El govern espanyol demana prorrogar l'estat d'alarma fins al dia 15 de gener
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha acordat amb els seus ministres demanar una pròrroga de l'estat d'alarma aprovat el dia 4 passat, després de la crisi provocada pels controladors aeris. L'executiu vol assegurar que no hi tornarà a haver cap caos similar durant totes les festes de Nadal i, per això, la pròrroga que es demana al Congrés que aprovi s'allargarà fins al dia 15 de gener. La decisió del govern espanyol ha de passar ara a mans del Congrés, on es preveu que s'aprovi amb els vots a favor, com a mínim, de CiU, PNB i Coalició Canària.
José Luis Rodríguez Zapatero havia convocat una reunió extraordinària del Consell de Ministres per aquest dimarts al vespre, a les 7, per discutir la possibilitat d'ampliar l'estat d'alarma aprovat el dia 4, després de la crisi provocada pels controladors aeris. La decisió tirava endavant, perquè amb poc més de mitja hora ja n'havia transcendit que l'executiu havia decidit aprovar la pròrroga fins al dia 15 de gener, i assegurar d'aquesta manera que la situació als aeroports no es vegi alterada pel conflicte dels controladors durant les festes de Nadal.
El vicepresident, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha donat explicacions davant els periodistes de la decisió acordada pels ministres i ha recordat que el Congrés ha de votar la decisió de l'executiu perquè sigui efectiva. En aquesta votació, el govern de Zapatero s'ha assegurat el suport de CiU, el PNB i Coalició Canària. Aquestes són les formacions que, de moment, han confirmat el seu vot favorable.
Una pròrroga "necessària" i sense discrepàncies
Rubalcaba ha justificat la pròrroga, que ha qualificat com a "necessària" per garantir la normalitat als aeroports: "És obligació del govern garantir que el sistema d'aeroports i el control del trànsit aeri torni absolutament a la normalitat, que tot transcorri als aeroports com just abans del dia 3".
La pròrroga, que Rubalcaba ha dit que s'ha aprovat sense discrepàncies internes, s'haurà de convalidar al Congrés, on el debat per part del govern espanyol anirà a càrrec del ministre de la vicepresidència, Ramón Jáuregui, ja que Zapatero haurà de marxar cap a Brussel·les. Si la cambra hi dóna llum verda, com és previst, el Consell de Ministres aprovaria la pròrroga de l'estat d'alarma en les mateixes condicions divendres.
Crítiques de Blanco als controladors
El ministre de Foment, José Blanco, compareixia al matí a la comissió de Foment del Congrés. El ministre de Foment ha començat la seva exposició carregant contra el col·lectiu dels controladors amb acusacions de sabotatge. Ha relatat tot el procés de reforma del sector, que implica la liberalització dels controladors, i que els suposarà, entre d'altres, fer un màxim de 80 hores extres a l'any, quan n'han estat fent prop de 600 anualment. En contraposició, Blanco ha explicat que, amb les condicions actuals, "un controlador va cobrar gairebé 1 milió d'euros per hores extres el 2008".
Blanco ha demanat als diputats la seva complicitat amb les decisions de l'executiu, que va decidir militaritzar els controladors aeris després de l'aturada "salvatge" la vigília del pont de la Puríssima, que va provocar el caos aeri.
Un caos sense precedents
La pròrroga de l'estat d'alarma fins al 15 de gener vol evitar, segons el govern espanyol, un altre caos com el que va passar el 3 de desembre, quan la majoria de controladors aeris es va declarar de cop i volta incapacitats per treballar i van abandonar els seus llocs de treball. Aquesta vaga encoberta va obligar a tancar l'espai aeri espanyol just a l'inici del pont de la Puríssima, el divendres 3 a la tarda, i durant més d'una vintena d'hores.
