... La indústria espacial aporta uns 50.000 milions d'euros a l'economia comunitària i més de 200.000 llocs de treball. Alguaire vol capitalitzar aquesta empenta i convertir-se en la primera infraestructura de la indústria de l'espai regularment operativa d'Europa.

El grup lleidatà Koers Reggae Band obrirà i tancarà aquest programa especial amb la cançó "Vuela".

El programa, que s'emetrà des de les pistes i instal·lacions de l'aeroport de Lleida-Alguaire, estarà presentat per Albert Elfa i Ester Bertran, i comptarà amb la direcció d'Albert Elfa, la realització de Ricard Belis i la producció de Dani Barea.

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio