L'Acadèmia de Televisió premia "Fadapaca"
"Fadapaca", una ambiciosa coproducció de TVC que combina la imatge real amb l'animació sota la direcció artística de Jordi Labanda ha estat escollit millor programa autonòmic infantil pel Consell de l' Acadàmia de les Ciències i les Arts de Televisió.
Els premis es lliuraran el 29 de juny durant la Gala dels XI Premis Anuals de l' Acadàmia de Televisió, que reconeixen, entre les cadidatures presentades, els millors professionals i programes del 2008.
El Consell el formen Televisión Española, Antena 3 TV, Cuatro, laSexta, les cadenas autonòmicas de la FORTA, la plataforma Digital + y ONO. A més a més formen part d'aquest òrgan consultiu de l' Acadèmia una representació de la Junta Directiva i els anteriors presidents de la institució.
"Fadapaca" és una sèrie infantil creada i dirigida per Joana Bonet que es va emetre a MIC3. Consta de tretze capítols de 20 minuts i suposa el debut del dissenyador Jordi Labanda en el món de l'animació. Amb el seu traç característic, Labanda dóna forma a un imaginari tan peculiar i carismàtic com la protagonista de la sèrie, la Fadapaca: una fada avorrida de viure en un món de color de rosa que vol infiltrar-se a la Terra com una nena entre les nenes.
Es tracta d'una revisió dels contes de fades tradicionals que vol anar més enllà dels tòpics i que apel·la a la intel·ligència i a la picardia dels més petits, sense oblidar l'humor i l'entreteniment. Cada capítol inclou la visita d'un personatge conegut per l'audiència, com ara l'Albert Om, el Frank Rijkaard, l'Helena Garcia-Melero, el Gerard Quintana, la Judit Mascó i el Sergi Arola, entre d'altres.
Enviada en una missió especial per descobrir per què els humans ja no creuen en la màgia, la Fadapaca coneixerà la Lluna, una nena responsable i carinyosa amb qui haurà de plantar cara als Terratrèmols, enemics de la fantasia i còmplices de l'avorriment. La Lluna li ensenyarà a la Fadapaca les regles que se segueixen a la Terra i, a canvi, aprendrà a veure el món amb els ulls de la màgia, i podrà comprovar que la realitat sovint és més estrafolària del que ens sembla.
D'aquest intercanvi de visions i de maneres d'entendre la vida, les protagonistes i també els espectadors en trauran una lliçó fonamental: cal lluitar pels propis somnis, i aquest esforç no és mai en va.
