"Congo, un metge per salvar les dones" i "La Xina, els infants de la vergonya", a "60 minuts"
"60 minuts" és el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i l'anàlisi de l'actualitat i a la reflexió social, política i econòmica dels principals temes de debat d'arreu del món.
El dilluns 17 de desembre, "60 minuts" presenta dos documentals. A les 22.50, estrena "Congo, un metge per salvar les dones", dirigit per Angèle Diabang, un documental que mostra la increïble tasca reparadora integral que fa el ginecòleg congolès Denis Murkwege amb desenes de milers de dones víctimes d'agressions sexuals durant els conflictes armats que assolen la República Democràtica del Congo des de fa més de 20 anys.A continuació, a les 23.35, recupera "La Xina, els infants de la vergonya", dirigit per Elodie Pakosz, la història d'una dona que ha decidit convertir el futur d'aquests orfes en la lluita de la seva vida. Ha creat orfenats per criar els nens dels condemnats a mort, que, d'acord amb la llei xinesa, no poden ser adoptats.
"Congo, un metge per salvar les dones"
El ginecòleg congolès Denis Murkwege ha estat guardonat amb el Premi Nobel de la Pau. Gràcies a aquest reconeixement, l'opinió pública mundial ha sabut la increïble tasca reparadora integral que fa aquest metge amb desenes de milers de dones víctimes d'agressions sexuals durant els conflictes armats que assolen la República Democràtica del Congo des de fa més de 20 anys.
A l'Àfrica, a l'est de la República Democràtica del Congo, la regió de Kivu sembla un paradís per la bellesa dels seus paisatges imponents i els seus recursos naturals. Malauradament és també una regió que ha estat en guerra permanent durant més de dues dècades.
La riquesa del seu sòl és cobejada no només pels països veïns, sinó també per les grans potències. Les disputes, els conflictes armats pel control de la riquesa mineral de Kivu són constants. I les principals víctimes són les dones. Els seus cossos han esdevingut un camp de batalla, un arma de guerra per a soldats, milicians i guerrillers.
Un metge ginecòleg i cirurgià ha pogut recuperar físicament i psicològicament més de 40.000 dones violades. El seu nom: Denis Mukwege, guardonat per la seva increïble tasca amb el Premi Nobel de la Pau 2018 juntament amb la iraquiana yazidita Nadia Murad. El ginecòleg congolès ja havia rebut el Premi Sàkharov 2014 per la seva dedicació i pel seu gran coratge: ha estat víctima de diversos intents d'assassinat.
El Comitè del Premi Nobel, en l'argumentació de la concessió del guardó, diu: "Denis Mukwege és el símbol més important i unificador, tant a escala nacional com internacional, de la lluita per acabar amb la violència sexual en conflictes bèl·lics i armats. El seu principi bàsic és que la justícia és una qüestió que afecta tothom."
Durant anys, Mukwege ha expressat la seva indignació i protesta per aquesta dramàtica situació davant de les Nacions Unides, de caps d'estat i de mitjans de comunicació de molts països. Ha recorregut mig món per fer la seva denúncia però sempre ha tornat al seu hospital de Pangi, a Bukavu, per continuar la seva tasca.
L'ara Premi Nobel de la Pau va fundar l'hospital el 1999 com un centre d'atenció mèdica de caràcter general. Però davant de les conseqüències de l'escalada bèl·lica va decidir obrir-hi una secció reservada per a les dones víctimes de la violència sexual. Després de rebre atenció quirúrgica i psicològica, el centre del doctor Mukwege ajuda les víctimes a reincorporar-se a la vida quotidiana. Algunes dones poden abandonar el centre al cap d'unes setmanes; d'altres necessiten mesos per poder refer les seves vides.
Dirigit per Angèle Diabang.
"La Xina, els infants de la vergonya"
La Xina és el país que fa més execucions: el 80% de les penes capitals del món són ordenades en aquesta superpotència. Almenys sis mil persones hi són executades anualment.
Pels orfes dels condemnats a mort no hi ha cap ajuda de l'Estat xinès i sovint la família que els queda no se'n poden fer càrrec per falta de mitjans. I aquests nens vulnerables són especialment menyspreats i condemnats a l'ostracisme.
Tenen la innocència de la seva edat, però arrosseguen la infàmia de la condemna del seu pare o de la seva mare. Com si el càstig final s'hagués transmès com un virus, de generació en generació. Un famós proverbi xinès afirma que "els tigres no donen a llum gossets". A la Xina, la pena de mort és una pena transgeneracional.
"La Xina, els infants de la vergonya" ("Les enfants de la honte") és la història d'una dona que ha decidit convertir el futur d'aquests orfes en la lluita de la seva vida. Ha creat orfenats per criar els nens dels condemnats a mort, que, d'acord amb la llei xinesa, no poden ser adoptats. Aquests orfenats s'anomenen Pobles del Sol. I la seva missió és inventar un futur millor per als fills de la vergonya.
Dirigit per Elodie Pakosz. Una producció d'Eléphant Doc.
Sant Joan Despí, 14 de desembre del 2018
