El 33 estrena "La cuina del rebuig", un viatge per Europa que combat el malbaratament alimentari amb creativitat

"La cuina del rebuig" és la nova proposta del 33 per als dilluns a la nit, on es combinen elements com la conscienciació, l'humor i la perícia gastronòmica. Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, la humanitat llença un terç de tots els aliments produïts a tot el món. A Europa, això equival a 89 tones de queviures a l'any. L'autor i cuiner David Gross dona algunes claus per aturar aquest malbaratament mentre viatja per carretera amb un equipament molt vistós: una cuina mòbil reconstruïda a partir d'un contenidor i el seu "residumòbil", que funciona exclusivament amb oli de cuina usat.

El periple d'en David comença a Àustria i transcorre per altres països com Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França, en la primera temporada, i Dinamarca, la Gran Bretanya, Itàlia, Grècia i Romania, en la segona, que es podrà veure consecutivament al 33. L'objectiu és cuinar exclusivament el que la gent llença a les escombraries i, a la vegada, qüestionar l'estil de vida en el dia a dia dels consumidors. Al llarg del seu camí coneix grans xefs poc convencionals, activistes gastronòmics, científics i gurmets. Amb una gran set de coneixement, investiga les causes del malbaratament alimentari i descobreix connexions sorprenents i solucions inesperades.

Els capítols

1 - Àustria (12 de desembre) 

El periodista i activista gastronòmic David Gross visita Àustria per reunir-se amb els responsables de la gestió de residus municipals de Viena. Quan ell i la resta de l'equip fan la seva ruta habitual per la ciutat, en David se sorprèn de veure la gran quantitat d'aliments, fruites i verdures fresques que es llencen a les escombraries, la majoria d'elles en un estat gairebé perfecte.

Amb l'experiència de la investigadora de residus, Felicitas Schneider, i l'ajuda de la portaveu corporativa, Nicole Bergmann, la insòlita recerca del tresor continua a Salzburg, on David Gross uneix forces amb el xef Tom Riederer. Al final, els dos amants de la gastronomia preparen un banquet a partir dels "residus" que, de forma inesperada, troben a les cases de la ciutat.

2 - Alemanya (19 de desembre)

Als afores de Stuttgart, a l'Àrea de Conservació de la Natura d'Unteres Remstal, en David es troba amb Peter Becker, un cuiner de plantes salvatges i expert en neòfits invasors, les plantes silvestres amb flors comestibles de la ciutat que amenacen la biodiversitat botànica local. A continuació, el viatge segueix cap a Berlín per conèixer Magda Zahn, activista alimentària, i recollir fruita de manera legal i gratuïta dels arbres situats en espais públics. Al cap i a la fi, deixar que les fruites sucoses es podreixin als arbres és un tipus de malbaratament que sovint es passa per alt.

Després d'omplir el dipòsit del "residumòbil" amb oli de cacauet i oli de fregir patates, en David es posa en contacte amb un agricultor ecològic, Christian Heymann, per descobrir que gairebé un terç de tota la collita es queda al camp simplement perquè els mercats no volen les verdures massa petites o imperfectes. Finalment, en David, juntament amb l'activista Wam Kat, arriben a Kreuzberg per participar en l'"Schnippeldisko" i demostrar com n'és de fàcil menjar-ho tot i no llençar res.

3 - Països Baixos (2 de gener)

Com que els Països Baixos són un dels més grans exportadors de carn del món, en David es dirigeix a Amsterdam per aprendre'n més sobre els hàbits de menjar ràpid de la ciutat i el popular i saborós aperitiu anomenat "Frikadel". La següent parada és al restaurant de Jonathan Karpathios, on el xef gurmet demostrarà que totes les parts d'un animal són comestibles, ja que és fonamental la necessitat d'alimentar el món fins al no tan llunyà 2050 sense malgastar més recursos.

El viatge continua fins a la Universitat de Wageningen, on l'entomòleg Arnold van Huis explica com més de 1.900 espècies comestibles d'insectes podrien proporcionar a la humanitat una alternativa alimentària perfecta a causa del seu alt valor proteic. Amb això en ment, en David uneix forces amb Marian Peters, una nutricionista i propietària d'una granja d'insectes, per demostrar a l'escola De Prinsenakker a Bennekom els avantatges de l'alimentació amb insectes i per preparar algunes receptes d'alt nivell. Al final, la gran pregunta: de què ens alimentarem al futur?

4 - Bèlgica (9 de gener)

Després de deixar enrere els Països Baixos, en David arriba a Brussel·les, a la place du Jeu de Balle, on el plat estrella són els musclos amb patates fregides. A continuació, per comprovar com de ben organitzada està la cuina del Parlament Europeu respecte al malbaratament alimentari, en David i el xef gurmet Claude Pohlig preparen menús imaginatius amb les sobres de la cuina i una mica d'inspiració creativa.

