El Banc d'Espanya exigirà més transparència a les entitats sobre els actius tòxics del seu balanç
El Banc d'Espanya assegura que el sistema financer espanyol gaudeix de bona salut. L'ens està tan convençut de la solvència de les entitats que les obligarà a ser més transparents amb els seus actius danyats. El sotsgovernador del Banc, Javier Aríztegui, ha explicat que les entitats estan fent els deures en el seus balanços, però que ara cal fer-ho saber a tothom. Aquesta mesura s'haurà d'aplicar a partir del segon trimestre del 2011, quan les entitats fruit de les fusions a Espanya ja estiguin en marxa.
Després que Brussel·les ha anunciat noves proves d'estrès per a la banca europea amb una metodologia diferent de la que es va utilitzar al mes de juliol, el Banc d'Espanya ha tornat a defensar la bona salut de les entitats financeres espanyoles. Ho ha fet el sotsgovernador de la institució, Javier Aríztegui, en unes jornades a Barcelona.
Aríztegui ha anat més enllà i ha anunciat noves mesures per clarificar la situació del conjunt financer espanyol. El Banc d'Espanya vol que les entitats facin la feina i a més a més la facin saber. El sotsgovernador ha anunciat que exigiran més transparència sobre els actius danyats en els balanços de bancs i caixes.
El Banc d'Espanya, juntament amb l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), convocarà les associacions bancàries per acordar els formats tècnics d'aquesta millora de la informació financera. La mesura haurà d'aplicar-se a partir del març del 2011.
L'objectiu del Banc d'Espanya és triple: "claredat, transparència i comunicació". Aríztegui assegura que no n'hi ha prou que la banca segueixi sanejant els seus actius, sinó que cal també que ho expliqui i ho comuniqui. Segons el sotsgovernador, l'esforç "en matèria de provisions, de manera que els actius estiguin valorats a preus de mercat, i quedin disponibles per ser alienats a la millor oportunitat, s'ha de comunicar".
L'ens ja té coll avall la nova mesura i apunta que "els bancs i caixes oferiran al mercat informació complementària normalitzada sobre la cartera de promoció i construcció i sobre la cartera hipotecària residencial, desglossant les garanties que les abonen, els "loan to value" (total de principal pendent de pagament davant del valor de determinats actius), el seu estat de pagament i les cobertures constituïdes".
Les entitats hauran de posar l'accent, "no només en la informació quantitativa, sinó també en les explicacions que permetin la seva correcta interpretació", segons Aríztegui. A més, les entitats fusionades hauran d'"explicar amb claredat i transparència com s'han tractat en el procés de fusió els actius que puguin estar danyats".
Sense actius amagats
Tot i aquesta mesura, Aríztegui ha remarcat que no creu que al sistema bancari hi hagi actius ocults. Assegura que la comptabilitat de les entitats és "impecable" i que "està entre les tres millors del món".
Finalment Aríztegui ha demanat a la banca espanyola que segueixi reduint de manera gradual el recurs als préstecs de l'eurosistema i que es rebaixin els costos bancaris per combatre el deteriorament general de marges. I un cop més, el Banc d'Espanya ha encoratjat les fusions fredes o SIP perquè perseverin en la seva integració i estiguin enllestides a final d'any. Aríztegui adverteix que "no hi pot haver lloc per a la vacil·lació".
Aríztegui ha anat més enllà i ha anunciat noves mesures per clarificar la situació del conjunt financer espanyol. El Banc d'Espanya vol que les entitats facin la feina i a més a més la facin saber. El sotsgovernador ha anunciat que exigiran més transparència sobre els actius danyats en els balanços de bancs i caixes.
El Banc d'Espanya, juntament amb l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), convocarà les associacions bancàries per acordar els formats tècnics d'aquesta millora de la informació financera. La mesura haurà d'aplicar-se a partir del març del 2011.
L'objectiu del Banc d'Espanya és triple: "claredat, transparència i comunicació". Aríztegui assegura que no n'hi ha prou que la banca segueixi sanejant els seus actius, sinó que cal també que ho expliqui i ho comuniqui. Segons el sotsgovernador, l'esforç "en matèria de provisions, de manera que els actius estiguin valorats a preus de mercat, i quedin disponibles per ser alienats a la millor oportunitat, s'ha de comunicar".
L'ens ja té coll avall la nova mesura i apunta que "els bancs i caixes oferiran al mercat informació complementària normalitzada sobre la cartera de promoció i construcció i sobre la cartera hipotecària residencial, desglossant les garanties que les abonen, els "loan to value" (total de principal pendent de pagament davant del valor de determinats actius), el seu estat de pagament i les cobertures constituïdes".
Les entitats hauran de posar l'accent, "no només en la informació quantitativa, sinó també en les explicacions que permetin la seva correcta interpretació", segons Aríztegui. A més, les entitats fusionades hauran d'"explicar amb claredat i transparència com s'han tractat en el procés de fusió els actius que puguin estar danyats".
Sense actius amagats
Tot i aquesta mesura, Aríztegui ha remarcat que no creu que al sistema bancari hi hagi actius ocults. Assegura que la comptabilitat de les entitats és "impecable" i que "està entre les tres millors del món".
Finalment Aríztegui ha demanat a la banca espanyola que segueixi reduint de manera gradual el recurs als préstecs de l'eurosistema i que es rebaixin els costos bancaris per combatre el deteriorament general de marges. I un cop més, el Banc d'Espanya ha encoratjat les fusions fredes o SIP perquè perseverin en la seva integració i estiguin enllestides a final d'any. Aríztegui adverteix que "no hi pot haver lloc per a la vacil·lació".
