"Astrid", de Marc Galver
DIVENDRES, A LES 19.00

La història de la medallista paralímpica catalana Astrid Fina arriba als cinemes

Avui, a les 19.00, es preestrena "Astrid" al CaixaForum de Barcelona, en una sessió moderada per Montse Armengou, directora del "Sense ficció", i que comptarà amb la presència de la protagonista i del director, Marc Galver. El documental, que compta amb la col·laboració de TV3, explica la història d'Astrid Fina, una pionera en el surf de neu femení paralímpic a Catalunya. "Astrid" s'estrenarà el 30 de març al "Sense ficció" coincidint amb la programació especial que el programa dedica aquest mes a les dones.

Astrid Fina és una pionera en el surf de neu femení paralímpic a Catalunya. El seu somni es va fer realitat l'any 2018, quan va aconseguir una medalla de bronze als Jocs Paralímpics de Pyeongchang. El documental "Astrid" narra la història d'adversitat i superació que hi ha fins a arribar a aquell moment culminant.

Aquesta tarda, a les 19.00, el documental es preestrena al CaixaForum de Barcelona. Després de la projecció, hi haurà un col·loqui amb Astrid Fina, la protagonista del documental, i Marc Galver, el director, moderat per Montse Armengou, directora del programa "Sense ficció", on s'estrenarà el 30 de març.

A partir d'avui, aquesta producció d'Avisualconcept en coproducció amb Lavinia Audiovisual que compta amb la col·laboració de TV3, es projectarà en diversos cinemes de Catalunya.

"Astrid"

La vida de l'Astrid Fina es va truncar l'any 2009 en patir un accident de motocicleta. Una greu lesió en el peu dret la va mantenir tres anys a l'hospital. Fins llavors la seva vida havia transcorregut tranquil·la a Barcelona, amb la seva mare i amics. Havia estudiat infermeria i treballava com a dependenta en una joiera. Mai res no seria com abans.

Després de tretze operacions i diverses complicacions en la recuperació, un bacteri hospitalari li va produir una infecció a l'os. L'Astrid es va veure obligada llavors a prendre una de les decisions més difícils de la seva vida: "Em van venir un dia i em van dir que no podien matar aquest bacteri i que tenia dues opcions: o treure tots els ossos del peu i que et quedés un peu inútil de per vida, o tallar. Aleshores havia de prendre la decisió jo sola, havia d'anar a l'hospital i dir al metge: ‘Vull que em tallis el peu.' I va ser la decisió més dura de la vida."

Quan encara estava aprenent a caminar amb la pròtesi, un amic la va convidar a provar l'snowboard. Tot i la seva inexperiència, va quedar fascinada amb aquest esport: "Va ser una sensació brutal, perquè portava tres anys en un llit, en una cadira de rodes, i de sobte lliscar, estar a l'aire lliure i fer una cosa que no havia fet en ma vida... Aquest "subidón" que em faltava per dir: ‘A partir d'ara, m'anirà tot bé.'"

Poc després, es va presentar a les proves de l'equip paralímpic de snowboard. Era l'única dona i la van acceptar. Al cap d'un mes estava vivint a la Vall d'Aran, entrenant vuit hores, acumulant una fatiga que no sabia ni que existia i competint per primera vegada a la Copa del Món. Tot i que va ser un debut desastrós, com recorda ella mateixa, es va adonar que havia encertat el camí: "A mi, l'esport adaptat em va ajudar a superar l'amputació. Jo recordo la meva primera competició que vaig al·lucinar bastant, perquè veies la gent traient-se els braços, traint-se les cames, i els veies feliços. I somrient. I jo pensava: ‘I per què no puc fer jo el mateix?'. I això va ser un dels motius que em van ajudar a superar-ho,  veure que tothom ho portava amb normalitat, i que érem feliços i que fèiem de tot."

La seva vida havia canviat de rumb, però no seria pas un camí de roses. Caigudes, fissures òssies, esgotament, més operacions i l'enorme sacrifici d'una vida dedicada plenament a l'entrenament i les competicions que comporten formar part de l'equip nacional paralímpic.

Els següents anys, amb un entrenament i esforç majúsculs, l'Astrid es va convertir no només en una professional de l'snowboard, sinó en un referent en l'esport paralímpic espanyol. Va passar de no poder baixar una pista sense caure a l'alta competició. El seu objectiu era aconseguir una medalla en els Jocs Paralímpics de Corea del 2018. Després de quatre anys entrenant-se, s'ho jugaria tot en tres baixades.

Projeccions

Divendres 26 de febrer, a les 19.00 a CaixaForum, Barcelona
Dissabte 27 de febrer, a les 19.00 a Cinesa Diagonal, Barcelona
Dissabte 27 de febrer, a les 19.45 a Cinema Agrupació, Vielha
Diumenge 28 de febrer, a les 19.30 a Cinema Maldà, Barcelona
Diumenge 28 de febrer, a les 17.30 a Cinema Agrupació, Vielha
Dilluns 1 de març, a les 19.45 a Cinema Agrupació, Vielha
Dimarts 2 de març a Floridablanca, Barcelona
Dijous 4 de març, a les 18.30 a Cinema Maldà, Barcelona
Dijous 11 de març, a les 19.30 a Cinema Prado, Sitges
Dijous 12 de març, a les 19.30 a Cinema Ribes, Sitges

Premis

Millor documental esportiu, BKK DOC, Festival Internacional de Documental de Bangkok, Tailàndia, 2020
Menció especial, Buenos Aires Indies Festival, Argentina, 2020
Millor llargmetratge documental, Festival Inclús, Barcelona, 2020
Premi del públic, We Cam Fest, Colòmbia, 2020

Festivals

FICTS, Federation Internationale Cinema Television Sportifs, Itàlia, 2020
Festival Inclús, Barcelona, 2020
Festival Zoom, Barcelona i Igualada, 2020
We Cam Fest, Colòmbia, 2020
Melbourne Lift-Off Film Festival, Austràlia, 2020

Fitxa tècnica

Direcció: Marc Galver
Guió: Marc Galver i Ernest CahuÉ
Realització: Marc Galver
Producció: Patricia Lallo, Marius Georgescu i Marc Galver
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció delegada TVC: Daniel Barea
Direcció de fotografia: Marc Galver i Cesc Nogueras
Muntatge: Guillermo A. Chaia
Direcció de producció: Patricia Lallo
Música: Artlist
Grafisme: Codea Studio
2020

Una producció d'Avisualconcept en coproducció amb Lavinia Audiovisual; la col·laboració de Televisió de Catalunya, ICECC (Institut Català de les Empreses Culturals), Consell Català de l'Esport, Institut Ramon Llull i el suport del Comitè Paralímpic Espanyol, FEDDF (Federació Espanyola d'Esports de Persones amb Discapacitat Física), Baqueira Beret i Futbol Club Barcelona.

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio

Anar al contingut