"Guantánamo, la fi d'un malson": la part més fosca de la guerra global contra el terrorisme, a "30 minuts"

El diumenge 19 de setembre, a les 22.05, el "30 minuts" emetrà a TV3 la producció aliena "Guantánamo, la fi d'un malson", fruit de dos anys d'intensa investigació per tal d'identificar els torturadors de Mohamed Slahi, nascut a Mauritània, empresonat a Guantánamo i posteriorment alliberat per un jutge federal per falta de proves. Se l'acusava d'haver participat en els atacs a les Torres Bessones, uns atemptats que van ser la guspira que va encendre el foc de la guerra de l'Afganistan.

 

 

Durant molts anys, Mohamedou Slahi, un pastor de camells maurità que va fer carrera a Alemanya, va ser considerat un dels terroristes més perillosos del món perquè se'l va relacionar amb d'Al-Qaeda. I es va intentar provar per tots els mitjans que era al darrere dels atemptats de les Torres Bessones de Nova York, l'11 de setembre del 2001. Per això va ser segrestat al seu país i empresonat 14 anys a la presó militar dels Estats Units a la badia de Guantánamo, a Cuba. Allà va ser torturat sota el brutal procediment de l'"interrogatori especial" perquè confessés la seva participació en aquells atemptats.

Pels seus captors, Slahi és una persona intel·ligent i hàbil i sabia perfectament el que feia des que va ser detingut. Per Sydney, l'analista principal del cas del Mohamedou a Guantanamo, Slahi "es feia amic de tothom. Tenia un tracte molt fàcil; era agradable parlar-hi. I també era molt manipulador. Era un geni, de debò. Però allò era justament el que buscava Bin Laden, i ell va fer exactament el que Bin Laden volia que fes. Ho va fer. Va reclutar tres dels quatre segrestadors. Els va reclutar: va reclutar Ziad Jarrah, Mohamed Atta i Marwan al-Shehhi per a Al-Qaeda per als atemptats de l'11 de setembre. Ho va fer ell. Jo n'estava segura al 100%."

El que va relacionar Mohamedou Slahi amb els atemptats del Wall Trade Center de Nova York era que a principis dels anys 90, va viatjar a l'Afganistan des d'Alemanya i es va allistar als mujahidins d'Ossama bin Laden, com ho va fer un cosí seu. En aquell moment, els mujahidins rebien suport dels Estats Units per lluitar contra el govern afganès, que tenia el suport de la Unió Soviètica. Al cap de sis anys, el Mohamedou era a casa seva, a Alemanya, i va rebre una trucada al telèfon. Era el seu cosí, que li trucava des del mòbil d'Ossama bin Laden. Allò va disparar totes les alarmes a la CIA. Els serveis de seguretat alemanys, pressionats pels americans, van començar a seguir el Mohamedou i a fer preguntes als seus amics alemanys.

"Jo creia que allò era una bona causa. Però quan vaig anar a l'Afganistan, vaig veure amb els meus ulls que no ho era. Allà hi havia una guerra civil i jo no hi havia de participar. Vaig tallar tots els lligams amb aquella època. Aquell capítol de la meva vida va quedar tancat. Vaig deixar de llegir revistes, no vaig mirar més aquelles publicacions, no vaig seguir res més. I no hi tenia amics. Vaig tallar tots els contactes, qualsevol mena de contacte. Es va acabar." - diu el mateix Slahi.

El Mohamedou va tornar a Mauritània i mentre era allà, hi va haver els atemptats de l'11 de setembre del 2001. Totes les persones que havien tingut algun lligam amb Al-Qaeda es van convertir en els sospitosos principals en la recerca de culpables que es va fer arreu del món. El novembre del 2001, el Mohamedou va ser detingut, lliurat als nord-americans i va acabar a Guantánamo.

