Núria des del cremallera, sortint del túnel final
Núria des del cremallera, sortint del túnel final

El cremallera de Núria i una història sorprenent sobre el segrest de la imatge del santuari, en una nit temàtica al 33

Demà, dijous, el 33 dedicarà una nit temàtica a la Vall de Núria i el seu cremallera. A les 22.15, estrenarà el documental "Història de ferro i carril", sobre el paper del Cremallera de Núria en la història de Catalunya.

Tot seguit, a les 22.50, recuperarà "El segrest de Núria", un documental que, per primer cop, revela tots els detalls d'una de les operacions antifranquistes més desconegudes, el segrest de la imatge de la Mare de Déu de Núria. I a les 23.40, emetrà "Pugem a Núria amb cremallera", un espai que ofereix a l'espectador l'oportunitat de fer un recorregut molt especial d'un dels indret més emblemàtics del territori, el cremallera de Núria, la línia ferroviària de la comarca del Ripollès.

"Història de ferro i carril"

La Història de Catalunya sempre ha estat marcada per esdeveniments que han posat a prova la resistència i la resiliència tan del país com dels catalans. Rere cada intent d'esborrar del mapa la cultura catalana sempre hi ha hagut una gran capacitat de regeneració, i la població ha estat capaç de revertir els fets.

Per això la història de Catalunya —i per extensió dels catalans— es podria dir que és una història de ferro: perquè malgrat totes les vicissituds per les quals ha passat el país al capdavall aquest sempre s'ha aconseguit mantenir indeformable. Aquest mateix ferro que ha servit per a construir ferrocarrils i línies que han vertebrat el territori en alguns casos, però que ha anat molt més enllà en d'altres, arribant a tenir en alguns casos un paper important en la història del país.

"Història de ferro i carril" se centra en el popular Cremallera de Núria, i serà aquest petit gran tren el que ajudarà a descobrir una mica més la història de Catalunya. Aquest ferrocarril va tenir un paper importat en l'elaboració i la redacció de l'Estatut del 32, conegut popularment com l''Estatut de Núria. Però hi ha també altres esdeveniments que, tot i ser menys coneguts, determinen de forma important la història d'aquesta petita línia així com també d'alguns episodis de la convulsa història del país: des del seu paper durant la dictadura franquista o la relació no del tot llunyana amb l'acceptació del dret a vot de les dones, pioner en tot l'Estat Espanyol.

El 2021 es va celebrar el 90è aniversari de la posada en marxa d'aquesta línia pirinenca i enguany es celebra el 90è aniversari de l'Estatut de Núria.

"El segrest de Núria"

La nit del 8 al 9 de juliol de 1967, la imatge de la Mare de Déu de Núria va desaparèixer del seu santuari. Quatre dies després, se n'havia de fer la coronació. Ara, quan es compliran cinquanta anys d'aquell fet, per primera vegada s'expliquen tots els detalls de l'operació: qui ho va fer, com i per què. Però, també, on van amagar la imatge durant més de quatre anys i com se'n va fer el complicat retorn, de forma secreta, i amb la complicitat del bisbat d'Urgell.

L'acció, la va dur a terme un grup de joves activistes antifranquistes. Hores després del segrest difonien un comunicat en què s'hi exigien tres reivindicacions que s'emmarcaven en la campanya del moment "Volem bisbes catalans!". Les tres demandes consistien en l'exigència de nomenaments de, només, bisbes catalans per a totes les diòcesis de Catalunya; la petició de dimissió de l'arquebisbe de Barcelona, Marcelo González Martín, i el retorn de l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, exiliat des de feia dos anys a França.

El segrest de Núria ha estat, fins avui dia, una de les accions del catalanisme antifranquista més desconegudes i silenciades. D'una banda, per la prudència que han mantingut els que van idear i dur a terme l'acció i, de l'altra, per les responsabilitats que haurien hagut d'assumir per la desaparició d'una talla romànica de gran valor.

