La fusió de l'Àrtic seria greu, però la pitjor amenaça és Groenlàndia. Jaume Vilalta n'explica el perquè.
Jaume Vilalta explica perquè la pitjor amenaça és Groenlàndia
Demà, a les 22.15

L'estrena de "Canvi climàtic, nivell crític" inicia una nova temporada de "Quèquicom"

Demà, dimecres, 18 de setembre, a les 22.15, torna "Quèquicom", amb l'estrena "Canvi climàtic, nivell crític". El programa de divulgació científica del 33 contribueix així a la setmana que TV3 i Catalunya Ràdio dediquen als efectes de l'escalfament global.

L'escalfament del planeta no s'atura d'ençà de la revolució industrial i "Quèquicom" n'és testimoni. L'any 2006 va dedicar un reportatge al canvi climàtic i ara, tretze anys després, en fa una actualització. Com era de preveure, la situació ha empitjorat. En aquest període, la concentració de CO2, el principal gas d'escalfament, a l'atmosfera, ha passat de 370 parts per milió (ppm) a 412 ppm. També s'hi constata que la temperatura del mar a la Costa Brava ha pujat un grau, que ja hi ha espècies de peixos tropicals a les costes catalanes, que les orenetes arriben 15 dies abans i que hi ha menys papallones al Montseny.

La situació global és delicada perquè els mecanismes compensatoris del planeta comencen a mostrar signes d'esgotament.

Josep Peñuelas, biòleg del CREAF-CSIC, revela per primer cop que les plantes actuals han canviat físicament, tenen menys estomes que abans per adaptar-se a nivells més alts de CO2. La vegetació reté temporalment el CO2 però la seva capacitat està arribant al límit. "No podem esperar que les plantes ens salvin de la gran quantitat de diòxid de carboni que estem emetent a l'atmosfera", adverteix Peñuelas.

Tots els científics consultats coincideixen que per fer front a l'amenaça del canvi climàtic i evitar-ne els efectes catastròfics cal reduir les emissions de CO2 en un 45% abans del 2030.

Javier Martín-Vide, catedràtic de Geografia Física de la UB diu: "Aunque mañana mismo redujéramos todas las emisiones de gases de efecto invernadero, la temperatura seguiría aumentando durante unes décadas. Con lo cual la urgencia es máxima".

Jaume Vilalta, des del plató, explica quins són i com actuen els gasos d'efecte hivernacle i les raons per les quals el mar ha pujat 35 mm. En onze anys. En un experiment senzill demostra que el perill més greu és el desglaç continental: si Groenlàndia continua fonent-se, els nivells dels oceans pujaran 7 metres.

Josep Pascual, observador meteorològic, fa més de 40 anys que mesura la temperatura del mar i certifica que a l'Estartit ja s'ha escalfat un grau, la qual cosa ha facilitat l'arribada d'espècies subtropicals com el peix globus, tal com explica Antoni Lombarte, de l'Institut de Ciències del Mar CSIC.

En aquest reportatge de Pere Renom i Cari Pardo, Constantí Stefanescu, del Museu de Ciències Naturals de Granollers-CREAF, alerta que els insectes autòctons a Catalunya estan en reculada, tant en nombre com en distribució geogràfica fins al punt que alguns poden entrar en risc d'extinció.

Javier Martín-Vide recorda que si al planeta en conjunt li queda només mig grau de temperatura per arribar al llindar crític, el Mediterrani ja està a punt de superar-lo: si puja només una dècima més, les condicions ambientals poden canviar dràsticament.

"Quèquicom", el programa de divulgació científica del 33, dirigit per Jaume Vilalta, s'emet cada dimecres a les 22.00.

Aquesta informació forma part de "Covering Climate Now", una iniciativa en què més de 250 mitjans de comunicació d'arreu del món col·laborem per impulsar la presa de consciència sobre la crisi climàtica mundial. Aquesta informació forma part de "Covening Climate Now", una iniciativa en què més de 250 mitjans de comunicació d'arreu del món col·laborem per impulsar la presa de consciència sobre la crisi climàtica mundial.

tv3.cat/quequicom
facebook.com/quequicom
@quequicom33

Anar al contingut