"El documental" estrena "Capcir, al cim del Pirineu", un viatge pel paisatge i la gent del Capcir
Demà, dijous, a les 22.45, "El documental", al 33, estrena "Capcir, al cim del Pirineu", un recorregut pel paisatge d'aquesta comarca de la Catalunya Nord que també recull els testimonis dels darrers parlants del capcinès.
Arribar al Capcir no deixa indiferent. Serpentejar per la carretera que hi accedeix des de Cerdanya, passar l'eix del Pirineu a l'altiplà de la Quillana i davallar suaument vorejant el pantà de Matamala per una carretera on no és estrany veure-hi cérvols. És com accedir a un altre món, o a un món particular, a la capçada del Pirineu: una mena d'illot enlairat batut pel vent de l'oest i pel temut carcanet del nord.
Cara avall, la ruta travessa el bosc de pi rojal de la Mata fins trobat la capital d'aquest univers de butxaca verd i blau. Li han volgut dir comarca, perquè és un territori a part i, evidentment, no és la Cerdanya ni el Conflent. Segurament és un espai massa menut per defensar aquesta categoria: un miler i mig d'habitants i una desena escassa de llogarets en un replà entre cimals que s'abasten d'una llambregada.
El Capcir és la més alta de les comarques dels Països Catalans, la més freda i la més aïllada. Un indret que també s'ha resistit a perdre la llengua catalana. Juntament amb el paisatge, les últimes persones que parlen el capcinès són les protagonistes de "Capcir, al cim del Pirineu". Elles expliquen en primera persona què suposa viure en aquest altiplà̀ conegut com la Petita Sibèria.
Fitxa tècnica
Direcció: Eugeni Casanova
Guió: Eugeni Casanova
Realització: Zeba Produccions
Productor: Sergi Sala
Productor executiu TVC: Jordi Ambròs
Productor delegat TVC: Sílvia Pairó i Daniel Barea
Director fotografia: Sergi Guix
Muntatge: Sergi Guix
Director de producció: Sergi Sala
Música: Artlist.io (Llibreria)
Lingüista: Ignasi Oliver
Grafisme: Zeba Produccions
2021
"Capcir, al cim del Pirineu" és una producció de Zeba Produccions amb la col·laboració de TV3 i el suport de Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural de Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans, la Direcció General de Política Lingüística i l'ICEC (lnstitut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya).
