Els documentals "Últim capítol. Adéu Nicaragua" i "Tornar a Nadia", premiats al DocsDF

La 6a edició del Festival Internacional de Cine Documental de Ciutat de Mèxic (DocsDF), celebrat entre el 29 de setembre i el 9 d'octubre del 2011, ha premiat com a millor documental internacional "Últim capítol. Adéu Nicaragua" i ha concedit una menció especial del jurat, en la categoria de millor documental per a televisió, a "Tornar a Nadia". Tots dos són coproduccions de TV3 que emetrà "Sense ficció".

Últim capítol. Adéu Nicaragua Millor documental internacional Un treball d'Estudi Playtime, Eden Films i SVT (Sveriges Television), coproduït per Televisió de Catalunya. Sinopsi El 30 de maig del 1984 esclatava una bomba durant una conferència de premsa a La Penca (Costa Rica), un lloc perdut de la selva a la vora del riu San Juan, a la frontera entre Nicaragua i Costa Rica. En aquest lloc hi havien arribat, remuntant el riu amb una pastera, una quinzena de periodistes internacionals per assistir a la conferència en què el líder de la Contra nicaragüenca, esponsoritzada per la CIA, Edén Pastora, anava a declarar suposadament la seva dissociació de les tàctiques americanes en la lluita contra els sandinistes. Set persones, tres d'elles periodistes, van morir en l'atemptat i vint-i-dues més van patir ferides de gravetat que els deixarien seqüeles físiques i traumes per a tota la vida. Era la primera vegada en la història que es cometia un atemptat en una conferència de premsa. Es trencava, doncs, el tabú d'aquest marc de respecte intocable. Hi ha diverses teories sobre qui, com i per què es va fer explotar una bomba en aquell acte. La dreta o l'esquerra? La CIA o els revolucionaris sandinistes? Un agent doble? Interessos creuats? La veritat no s'ha sabut mai. Ningú no ha estat condemnat per aquell acte terrorista. Un dels periodistes ferits sabia alguna cosa més que els altres, però ha guardat silenci tots aquests anys, sigui per vergonya, per por o pel sentit de culpabilitat que l'ha acompanyat sempre després d'aquell fet terrible que va marcar indefectiblement la seva vida i la dels seus companys. Peter Törbiornsson, corresponsal de la ràdio i la televisió sueques SVT i simpatitzant de la causa sandinista, havia acceptat unes quantes setmanes abans, a petició d'un dirigent sandinista, de ser company de viatge d'un suposat fotògraf danès: Anker Hansen, espia sandinista i terrorista que activaria la bomba. No es podia imaginar llavors que els seus "amics", els sandinistes, l'havien utilitzat per cometre una massacre entre els seus col·legues i per atemptar contra ell mateix. Durant anys va buscar una altra explicació possible, altres culpables, però no els va trobar. La seva ètica com a persona i periodista li diu que ha de buscar la veritat oculta allà on va. Ell va ajudar l'home que va posar la bomba i és culpable de no haver dit el que sabia d'un fet en què està directament implicat. Ara, vint-i-cinc anys després, comença un viatge de tornada per enfrontar-se amb la veritat de l'atemptat de La Penca. Tornar a Nadia Menció especial del jurat en la categoria de millor documental per a televisió. Una producció de Batabat coproduïda per Televisió de Catalunya, TVE i RAI. Nadia va viure disfressada de noi durant 11 anys a l'Afganistan. Fa tres anys una ONG la va dur a Barcelona. Ara ella vol tornar al seu país i enfrontar-se amb el seu passat. El documental la segueix en l'aventura de tornar a Nadia. Durant la guerra civil de l'Afganistan, Nadia era una filla de classe mitjana que una bomba va deixar gairebé morta i plena de cremades. Després de passar-se dos anys a l'hospital, va tornar a casa. Els talibans havien triomfat i governaven amb mà de ferro. El seu germà Esmarai havia estat assassinat i el seu pare s'havia tornat boig. De cop la família s'havia quedat sense homes, i en l'Afganistan dels talibans això era la fi, ja que cap dona no podia sortir a treballar. Aleshores Nadia, amb 11 anys, va decidir vestir-se de noi i adoptar el nom del germà mort. Era l'única manera de treballar i, per tant, de sobreviure. Ella i la resta de la seva família. El director de cinema Siddiq Barmak va fer el film "Osama", inspirat en la història de la Nadia. Després de la caiguda dels talibans, el perill continuava i Nadia va continuar sent Esmarai, fins que fa tres anys una ONG la va dur a Catalunya perquè es pogués fer cirurgia estètica per les ferides que encara li marcaven la cara i el cos. A Catalunya va trobar una nova família i va començar una nova vida com a dona. Ara Nadia vol tornar al seu passat, a l'Afganistan, i confrontar-lo amb el seu present. El documental narra aquest viatge de retorn i de confrontació. D'una banda, hi ha la història de Nadia durant aquests onze anys a Kabul; de l'altra, el retrobament amb la seva mare i el xoc de dues maneres d'entendre la vida, i el retrobament de Nadia amb un dels amics que va fer com a noi i de qui està enamorada. www.tv3.cat/senseficcio
Anar al contingut