"Comtes. L'origen de Catalunya", a TV3

Demà, a les 21.55, TV3 emetrà els quatre capítols de la producció "Comtes. L'origen de Catalunya". Amb guió de l'escriptor i antropòleg Albert Sánchez Piñol i sota la direcció de Carles Porta, aquesta docusèrie reconstrueix des d'un escrupolós rigor històric el regnat de quatre comtes de Barcelona que es van succeir cronològicament: Guifré el Pelós, Guifré Borrell, Sunyer I i Borrell II. El format combina la ficció dramàtica amb el testimoni d'un gran elenc d'historiadors que aporten el context de l'època i ajuden a interpretar els fets.

"Comtes. L'origen de Catalunya" relata el procés que van emprendre els primers comtes catalans per aconseguir la independència de l'imperi carolingi. Cadascun dels comtes és protagonista d'un capítol de 30 minuts, quatre en total, que presenta l'actriu Marta Marco i en què la ficció dramàtica es combina amb el testimoni de sis historiadors, que aporten el context de l'època i ajuden a interpretar els fets.

Amb aquesta sèrie l'espectador viatjarà fins a una època d'alt voltatge polític, marcada per les lluites de poder, i descobrirà la personalitat i el llegat d'una nissaga de personatges fascinants: l'honorable Guifré el Pelós, fundador de la dinastia del Casal de Barcelona i el primer comte que, sense el permís del rei carolingi, passarà el títol als seus fills; el prudent Guifré Borrell, que consolidarà la sobirania del comtat enfront de francs i sarraïns; l'ambiciós Sunyer I, gran guerrer i estratega, que ampliarà els comtats i crearà estructures d'estat per controlar el territori, i, finalment, Borrell II, qui amb visió d'estadista cohesionarà els comtats catalans, farà gran Barcelona i es declararà independent del rei franc.

La sèrie ha escrutat les referències documentals existents perquè la posada en escena guardi la màxima fidelitat històrica. En aquest sentit, la roba, les armes i els decorats s'han reproduït amb acurat realisme.

Aquesta producció forma part de la línia de sèries de contingut històric impulsades per La Xarxa des de fa tres anys. "Comtes. L'origen de Catalunya" s'afegeix a la sèrie documental de 10 capítols "Somiar un país, construir un somni" sobre el llegat de la Mancomunitat de Catalunya i "1714, la Guerra a comarques", també documental i de 10 capítols, que ressegueix la Guerra de Successió en diferents escenaris del país, més enllà de Barcelona.

ELS PROTAGONISTES. Quatre comtes amb personalitats i llegats fascinants .

La sèrie reconstrueix el regnat de quatre comtes catalans que es van succeir cronològicament. Tots compartien una forta personalitat i una gran convicció en la defensa dels seus projectes polítics.

Els actors que donen vida als quatre comtes protagonistes i a altres personatges del seu entorn són: David Segú (Guifré I), Martí Salvat (Guifré Borrell), Pol Nubiala (Sunyer I jove), Jordi Rodríguez (Sunyer I adult), Jaume Ulled (Borrell II), Anna Sabaté (Guineguilda), Miquel Gallardo (Arnust), Albert Triola (Gerbert d'Orlach) i Pep Papell (Gotmar).

GUIFRÉ EL PELÓS: la fundació

L'últim comte de Barcelona que nomenaria l'imperi franc seria Guifré el Pelós. Als comtats, Guifré va descobrir una societat dinàmica, que contra les ordres del seu sobirà estava colonitzant terres de frontera. Guifré va haver d'enfrontar-se a un terrible dilema moral: escollir entre secundar el seu poble o el seu sobirà. Optaria pel poble, una decisió que li costaria la mort en combat contra els musulmans. Però abans Guifré havia pres una decisió transcendental, que fundaria la nació: llegar els comtats als seus fills, amb la qual cosa naixia una nova entitat política.

GUIFRÉ BORRELL: la consolidació

A la mort del Pelós, Guifré Borrell haurà d'afrontar una situació complicadíssima.

Per una banda les ràtzies sarraïnes assolen el territori. De l'altra, Guifré Borrell ostenta el seu títol de comte de Barcelona sense l'autorització reial, fet que podria costar-li l'acusació de traïdor i la mort.

Malgrat tot, Guifré Borrell farà una obra de govern admirable, consolidant la sobirania del comtat enfront de francs i sarraïns.

SUNYER I: la guerra i l'estratègia

El comte Sunyer I, a diferència del seu antecessor, seria un comte militarista i expansionista. La seva és una vida de combats, que el duen a estendre els dominis dels comtats de Barcelona fins al límit de Tarragona. Però el seu govern es veurà marcat per una tragèdia inesperada: la mort en batalla del seu primogènit. Sunyer serà el primer comte que deixarà el govern per retirar-se a un monestir, superat pels esdeveniments.

BORRELL II: la independència

El comte Borrell II va heretar uns comtats pròspers i extensos. Però va tenir la desgràcia de ser contemporani del geni militar més gran de la seva època: el militar andalusí Almansor. Borrell va fer tot el possible per eludir l'atac musulmà, que al capdavall seria inevitable. Almansor va arrasar la ciutat en el que es va conèixer com ‘el dia que va morir Barcelona'. Però el fet que els francs no acudissin en ajuda del comtats desfaria els últims lligams amb l'imperi. Així, Borrell seria el comte que proclamaria ‘de facto' la independència del país.

EL RIGOR HISTÒRIC . La lectura dels fets a càrrec d'experts.