Tot i que Europa dona suport a la idea d'estalviar menjar, 90 tones d'aliments acaben a la paperera, amb la impressionant xifra de 180 kg de residus per ciutadà, un senyal alarmant que el canvi encara és lent. Mentrestant, a Herstal, Tamara Gremmelspacher, activista i "pescaire d'escombraries", espera que en David l'acompanyi en una reunió amb l'alcalde Frédéric Dearden per parlar de la seva iniciativa per prohibir la pèrdua d'aliments dels supermercats. Al final, s'entén que, tot i que conscienciar la gent és fàcil, la lluita contra la pèrdua d'aliments és un procés de diversos nivells, que inclou polítics, cuiners i consumidors.

5 - França (16 de gener)

El Rungis de París, el mercat alimentari més gran del món, està sota investigació. Per saber quants peixos acaben a les escombraries, en David parla directament amb els majoristes de peix. S'estan contenint els residus o és que són menys visibles? Més tard, en David té una interessant trobada amb la xef gurmet, escriptora i cuinera de sardines Sonia Ezgulian. Junts, a la Casa de la Solidaritat, aprofiten el "menjar dels pobres" per preparar un plat saborós i molt nutritiu amb sardines, api i fonoll.

Amb el dipòsit de combustible del "residumòbil" ple d'oli de sardina, en David es dirigeix a la Bretanya per veure una subhasta de peix a Saint-Guénolé. Amb l'Hélène Rochet, activista del món de la pesca, parlarà de les possibles solucions respecte al malbaratament del peix malmès i de la manera d'informar millor els consumidors sobre la necessitat de triar peix local. Per acabar, al Port de Guilvinec, en David s'embarca al pesquer d'Eric Pochat. Amb ell, prepara una bullabessa amb la captura incidental rebutjada i pensa en el futur de la seva recerca, ja que la cursa contra el malbaratament alimentari no acaba mai.

6 - Dinamarca (23 de gener)

A la costa nord de Dinamarca, David Gross primer cull algues amb l'experta Anita Dietz per després preparar-ne deliciosos àpats a la mateixa platja. David també visita el primer supermercat de residus així com el primer restaurant "Waste" del món, on el xef Soren li presenta les seves receptes de cuina creativa a partir d'ingredients de rebuig. Tot això per conscienciar del motiu pel qual Dinamarca està considerada, amb raó, una pionera en la seva lluita contra el malbaratament alimentari.

7 - Gran Bretanya (30 de gener)

David Gross viu la Gran Bretanya com un país de contrastos pel que fa al menjar i la cuina. Mentre que es poden comprar delícies culinàries a preus exorbitants, la quantitat d'aliments que es malgasten segueix sent increïble, i en David discuteix amb la venedora de caviar Laura King si és menys probable que es malgasti el menjar car.

Després, en David i en Para, activista de cuina del moviment Hare Krishna, demostren com es poden combatre, alhora, la pobresa i el malbaratament alimentari. Finalment, en David aprèn a fer cervesa amb pa sec, la Toast Ale, i, òbviament, ha de tastar-la immediatament.

8 - Itàlia (6 de febrer)

A la bella italià, David Gross descobreix diverses vegades que l'amor i la cuina van de la mà. En David coneix la Gaia, desenvolupadora d'aplicacions per a mòbils, i troba el lloc perfecte per a la cuina residual: els jardins urbans i comestibles "Orti Urbani".

Al sud d'Itàlia, en David descobreix un altre tipus de residus: el desaprofitament d'edificis i camps buits. Aquest fenomen l'hi explicaran els productors de mozzarella de Liebera Terra, que treballen en propietats que antigament pertanyien a la màfia. Després, el famós xef de pizza Gino Sorbillo desafia en David a un duel de pizzes: acabarà perdent terreny?

9 - Grècia (13 de febrer)

El contenidor-cuina a l'ombra del món antic. Sense negar les crisis, en David coneix activistes que fan de la necessitat una virtut. Per exemple, els treballadors de l'ONG Boroume recullen productes que no s'han venut al mercat per subministrar-los a organitzacions benèfiques.

En un viatge en vaixell amb un pescador tradicional, en David s'adona de la poca captura accidental que recull en comparació amb la pesca industrial. En un camp de refugiats d'Atenes, en David té l'oportunitat de cuinar amb en Kostas, un xef dedicat a la crisi, que l'inspira com ningú no ho ha fet mai.

10 - Romania (20 de febrer)

Quan en David condueix per Bucarest amb el seu cotxe que funciona amb oli reutilitzat, es pregunta: què fa "La cuina del rebuig" al segon país més pobre de la UE? El malbaratament alimentari també existeix aquí perquè l'arribada de les grans cadenes ha introduït una barbaritat de residus, com aprèn en David al Parlament de Bucarest.

A Transsilvània, els coneixements d'una àvia sobre l'ús de les restes són molt valuosos, com ens demostra la Gerda, pagesa autosuficient. El seu lema és "fes-ho tu mateix", i en David ha arribat, per fi, a un lloc on el malbaratament és un concepte aliè.