Després de realitzar "L'exili de la marededeu de Núria", sobre la sostracció de la imatge durant la Guerra Civil Espanyola, la productora Zeba Produccions va tenir l'oportunitat de contactar amb un dels organitzadors del segrest del 1967 i de seguida es va apassionar amb la història, gairebé oblidada per la prudència i un pacte de silenci que havien mantingut les persones que van participar en el segrest.

Recuperar la història, però, no va ser gens fàcil. Durant més d'un any l'equip de Zeba Produccions va investigar tots els fils amb Manuel Castellet, l'expresident de l'Institut d'Estudis Catalans, i Rosa Anna Felip. Tot i que el mutisme sobre la identitat dels autors i el seu pacte de silenci per no revelar cap detall limitava la recerca, finalment, van poder resoldre la majoria dels interrogants al voltant del famós segrest de la imatge.

Per primera vegada, el documental dona a conèixer la identitat dels participants en l'operació, dos dels quals hi apareixen com a testimonis explicant-ne tots els detalls. Dos més encara prefereixen mantenir el seu anonimat i la resta van morir.

També es dona veu a les persones que van estar implicades més directament en aquell fet, com el capellà custodi del santuari, el capellà que va ser acusat del robatori, les persones que van tenir amagada la imatge a casa seva i la que la va tornar personalment. En total, vint-i-dos testimonis recuperen la història del segrest, entre els quals hi ha els historiadors Borja de Riquer i Josep Clara, l'escriptor Jordi Amat  i alguns veïns i estiuejants de Núria.

A més, s'han descobert noves dades, com la ruta d'amagatalls on va estar la imatge durant els quatre anys que va estar il·localitzable i els detalls de l'operació per retornar-la al santuari, i s'han recopilat documents inèdits fins ara.

Fitxa tècnica

Direcció: Eduard Miguel
Realització: Zeba Produccions
Documentació i recerca: Manuel Castellet i Rosa Anna Felip
Producció executiva TV3: Jordi Ambròs
Producció delegada TV3: Joan Pavon
Guió i edició: Eduard Miguel i Sergi Guix
Imatge: Sergi Sala i Tània Ribas
Música original: Claudi Herreros
Postproducció d'àudio: Jump Studio&More
Documentació TV3: Francesc Pérez
Assessorament lingüístic: Roser Tintó
Disseny gràfic: Sheila Quirante
Imatges aèries: Droneworcat i David Palmada
Locució Ràdio Vaticà: Toni Cors
Assessorament legal: Vilar Advocades

Una producció de Zeba Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya i la col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya Departament de Cultura, Diputació de Girona, Bisbat d'Urgell, Televisió del Ripollès, Ajuntament de Queralbs i Ajuntament de Ribes de Freser. Amb el suport de 102 mecenes.

"Pugem a Núria amb el cremallera"

En el pla seqüència d'una càmera situada a la cabina del conductor del cremallera i una altra a l'exterior, a la part del davant del cremallera, es grava tot el recorregut. La banda sonora d'aquesta peça ofereix talment el so ambient. La locomotora, el canvi de vies, la sonoritat peculiar de l'interior dels túnels i el contrast amb la de la natura oberta, són uns elements que s'uneixen al paisatge en una harmonia perfectament sincronitzada. Amb l'element afegit que l'enregistrament es va fer el gener del 2020, just després d'una nevada abundant.

El programa, realitzat per Antoni Juanet Julià, Marc Sansa i Xavi Martínez, ofereix l'oportunitat de contemplar l'espectacle i la llum d'un paisatge de rigorós hivern, en una peça audiovisual que recorre, en temps real, el trajecte del cremallera d'inici a fi en un format sorprenent, de ritme tranquil i relaxat.

El cremallera de Núria, que connecta Ribes de Freser amb Queralbs, té un trajecte de 12,5 quilòmetres amb quatre estacions i un baixador. La línia, que supera un desnivell d'uns 1.000 metres, s'enfila fins a una altitud de gairebé 2.000, fet que la converteix en el punt ferroviari més elevat a Catalunya.

Anar al contingut