A Guantánamo van encarregar la seva acusació al fiscal Stuart Couch, un seguidor del partit republicà i cristià fervent. Sense que Couch ho sabés, l'equip d'interrogadors va posar Slahi en una cel·la d'aïllament, petita i sense finestres on va ser interrogat dia i nit, sense parar. En el seu llibre, el Mohamedou diu que el pitjor era el torn de nit. En aquell torn, hi treballava un home alt i ferm vestit amb una granota, un passamuntanyes i ulleres de sol: el Senyor X.

"Em tancava a la nevera cada nit, em posava grillons quan jo estava cargolat a terra sense res; engegava uns llums estroboscòpics. A més, posava música molt forta durant tota la nit, com ara posar l'himne americà tota la nit. No sé per què ho feia. Me'l sé de memòria: "O say, can you see..." I això, una vegada i una altra. Et penses que ploraré? Jo no sé plorar. Estàs perdent el temps, mirant-me així.", explica l'Slahi

El seu torturador, el senyor X, així ho confirma "Crec que segurament ja havia passat el punt que no podia plorar, de tanta por que tenia. Crec que es devia pensar que estaven a punt de matar-lo. Li sortia sang del nas. Tenia els llavis inflats, tallats i plens de sang. Tenia un ull de vellut molt inflat... Jo he viscut amb aquesta veritat tan desagradable durant disset anys."

Aquesta situació va allargar-se mesos i anys, fins i tot i les tortures van anar fent-se més sofisticades com ara l'amenaça de segrestar, empresonar a Guantánamo i la possibilitat que la seva mare fos violada. Al final van aconseguir trencar la seva resistència i va confessar la versió que els interrogadors volien sentir. Però, amb els mètodes especials d'interrogació que havien fet servir, la confessió es podria utilitzar en un judici? La prova del polígraf era una oportunitat de contraatacar. Ell podria explicar la seva veritat, la seva versió alternativa a tot el que l'havien obligat a confessar, i que el detector de mentides decidís. I el polígraf "va dir que jo era innocent. Ells van rebutjar el resultat de la prova. Van dir: "No és correcte." Però hi van tornar; van fer una altra prova del polígraf i el resultat va ser el mateix. Així es va acabar.", conclou l'Slahi.

Al final, un jutge federal va examinar les proves que Slahi havia reclutat els segrestadors dels atemptats de l'11 de setembre. No li van semblar concloents i va ordenar que l'alliberessin.

Avui, Slahi és un home lliure que vol començar una vida nova, amb la parella, una advocada americana especialista en drets humans que viu i treballa a Berlín. Exonerat per dos tribunals dels Estats Units de tots els càrrecs que se li imputaven, intenta que li concedeixin un visat per anar a viure amb ella a Alemanya però pel Ministeri de l'Interior d'aquell país, el Mohamedou encara representa "una amenaça per a la seguretat d'Alemanya". L'any 2015 va publicar el llibre "Guantanamo diary" del qual aquest any s'ha fet la pel·lícula "The mauritanian", que recull l'experiència que va viure aquells anys de captiveri. El reportatge del "30 minuts" "Guantánamo, la fi d'un malson" que s'emet aquest diumenge 19 de setembre, és fruit de dos anys d'intensa investigació periodística, per identificar i trobar els seus segrestadors i torturadors. Alguns d'ells encara creuen que és culpable, però d'altres es miren la seva víctima d'una altra manera. 20 anys després d'aquells atemptats que van ser la guspira que va encendre el foc de la guerra de l'Afganistan, es vol aprofundir en la part més fosca d'aquella guerra global contra el terrorisme personificada en el cas de Mohamedou Slahi, per saber com la va viure i com s'ha enfrontat al seu pitjor malson i si algun dia podrà superar el que va viure a Guantánamo.

Un reportatge de: John Goetz i Ben Hopkins
Imatge: Jörg Gruber i Volker Tittel
Producció: Olaf Jacobs

Una coproducció de Hoferichter&Jacobs i la NDR

tv3.cat/30minuts
facebook.com/30minuts
twitter.com/30minuts

Sant Joan Despí, 17 de setembre del 2021

Anar al contingut