L'ermità Marcel Capellades, a "Signes dels temps"
Diumenge, a les 10.25, "Signes dels temps", presentat i dirigit per Montserrat Esteve, oferirà el testimoni de l'ermità i capellà Marcel Capellades Ràfols. Fa gairebé 30 anys que viu en solitud a l'ermita de Sant Salvador de Bellver, a Sant Boi de Lluçanès (Osona). La va reparar ell mateix, amb l'ajuda dels amics. Deixeble del pare Estanislau Maria Llopart, ermità de Montserrat, el Marcel ha convertit aquesta ermita i església romànica en un lloc de silenci i de pregària. És autor d'"El gran silenci"
Marcel Capellades viu sol i envoltat d'una natura extraordinària, a 6 quilòmetres de Sant Boi de Lluçanès. "Per mi ser ermità vol dir ser un home que cerca Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces." En la conversa que manté amb la periodista Montserrat Esteve, directora del programa, també diu que "el silenci és el lloc on Déu parla, ens estima i ens regenera com a fills".
La vocació
Va néixer a Sant Pau d'Ordal, al municipi de Subirats (Alt Penedès). Sempre a la recerca de la vida espiritual, als 4 anys ja rumiava de ser escolà, bisbe i sant. I als 11 anys va entrar a estudiar al Seminari Menor de la Conreria. Una cosa impensable avui dia. "El primer any em vaig enyorar, però després ja no. Vaig tenir uns professors i educadors excel·lents." Des d'allà Marcel Capellades veia el monestir de la cartoixa de Montalegre, a Tiana. Tenia 15 anys quan caminant bosc avall es va plantar davant del monestir i va dir que volia ser monjo. Però li van dir que encara era massa jove.
Vida eremítica al Japó
Als 17 anys va conèixer el pare Estanislau Maria Llopart, monjo i ermità de Montserrat, que li va parlar de la pregària de Jesús. "Quan el vaig veure vaig dir que volia ser ermità com ell." El 1974 el Marcel el va acompanyar al Japó, a les illes de Nagasaki, on durant 4 anys s'inicia en l'experiència de la vida eremítica. "Per mi va ser una experiència fundadora. Sense aquests 4 anys, jo no hauria aguantat aquí com a ermità, perquè els reptes han estat molt forts."
Monjo cartoixà
Quatre anys després torna a Catalunya i compleix el seu somni d'entrar a la cartoixa de Montalegre. Després el van enviar al monestir de la Gran Cartoixa, als Alps francesos, la casa mare dels cartoixans al món. Com a monjo cartoixà entra en el silenci més absolut, un silenci que dona fruits i que és capaç d'obrir els ulls al que és invisible. Ho explica en el seu llibre "El gran silenci". "El silenci és el que et madura i el que et fa veure on l'has encertat i on t'has equivocat", afirma.
Del silenci a l'acollida
La vida de cartoixà el va preparar per viure en solitud a l'ermita de Sant Salvador de Bellver, al terme municipal de Sant Boi de Lluçanès, des d'on hi ha unes vistes magnífiques sobre la plana de Vic. L'ermita és a recer d'una església romànica restaurada amb l'ajuda d'amics. Gent de tot Catalunya, i també d'altres indrets, pugen a conèixer el Marcel. A més, té unes quantes cel·les per a qui vulgui fer uns dies de silenci i pregària. I cada any, a l'agost, ofereix un recés. Durant tot l'any, el cap de setmana es reuneix amb una comunitat de cristians i cristianes, i els diumenges celebra l'eucaristia. Marcel Capellades ha publicat diversos llibres. Enamorat de Jesús i de l'Evangeli, el seu últim es diu "Jo, Jesús", que tindrà un segon volum.
El programa
"Signes dels temps" és un dels programes més veterans de TV3, amb 37 anys d'emissió. Actualment està dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve Mallofré. Agustí Vila és el realitzador; Imma Segarra, la productora; Joan Grané, l'ajudant de realització; Sílvia Rodríguez és a la producció; Eulàlia Tort a la redacció i Àngels Serres a la documentació.
El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l'actualitat de l'Església catòlica, amb protagonistes d'aquí i d'arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l'espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. "Signes dels temps" tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i posa en valor el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l'ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.
