"Belfast, els murs de la vergonya" i "Ballar o morir", a "60 minuts"
"60 minuts" és el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i a l'anàlisi de l'actualitat, i a la reflexió social, política i econòmica sobre els principals temes de debat d'arreu del món
El dilluns 7 de desembre, a les 22.10, "60 minuts" estrena "Belfast, els murs de la vergonya". El documental dona veu a ciutadans dels barris de Falls i Shankill, separats pels murs que va construir l'exèrcit britànic als anys 60. Els veïns pretenen, tot i que saben que serà un procés molt lent, l'eliminació dels murs i la fi de l'enfrontament entre les dues comunitats. A continuació, a les 23.05, recupera "Ballar o morir", la filosofia de vida del ballarí sirià Ahmad Joudeh, de 27 anys, atrapat en el conflicte del seu país, que la vol aplicar per sobre de tot i de tothom, fins al final
"Belfast, els murs de la vergonya"
A Irlanda del Nord, la pau encara és sinònim de mur, de separació. Catòlics i protestants continuen vivint d'esquena els uns dels altres, en una calma tensa que el Brexit pot tornar a fer saltar pels aires.
A Belfast, la capital d'Irlanda del Nord, als anys 60 l'exèrcit britànic va construir-hi uns murs que separaven els barris catòlics, republicans i d'identitat irlandesa, dels barris protestants, unionistes i d'identitat britànica.
Inicialment anomenats "murs de la pau", perquè pretenien posar fi als enfrontaments entre les dues comunitats, han esdevingut, amb el pas del temps, un element que manté i reforça la separació.
El documental dona veu a ciutadans dels barris de Falls i Shankill, separats pel mur, que pretenen, tot i que saben que serà un procés molt lent, l'eliminació dels murs i la fi de l'enfrontament entre les dues comunitats:
"Em dic Robert McClenaghan i soc un republicà irlandès. Visc al carrer Divis, al Belfast oest. Em vaig implicar en el conflicte irlandès quan tot just tenia onze anys, i això ha condicionat tota la meva vida."
"Em dic Noel Large. Visc al barri de Shankill. Soc protestant, unionista i monàrquic, i em vaig educar en un entorn obrer. Educat en la por i la desconfiança amb els republicans."
Així comença el documental, amb dos testimonis de barris enfrontats. Recorreguts personals marcats per un conflicte que el Brexit pot tornar a revifar.
Dirigit per Sylvie Garat.
"Ballar o morir"
Ballar... o morir. Aquesta és la filosofia de vida del ballarí sirià Ahmad Joudeh, de 27 anys, atrapat en el conflicte del seu país. I la vol aplicar per sobre de tot i de tothom, fins al final.
"Ballar o morir" és també la frase que es tatua a la pell del coll en ple conflicte militar a Síria. La dansa és la seva vida, la seva profunda raó de ser. Però l'Ahmad no la pot practicar en públic a la seva ciutat al camp de Yarmouk, al sud de Damasc, assolada per la guerra. Tampoc per les convencions morals, ètiques i estètiques que el conflicte va imposant sobretot en les zones controlades per l'integrisme islàmic més radical. L'Ahmad balla en solitari davant de la runa dels edificis destrossats per les bombes i exhibeix el seu tatuatge en un gest desafiant contra la mort i l'opressió.
L'Ahmad ens explica la seva vida. Com va ser de difícil, sovint terrible, la seva elecció vital i professional dins de la seva pròpia família.
"La meva família és ens diu una família àrab molt tradicional, i per ells ballar és una vergonya, una cosa de què t'has d'avergonyir. Es pensen que has de ser gai i, si ets gai, et maten. La meva mare sempre ha estat al meu costat, donant-me suport, però el pare, no. Per impedir-m'ho, em pegava fortíssim, i una vegada em va tòrcer un peu. Em volia trencar la cama per impedir que ballés."
Els seus pares es divorcien a causa, en gran part, de la profunda disparitat mútua no exempta de violència per part del pare contra la mare sobre l'elecció personal del seu fill. La família es divideix i genera en l'Ahmad un sentiment de culpabilitat.
L'Ahmad aconsegueix fugir del malson en què s'ha convertit el seu país. I arriba als Països Baixos, on l'acull el Ballet Nacional. Des de llavors viu a Amsterdam i actua tant a Holanda com en diverses ciutats de la resta del món. La seva història la recullen mitjans de comunicació de tot el món. Estrelles mundials de la cançó com Sting, o de la dansa com Robert Bolle, cerquen la seva col·laboració.
