"Nadons a la carta" i "Sense paraules", a "60 minuts"
"60 minuts" és el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i l'anàlisi de l'actualitat, i a la reflexió social, política i econòmica dels principals temes de debat d'arreu del món.
El dilluns 25 de març, "60 minuts" presenta dos treballs. A les 22.45, estrena "Nadons a la carta". Nadons amb tres pares biològics, modificació genètica dels embrions abans de ser reimplantats, tria del sexe i del color dels ulls, fecundació "in vitro" amb esperma de "genis". Els nadons dissenyats "a la carta" s'estan convertint ràpidament en realitat. A continuació, a les 23.45, recupera "Sense paraules". L'afàsia deteriora la capacitat per parlar, entendre, llegir o escriure, però no afecta la intel·ligència.
"Nadons a la carta"
Avui, 3 de cada 100 nadons del món estan concebuts per la fecundació "in vitro": una revolució de fa poc menys de 40 anys que ha portat les parelles estèrils a la felicitat de tenir fills propis.
Ara, però, hi ha altres usos d'aquesta tècnica: ja permet que els pares completament fèrtils escullin el sexe del seu nadó... i, en el futur, molt més.
Gràcies als avenços tecnològics i científics, escollir "un nen si el vull" està canviant per triar "el nen que vull", i el 2015 marca un moment decisiu en aquesta evolució. A Califòrnia, per primera vegada, els embrions s'han "examinat" abans d'implantar-se, de manera que els nadons nascuts tindran ulls blaus. Al mateix temps, a la Gran Bretanya s'ha aprovat una tècnica que permet a un nadó tenir 3 pares -dues mares i un pare.
S'ha d'utilitzar per a finalitats terapèutiques, però els resultats són irreversibles i canvien significativament la naturalesa de la criatura que ha nascut.
Uns mesos més tard, un equip francès va aconseguir, per primera vegada, crear espermatozoides en un laboratori, que obre les portes a immenses possibilitats. Encara més notable és l'adveniment d'una tècnica digna de la ciència-ficció, CRISPR, que ja permet modificar els gens d'un embrió abans que es torni a implantar, una tècnica que aquest any ha estat provada en humans!
Això obre una autèntica capsa de Pandora, i és un àmbit que ja ha estat explorat per molts metges i científics. Per exemple, prometre a pares "nens excepcionals" mitjançant l'ús d'esperma d'un "geni" o d'un esportista. Les tècniques s'estan tornant més refinades i les possibilitats que obren són tan inèdites com alarmants.
També hi ha un negoci creixent al voltant de les mares substitutes o "ventres de lloguer" i d'autèntiques "fàbriques de nadons", per exemple a l'Índia, un fet que planteja serioses preguntes sobre l'explotació del cos humà i el seu ús com a mercaderia.
Aquest documental ens convida a un viatge emocionant cap al nou món de la procreació: una revolució mèdica i, de vegades, un viatge sense retorn.
Dirigit per Thierry Robert
"Sense paraules"
L'"afàsia" -paraula d'origen grec que significa "sense parla"- és un trastorn del llenguatge que fa que els que la pateixen tinguin dificultat per parlar i per entendre el que els diuen. L'origen és un dany cerebral, com ara el que sol provocar un accident vascular cerebral (AVC), popularment anomenat atac de feridura. El documental "Sense paraules" ("Speechless") mostra la vida de l'Ed, la Tinna i el Lance, tres persones que després de tenir accidents cerebrovasculars mantenen la mateixa capacitat intel·lectual, però tenen dificultats greus per comunicar-se amb els altres.
Seleccionats entre centenars de pacients de Nova York, els tres protagonistes de "Sense paraules" són excel·lents exemples dels canvis que provoca la falta de comunicació en la vida de qualsevol persona. Són, de fet, tres herois quotidians amb històries molt sorprenents.
Ed Morgan (42 anys) era entrenador d'atletes fins que tenir un vessament cerebral durant una cursa i va perdre la parla. Incapacitat per fer de pare o de marit, la seva dona va decidir deixar-lo i ara viu amb els seus pares, encara que estranya molt els seus dos fills de 9 anys. L'Ed ha començat a aprendre fotografia com una manera d'expressar-se i ha presentant algunes exposicions a Nova York.
Tinna Geula Phillips (43 anys) és una dona jueva de l'Iran, que va sobreviure a un vessament cerebral fa setze anys i a un trasplantament de cor uns anys més tard. Tenia una parella que la va deixar a causa de la pèrdua de la parla, però fa uns anys va conèixer el Jeff a través d'internet i poc després es van casar. Tots dos volien formar una família, però la Tinna no podia donar a llum a causa dels seus problemes cardíacs. Aleshores, van decidir passar per un procés de fecundació "in vitro" amb una mare de lloguer i fa poc han arribat els bessons. Ara la Tinna ha d'aprendre a ser mare sense la parla.
Lance Chambers (50 anys) és un home negre de Brooklyn que viu amb la seva dona, la Malvina. Estava a càrrec dels recursos humans en una gran empresa i era un membre molt actiu de la seva església baptista, fins que va tenir un vessament cerebral durant unes vacances a l'illa caribenya d'Aruba. Això va suposar un daltabaix econòmic perquè la Malvina no havia treballat mai fora de casa. Ara, ha hagut de convertir-se en el motor de la família i està rumiant la possibilitat de buscar una feina remunerada que els ajudi a sobreviure l'afàsia del Lance.
Una producció de Studiobaba dirigida per Guillermo F. Flórez.
Sant Joan Despí, 22 de març del 2019
