"Digues a la primavera que no vingui" i "Invictus, la cicatriu a la mirada", el dimecres 13 de desembre, a "60 minuts"
"60 minuts", el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i l'anàlisi de l'actualitat i a la reflexió social, política i econòmica dels principals temes de debat arreu del món, estrena, el dimecres 13 de desembre, a les 23.00, "Digues a la primavera que no vingui", una coproducció d'A Tourist With A Typewriter, Ponda Films i NHK Cosmomedia dirigida per Saeed Taji Farouky i Michael McEvoy, que segueix una unitat de l'Exèrcit Nacional Afganès durant el seu primer any de desplegament a Helmand sense el suport de l'OTAN, una filmació íntima sobre el costat humà del combat.
A continuació, el programa recupera "Invictus, la cicatriu a la mirada", dirigit per Javier Rada i Jordi Gallofré, una mirada centrada en tres malalts d'ictus, tres edats, tres estadis diferents d'una malaltia.
"Digues a la primavera que no vingui"
El documental "Tell spring not to come this year" segueix una unitat de l'Exèrcit Nacional Afganès durant el seu primer any de desplegament a Helmand sense el suport de l'OTAN. Es tracta d'una filmació íntima sobre el costat humà del combat que explora les motivacions personals més profundes i els desitjos d'una colla de soldats que lluiten en primera línia de foc. És la guerra de l'Afganistan vista a través dels ulls dels soldats afganesos, que la viuen sense la presència de cap soldat de l'OTAN des de la seva retirada, el 2014.
El conegut "missió complerta" anunciat per George Bush el 2003 és recordat en aquest documental íntim i punyent i amb una fotografia excel·lent, que mostra amb complexitat i subtilesa com el dia a dia dels soldats afganesos no es limita a replicar la feina dels soldats nord-americans que van marxar, sinó que viuen en solitud la gravetat de la situació. Són soldats que han quedat sobre el terreny per mantenir una campanya militar que pot continuar de manera indefinida i que per a ells té caràcter de guerra civil.
Baixos de moral i sovint sense remuneració, són soldats amb pocs motius per a l'ànim, exceptuant la seva fe religiosa, com queda palès discretament en el documental. Resulta paradoxal comprovar que hi ha gent jove a l'Afganistan i en altres indrets per als quals l'11-S l'acte de terrorisme que va originar precisament el trasbals geopolític que viuen és un record llunyà.
Una coproducció d'A Tourist With A Typewriter, Ponda Films i NHK Cosmomedia dirigida per Saeed Taji Farouky i Michael McEvoy.
"Invictus, la cicatriu a la mirada"
Tres malalts d'ictus, tres edats, tres estadis diferents d'una malaltia. I una sola lluita: tirar endavant, saber que aquesta cursa contra les limitacions no la perdran, i que finalment sortiran invictes.
Un terratrèmol emocional es va emportar les seves vides. La realitat que els envoltava, que creien confortable i segura, va desaparèixer. En pocs minuts ho havien perdut tot: el físic, la mobilitat, la comunicació i l'autoestima.
La Isabel Palomeque és una noia jove que va tenir un ictus amb només 24 anys. L'Esteve Pont el va tenir amb 50. I l'Antonio, amb 65. Mai han tornat a ser els mateixos. Va començar la batalla de la seva vida. Tots tres han estat obligats a renéixer. Han tornat a aprendre les coses més bàsiques de l'existència, els comportaments automàtics tan senzills com començar a parlar o lligar-se els cordons de les sabates. Tots tres han decidit, quan la gravetat de la malaltia els empenyia cap al fons de la depressió, no rendir-se.
"Invictus: la cicatriu a la mirada" és un retrat personal d'una malaltia en la mirada d'uns pacients que han sabut mantenir la rebel·lia vital. És la història d'una lluita constant i del trencament dels límits imposats. Enfoca el procés d'un renaixement dolorós: un camp de batalla en què el pas més petit pot significar la més gran de les victòries o de les derrotes.
Fitxa tècnica:
Personatges principals: Isabel Palomeque, Esteve Pont i Antonio Martín
Direcció: Javier Rada i Jordi Gallofré
Guió: Javier Rada
Producció: Jordi Gallofré
Fotografia: Miquel Gispert
Càmares: Miquel Gispert, Javier Rada i Jordi Gallofré
Edició: Jordi Gallofré
So directe: Javier Rada, Miquel Gispert i Jordi Gallofré
Postproducció de so: Enric Espinet (Masamara Recording Studio)
Grafisme: Estudi Gregor Samsa
Efectes Sonors: Pablo Rada
Una producció Zagorafilms amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de Boehringer Ingelheim, Vifor Pharma, GE Healthcare, Institut Guttmann i FOCUS.
Sant Joan Despí, 12 de desembre del 2017
