L'advocat Jordi Palou-Loverdos i el Projecte Vitamina, a "Signes dels temps"
Diumenge, a les 10.25, "Signes dels temps", presentat i dirigit per Montserrat Esteve, entrevista Jordi Palou-Loverdos, advocat especialitzat en drets humans i director de la Fundació Carta de la Pau dirigida a l'ONU. Aposta per iniciatives de pau per aturar la guerra a Ucraïna, "que amaga interessos econòmics i geoestratègics". I presenta un reportatge de joves en risc d'exclusió social que es formen en lideratge ètic, en el Projecte Vitamina, d'aquesta fundació. L'objectiu és que aquests joves siguin motors de canvi als seus barris. Durant l'entrevista amb Montserrat Esteve, que dirigeix i presenta el programa, Palou-Loverdos recorda els missioners i cooperants assassinats a la guerra de Ruanda. I parla de com el diàleg interruandès ajuda els hutus, tutsis i twes a superar els ressentiments històrics i viure en pau
No es pot abaixar la guàrdia. El món necessita construir camins de pau que, sense oblidar la memòria històrica, creïn un ferment nou capaç de superar els odis, els vells ressentiments i l'ambició de poder desmesurada. La pau és el camí i educar en la pau i els valors espirituals és apostar per un futur digne per a les generacions futures.
La Carta de la Pau dirigida a l'ONU
Aquesta arta és una iniciativa que va néixer a Barcelona el 1989 en el si de dues entitats culturals, la Universitas Albertiana i l'Àmbit d'Investigació i Difusió Maria Corral. Des de l'inici té l'apadrinament de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco). La Carta de la Pau dirigida a l'ONU la van escriure persones amb una gran inquietud per la pau. Hi van participar persones compromeses amb l'Església catòlica, i amb la filosofia i l'ètica. Actualment hi treballen cristians compromesos com Francesc Torralba, Maria Viñas i Jordi Cussó, que n'és el president. I el mateix Jordi Palou-Loverdos, director de l'entitat.
Projecte Vitamina
El programa estrella d'aquesta fundació és el Projecte Vitamina. Fomenta el lideratge ètic d'adolescents en risc d'exclusió social, perquè siguin motors de transformació social en els seus barris. Coneixeran el testimoni de Lucía Fernández i Harman Singh, que fan el 4t curs de Vitamina, i actualment estudien Pedagogia i Dret, respectivament. Totes dues han descobert que tenen moltes qualitats que abans desconeixien. La Lucía diu que en les sessions de formació ha treballat molt "l'empatia, la comunicació i el lideratge". Per la Harman, el més important que ha après és treure el màxim potencial d'ella mateixa. "Aquest projecte m'ha ajudat a triar la carrera de Dret, per ajudar la gent. Abans no m'hi veia capaç", explica. Ara que aquestes noies coneixen els seus valors i qualitats, ja els fan servir per valorar-se, fomentar l'autoconfiança, i ser assertives i resolutives. Segons Aaron Alma, coordinador de Vitamina, la principal raó perquè un jove esdevingui líder és que es faci responsable del seu creixement personal. "A les sessions de grup els joves comparteixen les seves dificultats i problemes, el sistema d'amistat i les situacions que viuen a l'escola o l'institut. I després es treballa amb tots aquests sistemes".
La guerra a Ucraïna i l'augment de la despesa militar
"La guerra a Ucraïna amaga molts interessos econòmics i geoestratègics", assegura Palou-Loverdos. I reclama optar per iniciatives de pau sòlides, en comptes d'incrementar la despesa militar i armamentista. Creu que davant l'escalada armamentista, a petició de l'OTAN, "en 3 mesos de guerra s'ha aconseguit el que no es va aconseguir en 30 anys d'insistència per part dels EUA". Aquest advocat també diu que, durant la pandèmia, diverses entitats de pau van presentar reiteradament iniciatives per reduir la despesa militar. Demanaven que els diners es gastessin per atendre la salut física, espiritual i mental de la població. "En canvi, el govern espanyol ja s'ha compromès a augmentar el 2% del PIB per despesa militar", afirma. Ara bé, quin és el perill d'invertir aquest dineral en armes i exèrcits? "Si dediquem els recursos a la guerra, només en sortirà guerra. Les armes serveixen per destruir persones i famílies fins a 4 generacions". També considera que hi ha iniciatives de no-violència activa, d'entitats de pau i de la societat ucraïnesa que estan evitant moltes violències. "Seria lògic donar suport a la societat ucraïnesa amb la no-violència, en comptes de fer-ho amb armament letal". Però el discurs polític que veiem als mitjans de comunicació parla de produir i comprar armes per aturar la guerra. Un discurs tòxic i totalment manipulat.
L'empremta de missioners i cooperants a Ruanda
Jordi Palou-Loverdos, advocat acreditat al Tribunal de l'Haia, parla del procés de diàleg interruandès. Durant l'entrevista, amb Montserrat Esteve, recorda el testimoni del missioner Joaquim Vallmajó, fill de Navata; de la infermera de Metges del Món Flors Sirera, que era de Manresa, i dels 7 cooperants espanyols assassinats durant el genocidi i els convulsos anys de postconflicte de Ruanda, a la dècada dels anys 90 i el 2000. Eren testimonis incòmodes de la barbàrie que va tenir lloc a Ruanda, a la regió dels Grans Llacs d'Àfrica. "La seva empremta és impressionant. I també ho és la dels germans maristes, que van donar la vida als camps de refugiats de la República Democràtica del Congo (RDC). Són testimonis de coratge i de presència, compromesa i humil, enmig de situacions límits. I a Ruanda molta gent els recorda", comenta Palou-Loverdos.
Diàleg interruandès
Mediador i consultor nacional i internacional en la resolució pacífica de conflictes, Palou-Loverdos és també el facilitador principal del Diàleg Interruandès. Un diàleg en què "les tres ètnies prioritàries de Ruanda, hutus, tutsis i twes, s'asseuen a parlar dels mals del passat. Molts d'aquests mals tenen a veure amb els ressentiments històrics i de família. Durant el diàleg van prendre consciència de com les potències internacionals els van manipular, aprofitant aquests ressentiments, per generar la violència i apropiar-se dels recursos naturals". I mentrestant la guerra es convertia en una massacre, amb centenars de milers de persones assassinades, i milions d'afectats, perquè el conflicte es va estendre a la RDC.
El director de la Carta de la Pau dirigida a l'ONU també parla d'altres qüestions relacionades amb el treball per la pau, la memòria històrica, les audiències memorials i l'educació per la pau.
El programa
"Signes dels temps" és un dels programes més veterans de TV3, amb 37 anys d'emissió. Actualment està dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve Mallofré. Agustí Vila és el realitzador; Imma Segarra, la productora; Joan Grané, l'ajudant de realització; Sílvia Rodríguez és a la producció; Eulàlia Tort a la redacció i Àngels Serres a la documentació.
El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l'actualitat de l'Església catòlica, amb protagonistes d'aquí i d'arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l'espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. "Signes dels temps" tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i posa en valor el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l'ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.
