El poeta Joan Margarit, a "Els matins": "És un crim deixar els nanos sense cultura, és com deixar-los sense calefacció o passant gana sempre. És tan cruel..."
El poeta Joan Margarit, que acaba de publicar el seu nou poemari "Des d'on tornar a estimar" ha conversat amb Lídia Heredia a "Els matins" de TV3. Margarit ha explicat que el nou llibre parla del pas del temps, més que de la senectut. El poeta ha parlat, durant l'entrevista, de la cultura, un recurs imprescindible on agafar-se per superar els embats de la vida. Margarit també ha opinat sobre el moment actual i sobre la política i la classe política, de la qual ha dit "ha fet una cosa terrorífica: no ha demanat perdó". A continuació, us oferim un resum de les declaracions de Joan Margarit a "Els matins".
Nou llibre de poemes. "Mentre ets a la vida, és inútil saber què passa"
El poeta Joan Margarit, que acaba de publicar el seu nou llibre de poemes "Des d'on tornar a estimar", ha visitat el plató d'"Els matins" de TV3. Segons el poeta, i referint-se al títol, "estimar també és un lloc que canvia constantment de lloc". El poemari, segons Margarit, més que ser una reivindicació de la vellesa, parla del pas del temps, de la recerca de la veritat: "Cada edat té la seva història. La senectut s'assembla a la infantesa; entremig hi ha un embolic que és la vida. Mentre ets a la vida és inútil intentar saber què passa; és com aquell que en un vaixell enmig d'una tempesta vol reparar una cortina. No es poden fer, aquestes coses."
"Però en la senectut sí que te n'adones, i veus que hi ha alguna cosa que és com al començament, hi ha un pont de coneixement, i em refereixo a la percepció d'aquesta veritat que no sabem què és, però de la qual sents la presència."
La cultura: "Una persona sense cultura és com un ordinador buit; amb moltes gigues, però buit."
Joan Margarit ha fet una forta defensa de la cultura com a arma per evitar "la intempèrie moral", com a lloc on agafar-se per superar els embats de la vida. Ho ha expressat d'aquesta manera: "És un crim deixar els nanos sense cultura, és com deixar-los sense calefacció o passant gana sempre. És tan cruel..."
"La cultura no és deixar que la nena toqui el piano perquè així es casarà millor, serà més ¿mona', no! La cultura, el piano, és perquè la nena, si un dia se li mor el marit, sabrà que té una eina poderosa per fer front a aquesta intempèrie que tindrà i que a tots ens toca alguna vegada."
"Hi ha molta gent lligada a l'educació i amb poder dins de l'educació que sembla mentida que aquesta cosa tan senzilla no la sap, i, és clar, una persona sense cultura és com un ordinador buit; amb molts gigues, però buit. És terrorífic. Com que està buit, hi pots entrar qualsevol cosa. Ara, si ha llegit Plató, no hi pot entrar qualsevol cosa."
La classe política i la corrupció: "La classe política ha fet una cosa terrorífica, no ha demanat perdó"
Seguint amb el fil argumental de la cultura i de la intempèrie moral, Margarit ha arribat a la política: "Tens la sensació que tenim una classe política que no és culta, en el sentit profund, pacífic, humil. Això no té res a veure amb la nostra classe política. La classe política ha fet una cosa terrorífica, no ha demanat perdó."
"Quan a l'autobús trepitjo una senyora, demano perdó. Això no ho han fet. Això és terrible. Agreuja molt un tema que potser és irrellevant. El desassossec és que et trepitgi, passi i no et digui res. Dius: ¿Igual que m'ha trepitjat, em pot pegar.' Aquest és el desassossec."
Els premis: "El que no acceptaré mai és un premi amb un jurat polític"
Margarit, premi nacional de Poesia el 2008, afirma que cal ser agraït i donar les gràcies quan et donen un premi: "Jo, els premis amb què no tinc cap problema són els que tenen un jurat literari. El que no acceptaré mai és un premi amb un jurat polític."
- ARXIVAT A:
- Joan Margarit
