"Restaurant la dignitat", de Jordi Llompart

El 33 emet un cicle de documentals per acostar-se a la història més recent de l'Afganistan

Aquest diumenge, a les 23.30, el 33 enceta un cicle de documentals per conèixer millor la realitat afganesa. El cicle s'allargarà durant tres diumenges, amb l'emissió d'"Els darrers dies al Vietnam", que explica els últims dies de la guerra del Vietnam i com els Estats Units n'ultimen el pla d'evacuació; "Estimada Waheeda", que retrata dues dones, l'una, afganesa, i l'altra, pakistanesa, i "Restaurant la dignitat", un viatge fascinant a tres grans metròpolis de l'Àsia: Kabul, Lahore i Delhi.

El cicle es completarà el dijous 23 de setembre amb l'emissió d'"On brilla la llum", que mostra com, a través de l'esquí, dos esquiadors afganesos aprofiten l'esport per aportar esperança per a un futur millor a l'Afganistan. A més, "El documental" del dia 23, "Tornar a Nadia", explica el retorn d'una jove afganesa al seu país després d'haver viscut quatre anys a Barcelona.

"Els darrers dies al Vietnam" (diumenge 12 de setembre, a les 23.30)

L'any 1975, durant els caòtics darrers dies de la guerra del Vietnam, mentre l'exèrcit del Vietnam del Nord s'acostava a Saigon, la resistència del Vietnam del Sud s'anava quedant sense recursos i els diplomàtics i militars dels Estats Units veien com s'acostava el moment de la victòria comunista i, per tant, l'hora de la retirada. Les vides de milers de vietnamites del sud corrien un greu perill, ja que els que quedessin al país i haguessin col·laborat amb els americans s'enfrontaven a l'empresonament en camps de concentració o, fins i tot, a la mort.

Quan les tropes nord-vietnamites es van apropar perillosament a Saigon, l'ambaixador dels Estats Units, Graham Martin, que havia perdut un fill en aquella guerra, es va negar enèrgicament a parlar d'evacuació, tant per no atemorir la població sud-vietnamita, com per una tossuda reticència a admetre la derrota.

Amb la ciutat rodejada pel foc enemic i lluitant contra rellotge, els oficials nord-americans es van trobar davant d'un dilema moral: seguir les ordres de l'ambaixador d'evacuar únicament els ciutadans nord-americans, o ignorar les seves ordres i salvar els homes, dones i nens vietnamites amb qui havien mantingut vincles molt estrets durant els anys viscuts al Vietnam.

Arriscant la seva carrera professional i sabent que possiblement en un futur s'haurien d'enfrontar a tribunals militars, un bon grapat de persones van realitzar un esforç desesperat per evacuar el nombre més gran de sud-vietnamites possible.

Durant els dies previs a l'atac final a Saigon, el capità de l'exèrcit dels Estats Units, Stuart Herrington, va ser un dels agents nord-americans més destacats a desobeir les ordres de l'ambaixador, organitzant l'evacuació i el transport dels seus contactes sud-vietnamites a una base aèria per pujar-los a bord d'un vol de càrrega dels Estats Units cap a les Filipines.

Com que la situació cada cop era més greu, Richard Armitage, oficial del Departament de Defensa, va viatjar a Saigon per desenvolupar un pla que havia d'emportar-se les naus de la Marina dels Estats Units abans que caiguessin en mans dels comunistes. Arribat el dia de l'evacuació, Armitage va descobrir que els mariners vietnamites havien omplert els vaixells amb gairebé 30.000 refugiats sud-vietnamites. Al documental, Armitage recorda: "Vaig pensar que era molt més fàcil demanar perdó que obtenir permís. Així, la decisió es va prendre."

Finalment, el 29 d'abril, l'aeroport de Saigon va ser atacat, i això va obligar a una evacuació immediata. Al sud del mar de la Xina es trobava el  vaixell nord-americà U.S.S. Kirk, que formava part de la flota que l'Armada dels Estats Units havia enviat per a l'evacuació dels seus soldats. Ni la tripulació ni el vaixell, amb un únic i minúscul heliport, estaven del tot preparats per al paper que estaven a punt de jugar en la lluita per evacuar la ciutat. Ben aviat, un nombre gairebé interminable d'helicòpters, pilotats per sud-vietnamites, que fugien amb les seves famílies i amics, es van dirigir i aterrar sobre el destructor nord-americà.

Tanmateix, la major part de l'acció en aquell dia fatídic va tenir lloc a l'ambaixada dels Estats Units a Saigon. Milers de sud-vietnamites la van envoltar i escalaven els murs dels recinte per aconseguir una evacuació d'última hora. L'ambaixador Graham Martin va utilitzar recursos nord-americans destinats a la seva pròpia protecció per extreure milers de sud-vietnamites durant un transbord aeri de 18 hores des del recinte de l'ambaixada

El documental, dirigit per Rory Kennedy, es va estrenar l'any 2014 i va rebre una gran acollida de la crítica i diverses nominacions, entre les quals a millor llargmetratge documental a l'edició dels Oscars d'aquell any, o a millor guió documental pel Sindicat de Guionistes també d'aquell any.