Però el fet que la seva família encara sigui a Síria l'inquieta, el tortura profundament. Tots els seus fantasmes familiars ressorgeixen quan s'assabenta que el seu pare també ha pogut fugir, ha arribat a Alemanya i és en un centre d'acollida per a refugiats... a pocs quilòmetres d'on viu ell.
Dirigit per Roozbeh Kaboly.
tv3.cat/60minuts
Sant Joan Despí, 4 de desembre del 2020
A Irlanda del Nord, la pau encara és sinònim de mur, de separació. Catòlics i protestants continuen vivint d'esquena els uns dels altres, en una calma tensa que el Brexit pot tornar a fer saltar pels aires.
A Belfast, la capital d'Irlanda del Nord, als anys 60 l'exèrcit britànic va construir-hi uns murs que separaven els barris catòlics, republicans i d'identitat irlandesa, dels barris protestants, unionistes i d'identitat britànica.
Inicialment anomenats "murs de la pau", perquè pretenien posar fi als enfrontaments entre les dues comunitats, han esdevingut, amb el pas del temps, un element que manté i reforça la separació.
El documental dona veu a ciutadans dels barris de Falls i Shankill, separats pel mur, que pretenen, tot i que saben que serà un procés molt lent, l'eliminació dels murs i la fi de l'enfrontament entre les dues comunitats:
"Em dic Robert McClenaghan i soc un republicà irlandès. Visc al carrer Divis, al Belfast oest. Em vaig implicar en el conflicte irlandès quan tot just tenia onze anys, i això ha condicionat tota la meva vida."
"Em dic Noel Large. Visc al barri de Shankill. Soc protestant, unionista i monàrquic, i em vaig educar en un entorn obrer. Educat en la por i la desconfiança amb els republicans."
Així comença el documental, amb dos testimonis de barris enfrontats. Recorreguts personals marcats per un conflicte que el Brexit pot tornar a revifar.
Dirigit per Sylvie Garat.
"Ballar o morir"
Ballar... o morir. Aquesta és la filosofia de vida del ballarí sirià Ahmad Joudeh, de 27 anys, atrapat en el conflicte del seu país. I la vol aplicar per sobre de tot i de tothom, fins al final.
"Ballar o morir" és també la frase que es tatua a la pell del coll en ple conflicte militar a Síria. La dansa és la seva vida, la seva profunda raó de ser. Però l'Ahmad no la pot practicar en públic a la seva ciutat al camp de Yarmouk, al sud de Damasc, assolada per la guerra. Tampoc per les convencions morals, ètiques i estètiques que el conflicte va imposant sobretot en les zones controlades per l'integrisme islàmic més radical. L'Ahmad balla en solitari davant de la runa dels edificis destrossats per les bombes i exhibeix el seu tatuatge en un gest desafiant contra la mort i l'opressió.
L'Ahmad ens explica la seva vida. Com va ser de difícil, sovint terrible, la seva elecció vital i professional dins de la seva pròpia família.
"La meva família és ens diu una família àrab molt tradicional, i per ells ballar és una vergonya, una cosa de què t'has d'avergonyir. Es pensen que has de ser gai i, si ets gai, et maten. La meva mare sempre ha estat al meu costat, donant-me suport, però el pare, no. Per impedir-m'ho, em pegava fortíssim, i una vegada em va tòrcer un peu. Em volia trencar la cama per impedir que ballés."
Els seus pares es divorcien a causa, en gran part, de la profunda disparitat mútua no exempta de violència per part del pare contra la mare sobre l'elecció personal del seu fill. La família es divideix i genera en l'Ahmad un sentiment de culpabilitat.
L'Ahmad aconsegueix fugir del malson en què s'ha convertit el seu país. I arriba als Països Baixos, on l'acull el Ballet Nacional. Des de llavors viu a Amsterdam i actua tant a Holanda com en diverses ciutats de la resta del món. La seva història la recullen mitjans de comunicació de tot el món. Estrelles mundials de la cançó com Sting, o de la dansa com Robert Bolle, cerquen la seva col·laboració.
Però el fet que la seva família encara sigui a Síria l'inquieta, el tortura profundament. Tots els seus fantasmes familiars ressorgeixen quan s'assabenta que el seu pare també ha pogut fugir, ha arribat a Alemanya i és en un centre d'acollida per a refugiats... a pocs quilòmetres d'on viu ell.
Dirigit per Roozbeh Kaboly.
tv3.cat/60minuts
Sant Joan Despí, 4 de desembre del 2020
