"30 minuts" retrata la repressió birmana als rohinyes, la minoria més perseguida del món

Fa tres anys, l'estiu del 2017, l'exèrcit birmà va destruir de manera sistemàtica uns 500 pobles de l'estat de Rakhine. Tota la població va fugir travessant boscos i turons amb el que van poder salvar de les flames. Els que s'escapaven d'aquesta destrucció eren rohingyes, d'aquest estat de Birmània, musulmans que fa segles que hi viuen, però que són considerats indesitjables en un país de majoria budista. La repressió de l'exèrcit i la policia birmanes va provocar milers de morts a Rakhine i van fugir de Birmània, travessant el riu que fa frontera amb Bangladesh. En un primer moment, més de 700.000 rohingyes van fugir buscant refugi. En aquella ràtzia van matar 22.000 persones i en van obligar a fugir més d'un milió sense que ningú els digués res. I van fer servir els mitjans de comunicació local per convèncer el poble birmà que res de tot allò no va passar, que els rohingyes es van cremar ells mateixos les cases i van fugir perquè volien. Però testimonis d'aquells fets i moltes proves inesborrables apunten que es va tractar d'una neteja ètnica en tota regla.

Hi ha un home que va tenir un paper destacat a l'hora d'anar creant un clima contra els rohingyes. És el monjo budista U Wirathu, que, poc després de sortir de la presó, l'any 2012, va fer una campanya arreu del país per convèncer els més pobres dels perills que representa l'islam.

Va atiar l'odi contra els rohingyes, que durant la Segona Guerra Mundial es van posar a favor dels anglesos. Aquest fet molts budistes birmans no els l'han perdonat mai. Va fer servir la seva popularitat i el suport dels militars per fer prohibir els matrimonis entre budistes i musulmans, però la seva intenció última era l'expulsió dels rohingyes de Birmània. I l'odi que va escampar va passar de les paraules als fets. Empesos per monjos radicals i protegits per la policia, alguns budistes van atacar pobles musulmans. Va ser el primer acte d'una tragèdia que va durar cinc anys. El juny del 2012, 120.000 musulmans rohingyes van ser expulsats dels seus pobles i obligats a anar cap als camps i, de mica en mica, els rohingyes van anar perdent els últims drets que els quedaven. No podien estudiar, ni rebre atenció mèdica, ni tan sols desplaçar-se. La reacció va ser el naixement d'un moviment armat, l'ARSA, l'Exèrcit de Salvació Rohingya d'Arakan. L'estiu de 2017, l'ARSA va atacar unes comissaries de la policia birmana, i allò va fer saltar el polvorí. La repressió massiva que es va desencadenar contra la minoria rohingya va fer que l'exèrcit birmà fos acusat de crims contra la humanitat.

La justícia internacional encara no ho ha determinat, però nombrosos especialistes i diplomàtics defensen que es tracta d'això. Els rohingyes que van escapar a Bangla Desh, on hi ha el camp de refugiats més gran del món, expliquen la mateixa història, amb la mateixa violència i els mateixos mètodes, aplicats amb tota la cruesa imaginable en un poble: Tulla Toli, que s'ha convertit en sinònim de crim contra la humanitat. Els supervivents d'aquest poble són el testimoni viu del que hi va passar. Homes i dones separats, infants massacrats, violacions sistemàtiques... un "modus operandi" es va repetir a la majoria de pobles.

La imatge de la premi Nobel, ministra i consellera d'estat de Birmània, Aung San Suu Kyi, ha quedat tacada per la crisi dels rohingyes, per negar els crims que cometia l'exèrcit birmà i mirar cap a un altre costat. Ara, davant la pressió internacional, Birmània diu que està disposada a rebre'ls de nou al seu territori i es preveu que centenars de milers de rohingyes tornin a entrar al país, però quin futur els espera als rohingyes? Poden quedar-se a viure a Bangladesh i integrar-se a la seva societat? Què significa això per a la seva cultura? Si no se'ls donen garanties que estaran segurs, sense el reconeixement de la seva identitat, no volen tornar a la seva terra. El Tribunal de la Haia ha ordenat a Birmània que protegeixi els rohingyes i la comunitat internacional multiplica les denúncies dels crims que s'han comès contra ells, però la justícia va més lenta del que molts voldrien i cada dia que no fa res, el món permet que continuï el genocidi dels rohingyes. Una de les minories més perseguides del món espera que se li faci justícia.

Un reportatge de Gwenlaouen Le Gouilm / Imatge: Gwenlaouen Le Gouil i Christophe Barreyre
Una coproducció de Nova Production-TV Presse Productions-ARTE G.E.I.E

tv3.cat/30minuts
facebook.com/30minuts
twitter.com/30minuts

Sant Joan Despí, 21 de febrer del 2020