"Els infants robats d'Anglaterra" i "Una altra justícia", a "60 minuts"
"60 minuts" és el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i l'anàlisi de l'actualitat, i a la reflexió social, política i econòmica sobre els principals temes de debat d'arreu del món.
El dilluns 25 de gener, a les 22.05, "60 minuts" estrena "Els infants robats d'Anglaterra", on s'explica com desenes de milers de nens són retirats injustament de les seves famílies pels serveis socials britànics.
Després, a les 23.00, "60 minuts" recupera "Una altra justícia", la lluita per promoure la justícia restaurativa, un mètode alternatiu que es basa en el diàleg entre la víctima i el delinqüent.
"Els infants robats d'Anglaterra"
"Els infants robats d'Anglaterra" explica com desenes de milers de nens són retirats injustament de les seves famílies pels serveis socials britànics.
Al Regne Unit, es premia econòmicament els serveis socials per treure la custòdia dels fills a pares sospitosos d'abús. Per tant, més de dos milions de nens estan "arxivats" pels serveis socials anglesos. I els seus pares, atrapats en la turbulència d'una màquina administrativa embogida. En principi confiats a famílies d'acollida, aquests nens "robats" són oferts en adopció per agències especialitzades, privatitzades per David Cameron.
Amb l'obligació de silenci, els pares legítims, generalment desvalguts, no tenen la possibilitat legal de reunir-se mai amb els seus fills. El documental explora què els passa a aquests nens un cop situats en una casa d'acollida o definitivament adoptats.
És el retrat d'un sistema denunciat pel Comitè de Drets de l'Infant de les Nacions Unides: separació de germans, canvi de família d'acollida, manca d'escolarització, explotació sexual.
A Anglaterra, el sistema de "benestar infantil" maltracta els nens que té a càrrec seu. Un sistema únic a Europa, explicat des de dins per les seves víctimes, treballadors i serveis socials a punt de col·lapsar.
Dirigit per Pierre Chassagnieux et Stéphanie Thomas
"Una altra justícia"
El Leonard compleix en una presó de Florida una cadena perpètua per dos assassinats. L'Agnes, mare i àvia de les víctimes, decideix posar-se en contacte amb el Leonard amb l'esperança que l'ajudi a superar la tragèdia. Com que la llei no l'hi permet, inicia una correspondència amb ell. Això els motiva a iniciar una lluita per promoure la justícia restaurativa, un mètode alternatiu que es basa en el diàleg entre la víctima i el delinqüent. La seva lluita i la d'altres famílies ens permet analitzar què és la justícia restaurativa i els efectes que pot tenir, tant als Estats Units com arreu del món.
Agnes Furey mai va sospitar que atrauria l'atenció pública, sobretot no pel motiu pel qual va arribar a atreure-la: l'assassinat, el 1998, de la seva filla i el seu nét. Però després de la divulgació d'aquest documental, "Una altra justícia", ho va haver d'assumir.
No era la primera vegada que fa pública la seva història. El 2012, després d'anys d'intercanviar cartes amb Leonard Scovens, l'home responsable de la mort de la seva filla i el seu net, tots dos van ser coautors del llibre "Flors silvestres a la Mediana", que detalla en part la seva lluita continuada amb el dolor i el perdó. Furey no només ha perdonat Scovens, sinó que ha fet seu des de llavors el concepte de justícia restaurativa, que se centra en la rehabilitació mitjançant la reconciliació.
I això va fer que la seva història fos tan interessant per a les cineastes franceses Chloé Henry Biabaud i Isabelle Vayron. Totes dues treballaven en un projecte anomenat "Humà". Van entrevistar 2.000 persones de tot el món. La pregunta era "què significa ser humà?" D'una manera o d'una altra, van topar amb el llibre de l'Agnes i del Leonard i ja es van interessar definitivament per la seva història.
Entre d'altres, el documental també narra la història de Kate i Andy Grosmaire: la filla de la Kate, Ann, va ser assassinada pel seu xicot el 2010. I la de Renee Napier, que un conductor begut va assassinar la seva filla, Meagan, el 2002.
Furey espera que aquest documental pugui ajudar altres persones que han sofert tanta pèrdua i "aportar un nivell de consciència tal que la tragèdia pugui afavorir la curació. No hem de tornar-nos bojos, fins i tot amb la venjança, com ho acostumem a fer en aquest país".
Però Furey no es considera víctima. Ella prefereix anomenar-se supervivent.
També espera que cridi més l'atenció sobre la seva causa: tot i que ella i Scovens fa temps que s'escriuen per correu electrònic, la llei de Florida li impedeix visitar-lo o, fins i tot, trucar-lo per telèfon. Segons Furey, "hi ha més de 30 estats en aquest país que tenen programes de diàleg estructurats entre víctimes i delinqüents. Molts altres estats tenen programes informals. Pel que sé, Florida és l'únic que ho prohibeix".
Dirigit per Chloé Henry Biabaud i Isabelle Vayron.
Sant Joan Despí, 22 de gener del 2021
