10 anys de "Sense ficció"
El programa de documentals "Sense ficció", de TV3, ha complert deu anys en antena oferint setmana rere setmana una visió profunda i crítica sobre els temes que han capitalitzat l'atenció de la societat en aquesta última dècada. Demà, dimecres, a les 21.55, s'emetrà "Sense ficció, mirall d'una dècada", de David Burillo i Josep Rovira.
Tot seguit, a les 23.15, s'emetrà "En nom de la vostra filla", de Giselle Portenier, sobre Rhobi Samwelly, una de les africanes més carismàtiques, que protegeix dones viatjant per tot Tanzània per erradicar la mutilació genital femenina, una tradició mil·lenària.
En un món en què les notícies es publiquen i desapareixen a una velocitat insospitada de les primeres pàgines o dels titulars i les pantalles, la reflexió aportada pels més de 400 documentals emesos ha estat valuosa, sobretot si es té en compte el creixement de les audiències, ben acceptada per una societat que necessita una informació de qualitat, mesurada i verídica.
Per celebrar aquests deu anys s'ha preparat un documental realitzat per David Burillo i dirigit per Josep Rovira, amb la producció de Laura Navalpotro, en el qual es repassen alguns dels títols i temes que han tingut més impacte en aquests deu anys d'emissió.
El documental que es presenta amb el títol de "Sense ficció, mirall d'una dècada" ha parat atenció en aquells que tenien com a tema la recuperació de la memòria històrica del franquisme, ("Avi et trauré d'aquí", "La cançó censurada", i "Pujol Catalunya, el consell de guerra"), però també en obres que han estat mereixedores d'un Oscar, com "Searching for Sugar Man", o de premis Goya com "Bicicleta, cullera, poma", que retratava el començament de la malaltia de l'exalcalde de Barcelona Pasqual Maragall.
La selecció comença amb imatges de "To Kima, rescat al mar Egeu", documental que va generar un gran impacte en l'audiència relatant els pitjors dies de la crisi humanitària dels emigrants sirians arribant a l'illa de Lesbos. I acaba amb unes altres, també d'una gran càrrega emocional, com són les del documental "El gran silenci, Horta de Sant Joan", centrat en la reconstrucció a partir dels testimonis del foc que va afectar el parc dels Ports de Tortosa-Beseit, que va provocar la mort de cinc bombers.
Enmig del documental, també hi ha espai per al record de l'atemptat que ETA va provocar a Vic l'any 1991, "ETA a la ciutat dels sants", visitant el solar on hi havia l'antiga caserna destruïda pel cotxe bomba.
"Sense ficció, mirall d'una dècada" torna a visitar aquests escenaris per veure com han canviat les coses amb el pas dels anys entrevistant productors, realitzadors, historiadors, tècnics de rodatges i protagonistes que en fan la valoració.
El documental serveix també per fer un repàs dels diversos formats que s'han prodigat en els deu anys d'emissió mostrant fragments de documentals de denúncia, ("Comprar, llençar, comprar") als retrats humans "Records glaçats", des de la crònica d'uns fets que encara són motiu de polèmica (1-O i 20S) fins a la revisió crítica d'uns altres, els documentals d'investigació periodística ("The Cove") i els científics.
"Sense ficció" es va començar a emetre el 23 de gener del 2009 i ha estat en antena des d'aleshores amb una mitjana de 45 documentals l'any. L'han dirigit Joan Salvat i, avui, Montse Armengou.
Audiències de "Sense ficció"
En els últims anys, aquest programa de documentals emès en horari de "prime time", que és un cas gairebé insòlit en el panorama de les televisions públiques europees, obté unes mitjanes de "share" com el de l'any 2017, que va ser d'un 10,92%, i d'un 13,93% l'any 2018. En aquests 10 anys, ha obtingut una mitjana de 12,83% de quota de pantalla i 364.000 espectadors. Els tres documentals més vistos han estat, l'"1-O", emès el 9 de gener del 2018, amb 1.135.000 espectadors i una quota del 34,4%. En segon lloc, "20-S" sobre la mobilització davant de la Conselleria d'Economia i Hisenda a Barcelona, emès el 28 de juny del 2018, amb 982.000 espectadors i una quota del 33,7%. En tercer lloc hi ha el documental "Las cloacas de Interior", emès el 18 de juliol del 2017, amb una quota del 10,7% i 766.000 espectadors.
Al Panel de GfK, 8,5 és la mitjana de la valoració qualitativa del "Sense ficció", en aquests 10 anys. GfK és l'empresa multinacional alemanya d'investigació i anàlisi de mercat que elabora informes sobre les valoracions qualitatives dels espectadors per a les principals televisions europees (BBC, ITV, ZDF, RTÉ, VRT, CTC, etc.).
Premis
Els documentals del "Sense ficció" han guanyat diversos Gaudí i Premis Goya, amb treballs com "Bucarest", "La memòria perduda", "Bicicleta, cullera, poma", "La plaga" i "Món petit". El programa ha estat guardonat amb un premi Zapping l'any 2013, en categoria "Premi dels Grups d'Anàlisis de Programes", Premi Especial Zapping 2018 a TV3, per tres treballs del "Sense ficció", per "oferir i produir documentals que fomenten un major coneixement científic i humà de malalties i trastorns mentals, de manera que ajuden a erradicar l'estigma social que, sovint, les acompanya: "La música és vida", "Utopia iogurt", "Peixos d'aigua dolça (en aigua salada)".
Altres documentals del "Sense ficció" també han obtingut un Premi Seminci de Valladolid, Nimfa d'Or al Festival de Montecarlo, un Premi Ondas l'any 2018 per "Els homes del silenci", Premi Tilfos de Periodismo de l'ONCE per "Jo també vull sexe" i el 30è Premi Turístic Internacional "Pica d'estats" de premsa, ràdio, televisió i internet l'any 2018 per "L'últim gegant d'Europa", entre d'altres.
"En nom de la vostra filla"
A Tanzània, la mutilació genital femenina és il·legal, però la tradició està tan arrelada que costa molt d'erradicar. Rhobi Samwelli és una dona que va fugir de casa seva quan era petita perquè no la mutilessin, i ja de gran va crear la Casa Segura, un lloc on es poden anar a refugiar les nenes que marxen de casa perquè estan en perill de ser mutilades. La Rhobi i les nenes demostren que són molt valentes.
