"El documental" estrena "Tchindas"

Demà, a les 22.55, el programa "El documental" estrena "Tchindas", un retrat de la comunitat trans i homosexual durant la setmana més acolorida i musical de l'illa de São Vicente, a Cap Verd: la del carnaval. La protagonista del documental és Tchinda Andrade, una de les dones més respectades i conegudes de l'illa des que va explicar la seva història a un setmanari local. Ara "tchinda" és un nom comú que es fa servir per referir-se a les persones homosexuals i trans a l'arxipèlag.

Abans de realitzar "Tchindas", el codirector Marc Serena havia fet una gran recerca sobre comunitats LGBT (acrònim emprat per referir-se col·lectivament a les persones Lesbianes, Gays, Bisexuals i Transsexuals) a 20 països africans per escriure el llibre "Això no és africà", publicat en català per RBA-LA Magrana, on donava veu a totes aquelles veus silenciades. Però, en arribar a Cap Verd, es va trobar amb un panorama totalment diferent, que no havia vist enlloc. És un indret realment excepcional pel que fa al tracte que reben les comunitats LGBT, ja que la majoria de països africans tenen lleis molt dures en contra seu.

A Cap Verd va conèixer la cantant Cesária Évora, qui li va recomanar tornar a l'illa per veure el Carnaval, "el millor de l'Àfrica", insistia. Cesária va morir poc després, però Marc Serena va tornar a Cap Verd per rodar el documental. El va dirigir conjuntament amb Pablo García Pérez de Lara amb la producció de Doble Banda.

Des que es va estrenar el juliol del 2015 a l'Outfest Los Angeles LGBT Film Festival, on va rebre una menció especial del jurat, el documental ha estat guardonat a festivals d'arreu del món i no només de l'òrbita trans i homosexual. Es va estrenar a Barcelona i Madrid el 20 de novembre del 2015, Dia de la Memòria Trans.

A més, la productora Doble Banda disposa d'una maleta educativa per projectar "Tchindas" a escoles, centres de secundària i universitats de Catalunya i altres entitats amb l'objectiu de sensibilitzar sobre la vulneració de drets que pateixen les dones trans. Un estudi europeu del 2013 de l'Agència de Drets Fonamentals de la UE demostra que el 47% de les persones LGBTI consultades van ser discriminades i amenaçades per la seva orientació sexual o identitat de gènere. En el cas de les persones trans europees, és del 62%. Només a Catalunya, hi ha una denúncia diària per discriminació i agressió per orientació sexual i expressió de gènere.

Sinopsi

Tchinda Andrade és una de les dones més estimades de l'illa de São Vicente, a Cap Verd, sobretot des que el 1998 va sortir de l'armari com a trans al setmanari local. El seu nom s'ha convertit, des de llavors, en la manera com s'anomenen les persones que no són heterosexuals.

La Tchinda té ara 35 anys i viu de manera humil, venent "coxinhas" (un aperitiu típic) pel seu barri. Durant tot l'any hi regna la calma, excepte quan arriba el carnaval. El mes previ és quan tota l'illa es posa a treballar conjuntament per crear alguna cosa bonica del no-res.

São Vicente es converteix en un "petit Brasil", com va descriure Cesária Évora (1941-2011) en una de les seves "mornas". La seva música i les "tchindas" guien l'espectador per un fascinant viatge per un racó desconegut de l'Àfrica que pocs podien imaginar.

Festivals

El primer festival que va projectar "Tchindas",  l'Outfest Los Angeles LGBT Film Festival, li va  atorgar una menció especial en la categoria de llargmetratge documental per tractar-se d'un "retrat íntim magistral de la valenta comunitat trans de Cap Verd". Per al festival, es tractava d'"un documental exhuberant i perspicaç que de vegades sembla un conte de fades", "íntim i magistral". A més, va tenir una excel·lent acollida per part de la crítica nord-americana. Per a The Hollywood Reporter és un "retrat viu i tendre" "meravellosament filmat", i Frontiers Media va qualificar el film de "fascinant". Per al jurat del Belfast Film Festival, on va obtenir el Masyles Brothers Awards al millor documental. "Tchindas" és un documental ple de "color, vida, música i carnaval" que ens pot ensenyar molt sobre l'heroisme de les persones trans i la seva contribució a la comunitat de l'illa de São Vicente, a Cap Verd.". El 2015, va obtenir el premi al millor documental nacional, MiradasDoc, en el Festival Internacional de Cine Documental de Guía de Isora "per la consecució d'una obra de gran penetració emocional, creada amb talent tècnic exquisit i en què se subratllen els valors de solidaritat, tendresa i cooperació quotidiana del poble de Mindelo".

Premis

Menció especial, Outfest Los Angeles LGBT Film Festival, Estats Units, 2015

Millor llargmetratge documental, Reeling Chicago, Estats Units, 2015

Millor documental nacional, MiradasDoc, Festival Internacional de Cine Documental de Guía de Isora, Tenerife, Espanya, 2015

Premi HBO al Millor Pitch, Zagreb Dox, Croàcia, 2014

Premis del públic al millor documental i millor obra espanyola, LesGaiCineMad, Madrid, 2015

Premi del jurat, millor documental espanyol, LesGaiCineMad, Madrid, 2015

Millor documental, Cape Verdean American Film Festival, Pawtucket, Rhode Island, Estats Untis, 2015

Premi públic al millor documental, Can[be]Gay, Festival Internacional de Cine LGBTIQ de  les Canàries

Millor documental, Masyles Brothers Award, Belfast Film Festival, 2016

Fitxa tècnica

Directors:  Pablo García Pérez de Lara i Marc Serena

Producció executiva: Yolanda Olmos i Marc Serena

Fotografia:  Pablo García Pérez de Lara

So directe: Marc Serena

Muntatge: Pablo García Pérez de Lara

Disseny de so:  Verònica Font

Durada: 52'

Una producció de Doble Banda amb la participació de l'Associació de Periodistes Fora de Quadre i la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona i del Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC).

Pablo García Pérez de Lara, director

(Barcelona, 1970). Ha dirigit dos llargmetratges: "Fuente Álamo, la caricia del tiempo" (2001), seleccionat a Karlovy Vary, i "Bolboreta, mariposa, papallona" (2007), a la secció oficial de Karlovy Vary i Sant Sebastià. El seu curtmetratge "Alicia retratada" (2002) va ser seleccionat a la Semaine de la Critique de Cannes. Per a televisió ha dirigit els documentals "Son de Galicia" (2006) i "Mura, un poble de cine" (2010). Ha treballat en una dotzena de produccions, habitualment com a director de fotografia, com, per exemple, "Familystrip" (2009) de Luis Miñarro o "L'efecte K, el muntador de Stalin" (2012) de Valentí Figueres, seleccionat a una seixantena de festivals.

Marc Serena, director

(Manresa, 1983). Periodista. "Tchindas" és la seva primera pel·lícula. Treballa habitualment de guionista a la ràdio i la televisió. Ha publicat el llibre "Això no és africà!" (2014), un viatge de nord a sud del continent a la recerca d'amors prohibits. El seu llibre anterior, "La volta dels 25" (2011), va tenir gran èxit a l'Àsia, on es va publicar en xinès i coreà. A finals d'any publicarà el llibre "Microcatalunya".

tv3.cat/eldocumental

tv3.cat/documentals

twitter.com/eldocumental33