"L'ADN del crim", a "60 minuts"

"L'ADN del crim" obre els ulls a noves realitats sorprenents en el món de la investigació criminal. Quina informació útil aporta l'ADN per identificar un criminal quan no hi ha sospitosos? El reportatge es remunta al 2018 per presentar-nos la detenció de Joseph DeAngelo, anomenat l'Assassí de Califòrnia. Havia comès 51 violacions i 13 assassinats. Feia 44 anys que el buscaven. El seu ADN no figurava en cap base policial.  

Hi havien treballat quinze cossos policials diferents: centenars d'agents, entre ells Paul Holes. Per a ell, capturar l'Assassí de Califòrnia s'havia convertit en una obsessió:  

l al final ja pensava: "No ho aconseguiré. No resoldré mai aquest cas." Jo tenia formació científica i m'havia dedicat a l'anàlisi d'ADN i em pensava que ja havia fet tot el que podia amb les tecnologies que hi havia, fins que vaig trobar per casualitat una genealogista que es diu Barbara Rae-Venter. (Paul Holes, agent jubilat de policia) 

Les bases de dades policials no tenien cap coincidència amb el material genètic recuperat als cossos de les víctimes ni als escenaris del crim. Però Barbara Rae-Venter va mirar en una altra direcció: i les bases de dades genealògiques a les quals recorren milions d'americans per conèixer els seus ancestres? El 2018, uns 30 milions de persones ja havien enviat una mostra de saliva a un laboratori per aconseguir informació sobre el seu perfil genètic per cent dòlars: d'on venia la seva família, noms i adreces de cosins propers i llunyans amb qui compartien part de l'ADN i que ja eren a la base de dades.  

Holes va enviar al laboratori l'última mostra de semen del violador i assassí de Califòrnia que els quedava a l'arxiu. Dues setmanes després va rebre el resultat: l'ADN de la mostra determinava vincles familiars amb una llista de persones. 

Eren parents de lluny, però era un gran avenç. Jo estava molt impacient: ja tenia unes persones a partir de les quals podia identificar aquell assassí, però no era conscient de les dificultats que trobaríem. Era una cosa que no havia fet mai ningú i n'anàvem aprenent sobre la marxa. Vam arribar a un punt en què tenia uns quants homes que ho podien ser per edat i que vivien a Califòrnia en el moment que s'havien produït els atacs. (Paul Holes) 

Holes va trobar DeAngelo, que en ser detingut va confessar els crims comesos. Gairebé 300 criminals han estat identificats i detinguts des d'aleshores per aquest sistema als Estats Units. Cece Moore, inventora de la tècnica de la genealogia genètica, ha ajudat la policia a resoldre 160 d'aquests casos, amb un sistema creat per ella a partir d'aquests bancs de dades genealògics, que permet no tan sols localitzar criminals sinó també, per exemple, trobar els pares biològics de persones adoptades.  

Per localitzar algú a partir d'aquests bancs de dades genealògiques, no cal que tota la població hi hagi enviat mostres d'ADN, segons CeCe Moore: "En realitat, en tinc prou amb el d'un petit percentatge de la població, entre l'1% i el 3%. Amb això n'hi ha prou per resoldre la majoria de casos pendents". Amb el 3% de perfils d'ADN, explica, n'hi hauria prou per trobar qualsevol persona del món. Un llindar crític que ja s'ha superat als Estats Units i a la Xina, i al qual Europa arribarà en uns mesos.  

La investigació genètica, que avança en diverses línies, està a punt de matar el crim perfecte. Si hi ha una mostra d'ADN,  ja és possible no tan sols rastrejar el culpable a través dels bancs genealògics, sinó també de tècniques encara més sofisticades. Per exemple, les tècniques bioinformàtiques que permeten fer un retrat robot força exacte del rostre d'algú a partir del seu ADN. Ellen Greytak, cap de bioinformàtica de Parabon NanoLabs, ens mostra com a partir d'una seqüència d'ADN es pot arribar a determinar els seus trets físics, el color de pell, l'edat… i, amb certa precisió, alguns dels seus trets psicològics. Sembla de ciència-ficció, però el cert és que ja s'han resolt crims amb aquesta tècnica, com l'assassinat i violació de Chantay Blankinship, una dona de Texas.  

Uns avenços radicals en la investigació criminal, cert, però que plantegen nombrosos problemes ètics i legals. D'una banda, els resultats poden ser erronis, fet que conduiria -i ja ho ha fet- a errors judicials i condemnes injustes. D'altra banda, l'accés a bancs de dades genealògiques amb finalitats diferents a trobar ancestres o familiars, planteja seriosos dubtes en relació a la privacitat.  

La capacitat de ser anònim desapareix, perquè l'Estat té la possibilitat d'identificar-te amb precisió. Aquest és un segon nivell de la capacitat dels estats totalitaris per aconseguir el control social. (Elisabeth Vasquez, assessora forense) 

Als Estats Units l'ús de perfils d'ADN és una pràctica habitual, mentre a la resta del món és excepcional i molt vigilada. A França, per exemple, està molt controlat i només un jutge pot autoritzar-ho.  

Però l'ADN de milions d'europeus ja és en registres: a les bases de dades policials, a les d'hospitals, a les dels bancs privats de dades genealògiques… El robatori d'aquestes dades pot posar al descobert els secrets més íntims -i òbviament, no criminals- de milions de persones.  

Renaud Lifchitz, expert en seguretat informàtica, explica que no només és l'aspecte d'una persona el que es pot saber sobre el seu ADN, sinó també la seva salut, o alguns trets hereditaris de la personalitat. Dades que, en mans d'una asseguradora, o a l'hora de contractar candidats a una feina, per exemple, poden tenir greus conseqüències.  

Un exagent d'assegurances, que no vol identificar-se, assegura que algunes empreses ja consulten la nostra informació genètica. "Si una persona té un gen, assegura que indica més o menys clarament que desenvoluparà un càncer, o bé li augmentarem molt la prima o bé, en última instància, no l'acceptarem com a client i deixarem d'assegurar-lo."  

Als Estats Units, una llei federal dels anys 80 va imposar la recollida de mostres d'ADN de milions d'americans en el moment de néixer. El cribratge neonatal és útil -i es fa en molt països, també aquí- per detectar possibles malalties del nadó… però quin ús es pot donar a aquestes dades més endavant? Què permetrà descobrir l'avenç dels estudis genètics?  

Veient "L'ADN del crim" és inevitable recordar "Minority Report", la pel·lícula de Steven Spielberg on la policia podia detenir els criminals abans que cometessin el crim. El que inquieta és que potser ja no serà basant-se en visions paranormals, com al film, sinó en l'estudi científic dels seus trets genètics.      

Un reportatge de Gabrielle Dréan i Jérémy Frey 

Una producció de NOVA PRODUCTION  

tv3.cat/60minuts