El blindatge de l'ofrena floral a Casanova i les crítiques al discurs institucional de Montilla marquen la Diada
La Diada de Catalunya no s'ha escapolit de la realitat que l'envolta. Els actes festius i institucionals, que han tingut la llengua catalana com a protagonista, han estat marcats per la proximitat de les eleccions, la crisi i la polèmica. Polèmica pel missatge del president José Montilla, en què parlava de la necessitat d'evitar pulsions separadores. I polèmica també pel nou format de la tradicional ofrena al monument a Rafael Casanova. Enguany els polítics no han hagut de fer-la amb xiulets i esbroncades de fons, però no perquè no n'hi hagués, sinó perquè s'ha augmentat el perímetre de seguretat i el públic en quedava molt allunyat.
El president José Montilla ha hagut d'escoltar aquest dissabte les crítiques dels seus contrincants, i també la d'alguns socis de govern, al seu missatge institucional amb motiu de la Diada. La crida a la serenitat, el diàleg i la cohesió perquè s'imposin a la pulsió separadora per fer front a la crisi institucional i política creada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut no ha fet cap gràcia a alguns sectors.
El líder de CiU, Artur Mas, ha titllat el discurs de partidista. Mas ha subratllat que ara toca pensar més en el país que en el partit i ha recordat a Montilla que és l'hora d'unir i cohesionar en comptes de criticar determinades pulsions. El seu soci de coalició, Josep Antoni Duran i Lleida, ha instat Montilla a pensar en tots els catalans, entre els quals, ha remarcat, també hi ha els que són separatistes.
El missatge tampoc ha agradat a Esquerra Republicana, socis de Montilla al govern. El seu president, Joan Puigcercós, també ha criticat el deix partidista del missatge i ha recomanat a Montilla que s'ajusti al sentiment de la majoria, que segons ell ara passa per la voluntat de la societat catalana de decidir el seu futur.
Els líders de les formacions obertament independentistes Joan Carretero i Joan Laporta també s'han sumat a les crítiques a Montilla. El màxim dirigent de Reagrupament ha afirmat que no se sent separador de res, sinó que treballa a favor d'un estat per a Catalunya. Al capdavant de la delegació de Solidaritat Catalana, que anava per primera vegada a l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova, Laporta ha exhibit un adhesiu amb la inscripció "I love pulsió separadora" per mostrar la seva discrepància amb Montilla i ha dit que discursos com aquest no fan més que mirar a una altra banda per no afrontar els problemes reals dels catalans construint un estat.
Des del PSC, Isidre Molas ha subscrit les paraules de José Montilla i ha advocat per la unitat davant dels somnis centralistes d'alguns o de "drecera, de camí inexplorat" dels altres.
Iniciativa ha volgut posar èmfasi en dos reptes, un dels quals el nacional, que s'obre després de la retallada de l'Estatut, però també l'econòmic. El seu líder, Joan Herrera, ha demanat un full de ruta amb sortides i solucions diferents i basades en la sensibilitat social.
Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PP a Catalunya no ha assistit a l'ofrena, tal com va anunciar, però sí a l'acte institucional de la Ciutadella, on ha criticat l'actual model de celebració de l'acte, per part de la Generalitat i del Parlament. Ha demanat un Onze de Setembre on no tots els actes siguin de perfil reivindicatiu.
En un acte propi, Albert Rivera, de Ciutadans, ha assegurat que no té cap sentit centrar la commemoració de la Diada en la "suposada opressió d'una llengua".
Les declaracions han marcat, doncs, una Diada atípica, especialment pel que fa l'ofrena floral. La tradicional estelada que a primera hora lluïa al monument Rafael Casanova de seguida ha estat retirada. I perquè les mesures de seguretat han allunyat el públic, cosa que ha evitat que les xiulades fossin tan sonores com en altres anys. A l'acte institucional de la Ciutadella, en canvi, cap fet inesperat. Unes 15.000 persones han seguit una sèrie d'actes culturals per reivindicar el català.
Ofrena sense crits
Els ciutadans que han matinat per anar a l'ofrena floral de la Diada s'han trobat que no podien acostar-se a menys de 300 metres del monument a Rafael Casanova. Unes tanques de seguretat els impedien el pas en virtut del nou format de l'acte ideat pel govern. S'han hagut de quedar a la confluència entre la ronda de Sant Pere i el carrer de Girona, mentre l'espai més pròxim al monument, a la ronda de Sant Pere, ha quedat ocupat aquest any per l'orquestra que interpretava l'himne de Catalunya.
Fonts de Presidència han explicat que la reorganització de l'espai s'ha fet per motius de seguretat i han negat que darrere hi hagi un criteri polític. El cert, però, és que amb aquest nou format les delegacions, especialment les polítiques, s'han estalviat la cridòria habitual durant l'ofrena. Els ciutadans han mostrat el seu desacord per la decisió d'allunyar-los del monument al crit de "som el poble, nosaltres votem". La distància ha fet que les esbroncades es produïssin en el moment de l'arribada.