Podeu descarregar-vos les fotos en aquest enllaç.

"Estimada waheeda" (19 de setembre, a les 23.30)

Aquest documental de Lala Gomà fa un retrat de dues dones: la Waheeda, una dona afganesa que viu des de fa anys en un camp de refugiats a prop de Peshawar, al Pakistan, i la Nagmi, una pakistanesa que viu a Barcelona des de fa anys, amb el seu marit i els seus dos fills.

La Waheeda i la Nagmi eren amigues, però feia molt temps que no sabien res l'una de l'altra. A través de la correspondència que s'estableix entre les dues protagonistes, es mostra el seu món, els seus problemes, la seva vida d'abans i d'ara, i també la seva realitat política i social. Dues realitats ben diferents.

La intenció del treball és donar a conèixer la situació de les dones en aquest camp de refugiats i, a través de la seva experiència personal, fer un retrat de la situació de la dona en aquell país. El documental mostra com dones com la Waheeda han començat una lluita contra el règim que les oprimeix.

La Waheeda té 38 anys. És viuda, va perdre el marit fa nou anys a mans dels talibans. Mai ha conegut les circumstàncies de la seva mort. A partir del moment que va quedar viuda, la seva realitat va canviar. Amb l'ajuda de Rawa, l'organització revolucionària de dones afganes, va prendre consciència de la situació. Va aprendre a llegir i a escriure, va tenir accés a la cultura i va començar a lluitar contra el règim dels talibans.

La Nagmi té 32 anys. Emigrada del Pakistan, està integrada en la societat catalana, on viu amb el seu marit, també pakistanès. Des de la seva situació actual, analitza la problemàtica de la seva amiga retrobada, la Waheeda, de la qual havia perdut el rastre.

Una part del documental es va enregistrar a Catalunya i l'altra al Pakistan. Allà es van desplaçar tres persones, la directora del treball, Lala Gomà; l'operadora i muntadora, Carme Charles, i l'auxiliar de direcció, Elena Gomà. Van conviure durant una setmana amb la Waheeda i tot el seu entorn.

L'equip va aconseguir que moltes de les dones refugiades allà parlessin per primera vegada amb un mitjà de comunicació i expressessin públicament uns sentiments que mai s'havien atrevit a exterioritzar. Dones que contràriament al que sovint es pensa en el primer món, lluiten contra la realitat que els ha tocat viure i contra el règim taliban que les oprimeix. Dones que denuncien que occident les té oblidades.

Fitxa tècnica

Direcció i guió: Lala Gomà
So: Joan Sirvent
Música: Valentí Oyardibe
Muntatge: Carme Charles
2001

"Estimada waheeda" és una producció de TV3.

"El documental": "Tornar a Nadia" (23 de setembre, a les 22.55)

"Tornar a Nadia", dirigit per Grau Serra, és un documental sobre la història de la Nadia, una jove afganesa que, després de viure quatre anys a Barcelona, torna al seu país. Durant onze anys, a l'època dels talibans, hi va viure disfressada de noi. Ara torna per primera vegada al seu Kabul natal per enfrontar-se amb el seu passat i aconseguir que la família la reconegui com a dona.

Quan només tenia vuit anys, el seu país patia una sagnant guerra civil. Una bomba la va ferir de mort i li va provocar cremades a tot el cos. En sortir de l'hospital, dos anys més tard, els talibans havien arribat al poder a l'Afganistan. El seu germà Esmarai havia estat assassinat i des de llavors el seu pare s'havia convertit en una ombra sense ànima. La seva mare, la seva germana i ella havien de tirar endavant sense cap home, però les dones tenien prohibit treballar. Va ser llavors quan la Nadia, amb onze anys, va decidir vestir-se i actuar com un noi. Des de llavors ja no es diria Nadia, sinó Esmarai, com el seu germà mort. D'aquesta manera va poder estudiar i treballar per mantenir la família, a més de gaudir d'una llibertat que cap dona afganesa no podia ni somiar.

Després, i malgrat la caiguda dels talibans, la situació encara era perillosa. Per això la Nadia va continuar fent d'home fins que una ONG va aconseguir portar-la a Catalunya per poder intervenir quirúrgicament les ferides que li marcaven la cara i el cos. A Catalunya va trobar una nova família i va començar una nova vida com a dona.

Quatre anys després, torna a l'Afganistan com a dona, és a dir, com a Nadia. El documental segueix el retrobament amb la família i els amics. Allà, però, ella no s'hi vol quedar, malgrat la insistència de la seva mare, ja que les dones encara no poden treballar. També es retroba amb un amic ben especial i estimat, amb qui, potser en un futur, en un altre país, fora de les normes i pressions de l'Afganistan, podria començar una vida en comú.

La Nadia va traslladar la seva experiència al llibre "El secret del meu turbant" (Columna Edicions, 2010), escrit amb Agnès Rotger i que va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2010. A més, la seva història va arribar a la gran pantalla gràcies al director Siddiq Barmak, que s'hi va inspirar per realitzar el film "Osama".

