"La feina o la vida", a "30 minuts"
El diumenge 11 de juny, a les 22.05, a TV3 i a TV3alacarta, el "30 minuts" estrenarà "La feina o la vida". Diversos joves parlen de la seva relació amb el treball. La majoria, des del pessimisme provocat per experiències precàries. Però el que guanya pes en totes les mirades és el valor del temps lliure, la conciliació i la motivació com a finalitat última de qualsevol feina. Hi ha una mirada generacional dels joves envers la feina? La pandèmia o altres condicionants han canviat aquesta percepció?
La Núria és periodista i la seva trajectòria laboral està plena de precarietat: feines sense contracte, horaris abusius i sous molt baixos. Per mantenir-se i pagar un pis a mitges amb la seva germana, té una feina els dies laborables i una altra el cap de setmana. És llicenciada en periodisme i fa el grau d'Humanitats i contínuament es forma per complir els requeriments de les feines que troba.
"Mai ets suficient per a aquest sistema, no? I quan resulta que et plantes amb vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit anys i la teva situació no millora, tens la sensació que el problema és teu. I això ataca directament la teva autoestima i ataca directament la teva salut mental."
Les dades conclouen, efectivament, que la precarietat està estretament relacionada amb un deteriorament de la salut mental, i el dels joves és el grup d'edat amb feines més precàries. Segons un informe presentat aquest any per Comissions Obreres, només un 17% dels joves menors de 30 anys s'ha emancipat de casa dels pares.
Al Maresme hi han arribat moltes joves llatinoamericanes que fan feines de neteja per mantenir-se mentre no tenen els papers en regla. Moltes fan d'internes, sovint amb sous irrisoris. El més habitual és trobar feines a través d'aplicacions i webs intermediàries de la neteja i les cures. Una opció molt fàcil perquè no els demanen papers però que no els garanteix ni una paga justa ni seguretat.
"...Me encontré con un hombre que me decía que fuera a limpiar su casa Me acuerdo que llegué 5 minutos tarde y me dijo: "Te tengo que castigar". Y entonces, cuando yo me giré, entonces me pegó una cachetada en la nalga. Y dije: "Uf", y cogí y me fui. (Rosa Padilla, treballadora de la neteja, 25 anys)
Els joves són el grup que està menys satisfet de la feina que fa. Un dels motius és la precarietat, però els últims anys han pres força valors com la conciliació familiar o la necessitat de tenir una motivació que doni sentit a la feina que es fa. L'Anabel Giráldez és psicòloga. Durant la pandèmia va ser directora d'una llar d'avis. I el que va viure aleshores, juntament amb el fet que ha estat mare recentment, l'han canviat.
"Durant la pandèmia he acompanyat moltes famílies. I va ser molt dur per les restriccions. Però, i sense pandèmia? No pots passar temps amb els teus pares o amb els teus fills. I si demà no hi són? Què fem? Això és la vida? No, per mi ha de ser una altra cosa, no només produir. (Anabel Giráldez Gómez, 32 anys, psicòloga)
Pel Rubén Sánchez-Martín o per la Laura Vilaseca, tots dos treballadors del grup bagenc Aquacenter, és fonamental que la seva feina tingui sentit. El Rubén ha portat un camió durant els últims anys però té estudis sobre energies renovables i creu que ara és el moment de canviar.
"Jo, el que vull és fer alguna cosa que m'agradi..., que sigui feliç i que em faci començar cada dilluns amb ganes." (Rubén Sánchez-Martín, operari Grup Aquacenter, 30 anys )
La Laura té un contracte temporal a les oficines. Però de tant en tant fa quadres elèctrics al taller. Té un contracte temporal i vol fer oposicions per ser bombera.
"Vull ser bombera perquè treballes tres dies i en descanses quatre, i penso que el temps lliure és la clau, i més sent jove. A mi els diners no em donen la felicitat. Jo, amb el temps lliure i treballar en alguna cosa que m'agradi, ja en tinc prou, perquè viatjar i això, ho puc fer amb quatre duros " (Laura Vilaseca, 22 anys)
El temps podria ser una de les claus del futur del treball. Qui ja ho ha entès són les empreses que tenen més problemes en relació amb el talent, que ja estan utilitzant la flexibilitat del temps per captar-lo o retenir-lo. L'Elies, fa dos anys que treballa a Bmat, una empresa tecnològica del sector musical, amb treballadors arreu del món i on tothom tria quan treballa i des d'on ho fa.
"Si trobo un festival que fan a Lisboa o a Estònia, doncs m'agafo aquella setmana i estic allà. Dilluns i dimarts teletreballo i potser dimecres i dijous o divendres m'agafo els dies de festa." (Elies Delgado Tamarit, enginyer de sistemes audiovisuals, 26 anys)
Treballar quatre dies sense reduir els salaris és una altra de les estratègies que s'estan assajant a molts països. A Espanya, el Ministeri de Treball ha començat a repartir ajuts perquè les empreses ho assagin. Però qui ho va implantar amb èxit ja fa dos anys és la cadena d'hostaleria La Francachela, a Madrid. L'Izzy Palomares hi fa de cambrera. Treballar pocs dies li permet seguir-se formant.
"Este treball no és el treball de la meua vida, perquè jo no vull ser cambrera sempre, però ara mateix estic molt bé en aquesta empresa perquè tens tres dies de festa i en aquests tres dies pots fer el que tu vulguis."
Un reportatge de Mariona Bassa i Victor Diaz
Producció: Cristina Rivas
Imatge: David Bou
Muntatge: Marc Escòlies
#FeinaoVidaTV3
