"Allò que el vent s'endugué"
"Allò que el vent s'endugué"
DILLUNS, A LES 22.15

"Allò que el vent s'endugué" celebra els 80 anys al 33

Dilluns, 30 de desembre, a les 22.15, el 33 s'omple amb quatre hores de cinema de llegenda. "Allò que el vent s'endugué", que aquest 2019 celebra els 80 anys de la seva estrena a Atlanta, està considerat com un dels grans melodrames de la història del cinema.

"Allò que el vent s'endugué" va recollir 8 Oscars dels 13 als que va ser nominada. En destaquen el primer premi aconseguit per una intèrpret afroamericana, lliurat a Hattie McDaniel, l'entranyable "Mammy", i el premi a la millor pel·lícula, primer guardó obtingut per una pel·lícula filmada en color.

"Allò que el vent s'endugué" (títol original en anglès "Gone with the wind") està basada en la novel·la homònima de Margaret Mitchell (guanyadora d'un Premi Pulitzer). Quan va sortir a la venda, la llarguíssima novel·la de 1.000 pàgines es va convertir en un immens èxit de vendes.

La protagonista és Scarlet O'Hara, una hereva capritxosa d'una rica família sudista, enamorada del seu veí, Ashley Wilkes, però ell prefereix a la seva cosina, Melania Hamilton. Per despit, Scarlet es casa amb un jove de família benestant que mor poc després, durant la guerra de successió. Mentre el sud s'esfondra, Scarlet flirteja amb el cínic Rhett Butler, que la salva de l'incendi d'Atlanta. Scarlet torna a Tara, la que havia estat l'opulent finca familiar, i n'agafa la responsabilitat enmig de la desfeta del Sud.

Protagonitzada per Clark Gable (Rhett Butler), Vivien Leigh (Scarlet O'Hara), Leslie Howard (Ashley Wilkes) i Olivia De Havilland, el seu rodatge va suposar canvis importants en la tècnica cinematogràfica. En el moment de la seva estrena, va ser la pel·lícula més cara i llarga que s'havia rodat i, també es va convertir en la més taquillera de la història.

Curiosament Hattie McDaniel, la primera intèrpret afroamericana a rebre un Oscar, en aquest cas, a la millor actriu de repartiment , no va poder assistir a l'estrena a Atlanta perquè Geòrgia era un estat segregacionista i les lleis impedien que els negres poguessin ocupar el mateix espai que els blancs en llocs públics.

L'estrena va ser una apoteosi. El governador de Geòrgia, Eurith D. Rivers, va declarar tres dies de festa i milers de persones amb banderes confederades es van congregar als voltants del cinema per aclamar els seus ídols i reivindicar la identitat del Sud.

El primer doblatge en castellà el va fer la Metro l'any 1947, però la censura li va parar els peus de seguida. La pel·lícula no arribaria a Barcelona fins l'any 1950, on es projectaria al Windsor Palace. Tot un esdeveniment social.

Frases com "Déu és testimoni que mai més no tornaré a passar gana" i "Sincerament, estimada, m'importa un rave" han passat a la història i a les llistes de les més recordades del cinema.

FITXA TÈCNICA

Producció: David O. Selznick per a MGM, 1939
Direcció: Victor Fleming / Durada: 211 minuts
Guió: Sidney Howard, segons la novel.la de Margaret Mitchell
Fotografia: Ernest Haller, Lee Garmes i Ray Rennahan (color)
Música: Max Steiner
Intèrprets: Clark Gable (Rhett Butler), Vivien Leigh (Scarlet O'Hara), Leslie Howard (Ashley Wilkes), Olivia De Havilland (Melania Hamilton), Thomas Mitchell (Gerald O'Hara), Hatti McDaniel (Mammy)

tv3.cat/ficcioicinema

 

Anar al contingut