Premis

Menció especial del jurat al millor documental de televisió, Festival Internacional de Cinema Documental de la Ciutat de Mèxic, DOCSDF, 2011.

Fitxa tècnica

Direcció: Grau Serra
Guionista: Grau Serra, Oriol Cortacans, Marc Roma
Productor executiu: Oriol Cortacans
Fotografia: Marc Martínez

2011

Una producció de Batabat en coprodució amb TVC, TVE i la col·laboració de RAI3, ICIC i Casa Àsia.

Us en podeu descarregar les fotos des d'aquest enllaç.

"On brilla la llum" (23 de setembre, a les 23.50)

Daniel Etter, fotògraf i cineasta alemany guanyador del Premi Pulitzer, va anar el 2014 a l'Afganistan a fer un reportatge sobre esquí a les muntanyes de Bamian. Allà hi va conèixer l'Alishah Farhang i el Sajjad Husaini, dos esquiadors que li van expressar la seva intenció de ser els primers afganesos a participar en uns Jocs Olímpics d'hivern.

Durant els següents quatre anys, Etter va seguir els dos atletes, tant a l'Afganistan com a Suïssa, on anaven a entrenar-se. El 2017 va formar un equip de rodatge que li ha permès endinsar-se en la vida a l'Afganistan i filmar-la com molt poques vegades s'ha fet abans.

Mentre els nens i nenes del poble es calcen uns improvisats esquís de fusta per imitar els seus herois, l'Alishah i el Sajjad s'enfronten a les dificultats de crear oportunitats en un país que durant generacions només ha conegut conflictes bèl·lics.

Malgrat les fràgils condicions de seguretat de la zona, "On brilla la llum" ofereix una visió plena d'il·lusió sobre un país sovint ignorat pels mitjans de comunicació occidentals.

Podeu descarregar-vos les fotos en aquest enllaç.

"Restaurant la dignitat" (26 de setembre, a les 23.30)

"Restaurant la dignitat" és un documental de Jordi Llompart sobre les recents iniciatives de rehabilitació cultural, social i econòmica realitzades en els centres urbans de Kabul, Lahore i Delhi, totes destinades a millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans, deteriorada per anys de guerra, pobresa i greus desequilibris econòmics i socials.

Un viatge fascinant a tres grans metròpolis d'Àsia connectades per un passat històric comú, durant l'imperi mogol, abans de l'era colonial. El documental s'endinsa en els centres urbans històrics de cadascuna d'elles, on s'han posat en marxa diferents iniciatives transformadores de signe cultural, social i econòmic, de gran impacte per als seus habitants.

En molts casos, es tracta de grans projectes de restauració de monuments emblemàtics i també de projectes de rehabilitació urbana que han aconseguit portar aigua corrent, desaigües, electricitat i altres serveis fonamentals a les cases. Així com també de projectes d'atenció sanitària bàsica i tractament clínic i hospitalari, de projectes educatius que faciliten la immersió laboral, sobretot dels joves i les dones, i de projectes de rehabilitació d'espais verds en parcs urbans amb el propòsit de millorar la qualitat mediambiental i fomentar les relacions socials.

La posada en marxa, individualment o concertadament, de cadascun d'aquests projectes comporta un progrés socioeconòmic i una millora de la qualitat de vida dels ciutadans, que experimenten una evident millora de les seves condicions de vida i noten que es restaura la seva dignitat. La dignitat, el dret de qualsevol persona de ser valorada i respectada, gaudint dels serveis, els drets i les oportunitats per llaurar-se el futur, dona sentit a aquestes iniciatives i al contingut de tot el documental.

En aquest viatge, no només captiva la bellesa dels imponents monuments històrics rescatats de l'oblit sinó també el testimoni d'arquitectes, enginyers, mestres, metges i gent corrent que protagonitzen aquesta transformació.

Fitxa tècnica

Director i guionista: Jordi Llompart
Director de fotografia: Sergio de Uña
Editor: Sergi Martí                                                                                  
Música principal: Roger Subirana
Narrador versió anglesa: Alex Warner
Productor: Francesc Xavier Echeverria
Productor executiu: Jordi Llompart
So a rodatge: Manuel García Gil
Mesclador de so BS: Mario Lorenzo
Consultor de guió: Peter Sotirakis
Consultora d'imatge: Ariadna Arnés
Consultors de producció: Ajmal Maiwandi, Salman Beg i Ratish Nanda
Equip de producció Kabul: Sharifa Hekmat, Qais Sharaf i Khadim Hussein Rohani
Equip de producció Lahore: Maryam Rabi, Wajahat Ali i Kashiff Essa
Equip de producció Delhi: Kavita Kanojia, Jyotsna Lall i Archana Saad Akhtar
Fotografia aèria Kabul: Baqir Yaqubi i Reza Sahel
Fotografia aèria Lahore: Abdullah Sultan
Fotografia aèria Delhi: Narendra Swan

"Restaurant la dignitat" és una producció de Gen Image Media.

Podeu descarregar-vos les fotos en aquest enllaç.

tv3.cat/33
tv3.cat/eldocumental
twitter.com/eldocumental33

Anar al contingut