La UE acorda reformar el Tractat de Lisboa per crear un fons de rescat permanent a partir del 2013
Els mandataris de la Unió Europea, reunits aquest dijous a Brussel·les, han acordat reformar el Tractat de Lisboa per poder crear un fons de rescat econòmic permanent per als països que ho necessitin. El canvi consisteix a introduir una frase a l'article que parla de l'eurozona que diu que "els estats membres la moneda dels quals és l'euro poden crear un mecanisme per salvaguardar l'estabilitat de l'eurozona en el seu conjunt". Amb la intenció de donar estabilitat a la zona euro, els Vint-i-set també han aprovat una declaració de suport a la moneda única, que la ratificaran aquest divendres.
Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea han aconseguit superar les divisions i aprovar noves mesures per afrontar la crisi. En concret, els Vint-i-set han ratificat crear un fons permanent per després del 2013 que preveurà com a novetat la participació, "cas a cas" i "com a últim recurs", dels bancs privats quan calgui assistir financerament algun país de l'eurozona.
La decisió obligarà a canviar el Tractat de Lisboa, que només té un any de vida. Serà una reforma mínima, amb l'afegitó de dues frases, per convertir en estable el fons de rescat actual.
L'acord el van treballar els ministres d'Economia europeus el 28 de novembre, i rebaixa les pretensions inicials d'Alemanya, que exigia la participació del sector privat en tots els rescats. Aquesta divendres els caps d'estat i de govern dels Vint-i-set han d'acabar de decidir com ha de funcionar el mecanisme financer per establir l'ajuda. La majoria opina que ha de ser flexible, tot i que Alemanya no hi està del tot d'acord. Després, els ministres d'Economia s'hi hauran de posar de nou per concretar, entre d'altres, la quantitat del fons de rescat.
El president de la Unió, Herman van Rompuy, insisteix que cal continuar aplicant mesures contra el dèficit i reformes estructurals. Descarta augmentar el fons de rescat de 750.000 milions d'euros i assegura que el compromís entre els països és fort.
Els Vint-i-set també han aprovat a Brussel·les una declaració de suport a la moneda única, que ratificaran aquesta divendres.
Satisfacció espanyola
L'acord ha satisfet el govern espanyol, que havia estat crític amb la postura d'Alemanya. Segons Madrid, la posició de Berlín va agreujar la crisi del deute i va precipitar el rescat d'Irlanda per 85.000 milions d'euros.
Tot i els bons propòsits, els mercats continuen castigant Espanya, que dijous va haver de pagar un preu rècord a la subhasta de deute públic: un 5,5% per als bons a deu anys.
La decisió obligarà a canviar el Tractat de Lisboa, que només té un any de vida. Serà una reforma mínima, amb l'afegitó de dues frases, per convertir en estable el fons de rescat actual.
L'acord el van treballar els ministres d'Economia europeus el 28 de novembre, i rebaixa les pretensions inicials d'Alemanya, que exigia la participació del sector privat en tots els rescats. Aquesta divendres els caps d'estat i de govern dels Vint-i-set han d'acabar de decidir com ha de funcionar el mecanisme financer per establir l'ajuda. La majoria opina que ha de ser flexible, tot i que Alemanya no hi està del tot d'acord. Després, els ministres d'Economia s'hi hauran de posar de nou per concretar, entre d'altres, la quantitat del fons de rescat.
El president de la Unió, Herman van Rompuy, insisteix que cal continuar aplicant mesures contra el dèficit i reformes estructurals. Descarta augmentar el fons de rescat de 750.000 milions d'euros i assegura que el compromís entre els països és fort.
Els Vint-i-set també han aprovat a Brussel·les una declaració de suport a la moneda única, que ratificaran aquesta divendres.
Satisfacció espanyola
L'acord ha satisfet el govern espanyol, que havia estat crític amb la postura d'Alemanya. Segons Madrid, la posició de Berlín va agreujar la crisi del deute i va precipitar el rescat d'Irlanda per 85.000 milions d'euros.
Tot i els bons propòsits, els mercats continuen castigant Espanya, que dijous va haver de pagar un preu rècord a la subhasta de deute públic: un 5,5% per als bons a deu anys.
