Moment de la recollida dels Premis de Civisme als Mitjans de Comunicació, de mans del conseller Carles Campuzano i el director general Xavier Godàs.…
Moment de la recollida dels Premis de Civisme als Mitjans de Comunicació, de mans del conseller Carles Campuzano i el director general Xavier Godàs. Recullen el guardó per "Fugir" Tian Riba, en representació d'El Terrat; Fèlix Colomer, director del documental, i Montse Armengou, directora del "Sense ficció", en representació de TV3.
Premis

Els documentals "Jo sí que et crec" i "Fugir", amb la participació de TV3 i emesos al "Sense ficció", distingits als Premis de Civisme 2022

Els Premis de Civisme als Mitjans de Comunicació han guardonat el documental "Jo sí que et crec", de Núria Vilà Coma i Norma Nebot, i han atorgat un accèssit a "Fugir", de Fèlix Colomer. Tots dos treballs, amb la participació de TV3, s'han emès al programa "Sense ficció". 

"Jo sí que et crec" és una producció de l'Associació de Periodisme Fora de Quadre, amb el suport de Televisió de Catalunya, que recull els testimonis de dones que han patit violència sexual, entrevista expertes en el camp de la judicatura, el dret, la medicina i el suport a les víctimes, i explica quin impacte té la revictimització institucional. 

"Fugir", de Fèlix Colomer, és una producció de Televisió de Catalunya produïda per El Terrat (The Mediapro Studio) que explica la història commovedora d'exili i amor fratern de sis germans ucraïnesos que emprenen el camí cap a Catalunya fugint de la guerra. 

El lliurament dels Premis de Civisme 2022, que atorga el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, va tenir lloc ahir al vespre a El Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona, en un acte presidit pel conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, acompanyat pel director general d'Acció Cívica i Comunitària, Xavier Godàs. 

Les diverses modalitats d'aquests guardons, convocats per la direcció general d'Acció Cívica i Comunitària, tenen l'objectiu de promoure el civisme des d'àmbits d'actuació ben diversos. Aquest any, amb motiu del 40è aniversari de la convocatòria, se n'ha revisat les categories i renovat la imatge. El certamen inclou el Premi Serra i Moret, el Premi Jaume Ciurana a l'actuació cívica juvenil, el Premi als Mitjans de Comunicació, el Premi a la Innovació i el Premi a la Virtut Civil i la Cohesió Social.  

En el cas dels Premis de Civisme als Mitjans de Comunicació, que enguany han arribat a la 27a edició, reconeixen treballs amb impacte social que han destacat pel tractament de valors de civisme. El treball guanyador d'aquesta edició ha estat el documental "Jo sí que et crec", de l'Associació de Periodisme Fora de Quadre. En aquesta modalitat, el jurat ha acordat atorgar un accèssit a "Fugir", produït per El Terrat (The Mediapro Studio). 

"Jo sí que et crec" 

El documental dirigit per Núria Vilà Coma i Norma Nebot, emès el juliol passat al "Sense ficció", és una producció de Fora de Quadre amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de Generalitat de Catalunya, Televisió de Catalunya i el Ministeri d'Igualtat del govern d'Espanya. El punt de partida de "Jo sí que et crec" són aquestes dades: una de cada tres dones ha patit una agressió sexual a la seva vida, i en un 71% dels casos l'agressor és un familiar, amic o conegut. Moltes agressions no es denuncien, perquè el procés posterior a una denúncia sol qüestionar i revictimitzar la dona agredida.   

Què suposa denunciar una agressió sexual? Quin impacte té la revictimització institucional en les víctimes? Per quins motius no hi ha una resposta social contundent a la xacra de la violència sexual contra les dones?    

La Joana va patir una agressió sexual un dissabte a la nit. Quan l'endemà va anar a denunciar-la, a una comissaria dels Mossos d'Esquadra, la van atendre dues dones policia. El tracte vexatori que va rebre a comissaria va ser denunciat i investigat, i les dues funcionàries, expedientades. Però la Joana s'ho pensaria molt abans de tornar a denunciar.    

