"El documental" emet "Tornar a Nadia", el retorn d'una jove afganesa al seu país
Demà, a les 22.45, "El documental", al 33, emet "Tornar a Nadia", sobre la història de Nadia Ghulam. Ella va viure disfressada de noi durant onze anys a l'Afganistan abans que el 2006 una ONG la portés a Barcelona. Quatre anys després d'arribar a Catalunya, la Nadia torna per primer cop com a dona al seu país per enfrontar-se al seu passat. El documental la segueix en l'aventura de tornar al seu Kabul natal i aconseguir que la família la reconegui com a dona. Actualment la Nadia treballa d'educadora social a Badalona.
Tot seguit, a les 23.50, el 33 emetrà "On brilla la llum", un documental que s'emmarca dins el cicle de documentals dedicats a l'Agfanistan que el 33 emet aquest setembre. És una història estimulant i inspiradora, dirigida per Daniel Etter, que mostra com, a través de l'esquí, dos esquiadors afganesos aprofiten l'esport per aportar esperança per a un futur millor a l'Afganistan, un país que fa dècades que viu castigat per la guerra.
"Tornar a Nadia", dirigit per Grau Serra, és un documental sobre la història de la Nadia Ghulam, una jove afganesa que, després de viure quatre anys a Barcelona, torna al seu país. Durant onze anys, a l'època dels talibans, hi va viure disfressada de noi. Ara torna per primera vegada al seu Kabul natal per enfrontar-se amb el seu passat i aconseguir que la família la reconegui com a dona.
Quan només tenia vuit anys, el seu país patia una sagnant guerra civil. Una bomba la va ferir de mort i li va provocar cremades a tot el cos. En sortir de l'hospital, dos anys més tard, els talibans havien arribat al poder a l'Afganistan. El seu germà Esmarai havia estat assassinat i des de llavors el seu pare s'havia convertit en una ombra sense ànima. La seva mare, la seva germana i ella havien de tirar endavant sense cap home, però les dones tenien prohibit treballar. Va ser llavors quan la Nadia, amb onze anys, va decidir vestir-se i actuar com un noi. Des de llavors ja no es diria Nadia, sinó Esmarai, com el seu germà mort. D'aquesta manera va poder estudiar i treballar per mantenir la família, a més de gaudir d'una llibertat que cap dona afganesa no podia ni somiar.
Després, i malgrat la caiguda dels talibans, la situació encara era perillosa. Per això la Nadia va continuar fent d'home fins que una ONG va aconseguir portar-la a Catalunya per poder intervenir quirúrgicament les ferides que li marcaven la cara i el cos. A Catalunya va trobar una nova família i va començar una nova vida com a dona.
Quatre anys després, torna a l'Afganistan com a dona, és a dir, com a Nadia. El documental segueix el retrobament amb la família i els amics. Allà, però, ella no s'hi vol quedar, malgrat la insistència de la seva mare, ja que les dones encara no poden treballar. També es retroba amb un amic ben especial i estimat, amb qui, potser en un futur, en un altre país, fora de les normes i pressions de l'Afganistan, podria començar una vida en comú.
La Nadia va traslladar la seva experiència al llibre "El secret del meu turbant" (Columna Edicions, 2010), escrit amb Agnès Rotger i que va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2010. A més, la seva història va arribar a la gran pantalla gràcies al director Siddiq Barmak, que s'hi va inspirar per realitzar el film "Osama".
Premis
Menció especial del jurat al millor documental de televisió, Festival Internacional de Cinema Documental de la Ciutat de Mèxic, DOCSDF, 2011.
Fitxa tècnica
Direcció: Grau Serra
Guionista: Grau Serra, Oriol Cortacans, Marc Roma
Productor executiu: Oriol Cortacans
Fotografia: Marc Martínez
2011
Una producció de Batabat en coprodució amb TVC, TVE i la col·laboració de RAI3, ICIC i Casa Àsia.
Us en podeu descarregar les fotos des d'aquest enllaç.
Notícies relacionades:
https://www.ccma.cat/tv3/el-documental/tornar-a-nadia-el-retorn-duna-jove-afganesa-al-seu-pais/noticia/3118569/
https://www.ccma.cat/tv3/super3/coneixem-la-nadia-ghulam/noticia/2995105/
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/lofensiva-dels-talibans-ja-se-sent-des-de-kabul/video/6114841/
https://www.ccma.cat/premsa/els-documentals-ltim-captol-adu-nicaragua-i-tornar-a-nadia-premiats-al-docsdf/nota-de-premsa/2532968/
"On brilla la llum"
Daniel Etter, fotògraf i cineasta alemany guanyador del Premi Pulitzer, va anar el 2014 a l'Afganistan a fer un reportatge sobre esquí a les muntanyes de Bamian. Allà hi va conèixer l'Alishah Farhang i el Sajjad Husaini, dos esquiadors que li van expressar la seva intenció de ser els primers afganesos a participar en uns Jocs Olímpics d'hivern.
Durant els següents quatre anys, Etter va seguir els dos atletes, tant a l'Afganistan com a Suïssa, on anaven a entrenar-se. El 2017 va formar un equip de rodatge que li ha permès endinsar-se en la vida a l'Afganistan i filmar-la com molt poques vegades s'ha fet abans.
Mentre els nens i nenes del poble es calcen uns improvisats esquís de fusta per imitar els seus herois, l'Alishah i el Sajjad s'enfronten a les dificultats de crear oportunitats en un país que durant generacions només ha conegut conflictes bèl·lics.
Malgrat les fràgils condicions de seguretat de la zona, "On brilla la llum" ofereix una visió plena d'il·lusió sobre un país sovint ignorat pels mitjans de comunicació occidentals.
Podeu descarregar-vos les fotos en aquest enllaç.