La vaga salvatge va afectar 600.000 ciutadans que tenien previst viatjar per aquestes dates i ha provocat unes pèrdues a les aerolínies i el sector turístic que es valoren en 500 milions d'euros. La situació va començar a normalitzar-se quan un Consell de Ministres extraordinari va decretar l'estat d'alarma, cosa que va significar la militarització dels controladors, que, si no anaven a treballar, podien ser sotmesos a les penes militars.
El detonant de la protesta va ser un decret aprovat el mateix divendres 3 de desembre pel Consell de Ministres en què es regulava la jornada dels controladors i no es computava com a hores de treball en les 1.670 que estan obligats a fer els treballadors les hores de baixa i de permisos. La fiscalia ha obert diligències als controladors per un presumpte delicte de sedició tot i que de moment s'han negat a declarar.
El vicepresident, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha donat explicacions davant els periodistes de la decisió acordada pels ministres i ha recordat que el Congrés ha de votar la decisió de l'executiu perquè sigui efectiva. En aquesta votació, el govern de Zapatero s'ha assegurat el suport de CiU, el PNB i Coalició Canària. Aquestes són les formacions que, de moment, han confirmat el seu vot favorable.
Una pròrroga "necessària" i sense discrepàncies
Rubalcaba ha justificat la pròrroga, que ha qualificat com a "necessària" per garantir la normalitat als aeroports: "És obligació del govern garantir que el sistema d'aeroports i el control del trànsit aeri torni absolutament a la normalitat, que tot transcorri als aeroports com just abans del dia 3".
La pròrroga, que Rubalcaba ha dit que s'ha aprovat sense discrepàncies internes, s'haurà de convalidar al Congrés, on el debat per part del govern espanyol anirà a càrrec del ministre de la vicepresidència, Ramón Jáuregui, ja que Zapatero haurà de marxar cap a Brussel·les. Si la cambra hi dóna llum verda, com és previst, el Consell de Ministres aprovaria la pròrroga de l'estat d'alarma en les mateixes condicions divendres.
Crítiques de Blanco als controladors
El ministre de Foment, José Blanco, compareixia al matí a la comissió de Foment del Congrés. El ministre de Foment ha començat la seva exposició carregant contra el col·lectiu dels controladors amb acusacions de sabotatge. Ha relatat tot el procés de reforma del sector, que implica la liberalització dels controladors, i que els suposarà, entre d'altres, fer un màxim de 80 hores extres a l'any, quan n'han estat fent prop de 600 anualment. En contraposició, Blanco ha explicat que, amb les condicions actuals, "un controlador va cobrar gairebé 1 milió d'euros per hores extres el 2008".
Blanco ha demanat als diputats la seva complicitat amb les decisions de l'executiu, que va decidir militaritzar els controladors aeris després de l'aturada "salvatge" la vigília del pont de la Puríssima, que va provocar el caos aeri.
Un caos sense precedents
La pròrroga de l'estat d'alarma fins al 15 de gener vol evitar, segons el govern espanyol, un altre caos com el que va passar el 3 de desembre, quan la majoria de controladors aeris es va declarar de cop i volta incapacitats per treballar i van abandonar els seus llocs de treball. Aquesta vaga encoberta va obligar a tancar l'espai aeri espanyol just a l'inici del pont de la Puríssima, el divendres 3 a la tarda, i durant més d'una vintena d'hores.
La vaga salvatge va afectar 600.000 ciutadans que tenien previst viatjar per aquestes dates i ha provocat unes pèrdues a les aerolínies i el sector turístic que es valoren en 500 milions d'euros. La situació va començar a normalitzar-se quan un Consell de Ministres extraordinari va decretar l'estat d'alarma, cosa que va significar la militarització dels controladors, que, si no anaven a treballar, podien ser sotmesos a les penes militars.
El detonant de la protesta va ser un decret aprovat el mateix divendres 3 de desembre pel Consell de Ministres en què es regulava la jornada dels controladors i no es computava com a hores de treball en les 1.670 que estan obligats a fer els treballadors les hores de baixa i de permisos. La fiscalia ha obert diligències als controladors per un presumpte delicte de sedició tot i que de moment s'han negat a declarar.