Violeta Garcia Gago, psicòloga de l'Associació d'Assistència a Dones Agredides Sexualment, AADAS, indica que el qüestionament i el tracte vexatori fan que en la dona agredida la desconfiança i la ferida es facin molt més profundes. A l'Hospital Clínic de Barcelona han establert un protocol pioner en l'atenció als casos d'agressions sexuals, amb les premisses de no revictimitzar, no perdre de vista la perspectiva de gènere i fer una atenció centrada en la víctima i en les seves necessitats.   

Les violències sexuals contra les dones són molt més freqüents del que s'accepta socialment. L'advocada Laia Serra explica que moltes dones agredides van a demanar informació sobre el procés abans de presentar una denúncia, i quan saben com va, algunes desisteixen. La macroenquesta de violència contra la dona del Ministeri d'Igualtat del 2019 indica que un 22% de les agressions sexuals fora de la parella succeeixen en l'àmbit familiar, i un 49% a mans d'amics o coneguts de la víctima. Només en un 19% dels casos l'agressor és un desconegut.  

Desterrar el mite del violador emmascarat i admetre que els agressors són majoritàriament ciutadans "normals" no és fàcil per a la societat, segons la psiquiatra Lluïsa Garcia Esteve, coordinadora del Programa d'Atenció Integral a les Agressions Sexuals de l'Hospital Clínic. Segons l'advocada Laia Serra, "el rebuig social, l'assenyalament de l'autor en el seu entorn quotidià, és més efectiu que un procés judicial. La prevenció és l'àmbit més efectiu a l'hora d'evitar les violències sexuals". Però, com aconseguir aquest rebuig social?  

Una de cada tres dones han patit violència sexual en algun moment de la seva vida, però, en la immensa majoria dels casos, són agressions que romanen en secret i continuen fent mal des de dins. I parlar-ne en veu alta és alliberador. El clam "Jo sí que et crec, germana" que el moviment feminista ha escampat arreu del món per denunciar les violències sexuals i trencar el silenci vol, justament, trencar l'aïllament de les dones agredides i empoderar-les. 

"Fugir" 

El documental dirigit per Fèlix Colomer, estrenat l'abril passat al "Sense ficció", és una producció de l'any 2022 de Televisió de Catalunya produïda per El Terrat (The Mediapro Studio). "Fugir" narra l'exili de sis germans ucraïnesos que fugen de la guerra. Marxen del seu poble, Nikopol, i durant cinc dies travessen tot Europa en autocar fins a arribar a Catalunya, on cadascun d'ells anirà amb una família diferent. Els germans més grans ja havien vingut amb famílies d'acollida, però per als petits és la primera vegada.  

Per als tres grans, Sasha, Vitalik i Ruslan, Catalunya no és un lloc desconegut. Fa molts anys que hi viatgen als estius i per Nadal, convidats per les famílies d'acollida, que els tracten com a fills. El 2016, aquests germans -en especial el Sasha- van protagonitzar un altre documental de Fèlix Colomer sobre la seva doble vida d'infants, a Ucraïna i a Catalunya, amb el títol de "Sasha". 

Durant el viatge, els grans faran de pares dels petits, ensenyant-los les seves primeres paraules en català i, sobretot, tranquil·litzant-los del fet d'haver-se separat de la seva mare per primera vegada, que s'ha hagut de quedar en un país en guerra. 

Els nens es pregunten com serà la casa on van, si hi haurà bosc, com a Níkopol. A mesura que s'acosten al destí, creix la inquietud. Un cop arribin, els petits s'hauran d'adaptar a famílies noves i als grans els tocarà viure amb el neguit d'haver deixat la seva mare a Ucraïna. 

"Fugir" recupera set anys després l'entranyable Sasha del primer documental, ara ja adolescent. Una història commovedora d'amor fraternal en una situació límit, narrada amb la mateixa naturalitat dels seus protagonistes. 

#SenseFiccióTV3 

Anar al contingut