El relat de la sèrie s'ha construït amb l'assessorament d'historiadors, de qui també s'ha recollit el testimoni directe. Així, la trama interpretativa intercala la visió de sis experts que ens situen en el context geopolític i social de l'època i ajuden a interpretar els fets a mesura que es van desencadenant.

Els acadèmics que hi participen són: Francesc Xavier Hernàndez, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona; Laura de Castellet, professora d'Història a la Universitat de Barcelona; Stefano Cingolani, historiador medievalista i doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Roma; Dolors Bramon, doctora en Filosofia i Lletres i en Història Medieval; Carme Muntaner, llicenciada en Història i documentalista, i Josep Maria Salrach, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat Pompeu Fabra.

ELS CAPÍTOLS

Capítol 1. ELS INICIS DELS INICIS amb Guifré I el Pelós

El comte Guifré no pot evitar que els pagesos del seu territori vagin ampliant les terres de conreu. Hi ha massa gent a les muntanyes i no tenen menjar per tots. Els pagesos són més valents que el mateix comte i s'atreveixen a conrear terres de frontera encara que saben que això farà enfadar als sarraïns, que tenen Lleida com a capital.

Guifré es veu obligat a posar-se al costat dels seus pagesos i encapçala la conquesta de noves terres. Els sarraïns, per parar la situació, presenten batalla contra el comte de Barcelona i Guifré és ferit de mort pel valí de Lleida, cabdill musulmà que defensa la frontera d'al-Àndalus.

Poc abans de morir, Guifré nomena comte el seu fill (Guifré II) en un gest que es considerarà l'origen de la dinastia dels Barcelona, ja que en aquella època, només el rei nomenava comtes i no necessàriament eren els descendents del difunt. Aquest gest de Guifré I provoca pànic entre la cort i la vídua perquè no saben si el rei validarà el nomenament o els declararà la guerra, amb la qual cosa el comtat de Barcelona quedaria atrapat entre els musulmans, al sud, i els francs, al nord.

Capítol 2. O COMTE O RES amb Guifré Borrell

El repte de Guifré Borrell és consolidar el gest fet al llit de mort per part de Guifré I, obtenint l'aprovació del rei carolingi, Carles el Simple. Les repercussions del trencament amb l'ordre preestablert suposen risc per la vida del comte i dels seus familiars. Aquesta situació genera una gran tensió dins la família i rivalitats entre Sunyer d'Empúries, un parent que exerceix de corsari, i l'Església, representada per l'arquebisbe Arnust.

El rei carolingi, per sorpresa de tots, beneeix la successió dinàstica al capdavant del comtat de Barcelona, Girona i Osona, que queden unificats, constituint així la primera integració territorial ‘àmplia' del que serà després Catalunya. I Sunyer d'Empúries ajusta comptes amb Arnust.

Capítol 3. TRIOMF I TRAGÈDIA amb Sunyer I

Guifré Borrell és mort. No ha deixat descendència masculina i el seu germà petit, Sunyer, arriba al tron. Ambiciós i expansiu, trenca els pactes amb els sarraïns i això tensa molt la situació a la frontera. Els pagesos, que són els que estan realment a les zones de frontera, no viuen tranquils, pendents sempre de les arribades per sorpresa dels musulmans que els roben el menjar, els cremen les cases i segresten les seves dones.

Al món estan canviant coses i pel nord, l'imperi carolingi està patint tensions internes i s'està trencant, mentre que al sud, l'imperi musulmà també s'està desmembrant. La capital musulmana, Còrdova, no acaba d'aconseguir dominar els seus territoris de frontera, entre els quals la zona nord coneguda com a Marca hispànica, on els comtes de Barcelona es van fent forts i van estenent els seus dominis cap al sud. Sunyer surt victoriós de nombroses batalles i expandeix el comtat. Intenta protegir el seu fill Ermengol, destinat a succeir-lo, però finalment cedeix i el deixa lluitar contra les hordes hongareses. És una gran victòria, a un alt cost: la mort d'Ermengol.

Sunyer es torna sobtadament molt religiós i es reclou en un convent, deixant el títol de comte repartit en els seus dos fills petits, Miró i Borrell II.

Capítol 4. DERROTA I LLIBERTAT amb Borrell II

Miró i Borrell II comparteixen el govern. Mentre Miró es dedica a les feines de governança interior, Borrell II exerceix de comte i s'enfronta a una situació greu. Una part dels sarraïns es prepara per a la guerra. Borrell vol pactar amb Còrdova perquè sap que el seu rei, el rei franc, a qui ell li deu el títol i que, per tant, l'ha de protegir en cas de guerra, és massa lluny i té massa fronts oberts com per enviar tropes a defensar Barcelona. Miró mor i Borrell II compta amb el suport del seu amic Gotmar.

Almansor, un cabdill musulmà que vol terres pròpies, no obeeix Còrdova, es fa fort a Lleida i Tarragona i es prepara per atacar Barcelona. Borrell, davant la gravetat de la situació, demana tropes al rei franc, però no rep cap ajuda.

Almansor derrota Barcelona tot i que Borrell aguanta amb dignitat. Després de la batalla i el saqueig, els sarraïns abandonen Barcelona i Borrell, veient que s'ha quedat sol en la defensa de Barcelona i del seu comtat, assumeix que ja no deu res al rei franc i declara la independència del comtat.

La versió interactiva a comtes.cat

Al web de la sèrie, comtes.cat, es pot accedir als quatre capítols de la producció i, a més, l'usuari podrà tenir una experiència interactiva accedint a informació complementària sobre el context històric, els personatges, la vida i els costums de la Catalunya dels segles IX i X.

tv3.cat

comtes.cat

Anar al contingut