El líder de CiU, Artur Mas, s'ha sumat a les crítiques assegurant que en edicions anteriors hi havia més llibertat. El nacionalista ha admès que els crits i xiulets s'han reduït però també ha indicat que hi ha hagut menys participació. Mas no ha volgut revelar si modificarà el format dels actes institucionals de la Diada si governa.
El govern ha justificat els canvis en pro de la solemnitat i no com un acte en contra de la llibertat d'expressió dels ciutadans. També ha explicat que van mantenir contacte amb tots els partits per avançar-los que es volien introduir canvis i que cap grup de l'oposició hi va objectar.
El líder de CiU, Artur Mas, ha titllat el discurs de partidista. Mas ha subratllat que ara toca pensar més en el país que en el partit i ha recordat a Montilla que és l'hora d'unir i cohesionar en comptes de criticar determinades pulsions. El seu soci de coalició, Josep Antoni Duran i Lleida, ha instat Montilla a pensar en tots els catalans, entre els quals, ha remarcat, també hi ha els que són separatistes.
El missatge tampoc ha agradat a Esquerra Republicana, socis de Montilla al govern. El seu president, Joan Puigcercós, també ha criticat el deix partidista del missatge i ha recomanat a Montilla que s'ajusti al sentiment de la majoria, que segons ell ara passa per la voluntat de la societat catalana de decidir el seu futur.
Els líders de les formacions obertament independentistes Joan Carretero i Joan Laporta també s'han sumat a les crítiques a Montilla. El màxim dirigent de Reagrupament ha afirmat que no se sent separador de res, sinó que treballa a favor d'un estat per a Catalunya. Al capdavant de la delegació de Solidaritat Catalana, que anava per primera vegada a l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova, Laporta ha exhibit un adhesiu amb la inscripció "I love pulsió separadora" per mostrar la seva discrepància amb Montilla i ha dit que discursos com aquest no fan més que mirar a una altra banda per no afrontar els problemes reals dels catalans construint un estat.
Des del PSC, Isidre Molas ha subscrit les paraules de José Montilla i ha advocat per la unitat davant dels somnis centralistes d'alguns o de "drecera, de camí inexplorat" dels altres.
Iniciativa ha volgut posar èmfasi en dos reptes, un dels quals el nacional, que s'obre després de la retallada de l'Estatut, però també l'econòmic. El seu líder, Joan Herrera, ha demanat un full de ruta amb sortides i solucions diferents i basades en la sensibilitat social.
Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PP a Catalunya no ha assistit a l'ofrena, tal com va anunciar, però sí a l'acte institucional de la Ciutadella, on ha criticat l'actual model de celebració de l'acte, per part de la Generalitat i del Parlament. Ha demanat un Onze de Setembre on no tots els actes siguin de perfil reivindicatiu.
En un acte propi, Albert Rivera, de Ciutadans, ha assegurat que no té cap sentit centrar la commemoració de la Diada en la "suposada opressió d'una llengua".
Les declaracions han marcat, doncs, una Diada atípica, especialment pel que fa l'ofrena floral. La tradicional estelada que a primera hora lluïa al monument Rafael Casanova de seguida ha estat retirada. I perquè les mesures de seguretat han allunyat el públic, cosa que ha evitat que les xiulades fossin tan sonores com en altres anys. A l'acte institucional de la Ciutadella, en canvi, cap fet inesperat. Unes 15.000 persones han seguit una sèrie d'actes culturals per reivindicar el català.
Ofrena sense crits
Els ciutadans que han matinat per anar a l'ofrena floral de la Diada s'han trobat que no podien acostar-se a menys de 300 metres del monument a Rafael Casanova. Unes tanques de seguretat els impedien el pas en virtut del nou format de l'acte ideat pel govern. S'han hagut de quedar a la confluència entre la ronda de Sant Pere i el carrer de Girona, mentre l'espai més pròxim al monument, a la ronda de Sant Pere, ha quedat ocupat aquest any per l'orquestra que interpretava l'himne de Catalunya.
Fonts de Presidència han explicat que la reorganització de l'espai s'ha fet per motius de seguretat i han negat que darrere hi hagi un criteri polític. El cert, però, és que amb aquest nou format les delegacions, especialment les polítiques, s'han estalviat la cridòria habitual durant l'ofrena. Els ciutadans han mostrat el seu desacord per la decisió d'allunyar-los del monument al crit de "som el poble, nosaltres votem". La distància ha fet que les esbroncades es produïssin en el moment de l'arribada.
El líder de CiU, Artur Mas, s'ha sumat a les crítiques assegurant que en edicions anteriors hi havia més llibertat. El nacionalista ha admès que els crits i xiulets s'han reduït però també ha indicat que hi ha hagut menys participació. Mas no ha volgut revelar si modificarà el format dels actes institucionals de la Diada si governa.
El govern ha justificat els canvis en pro de la solemnitat i no com un acte en contra de la llibertat d'expressió dels ciutadans. També ha explicat que van mantenir contacte amb tots els partits per avançar-los que es volien introduir canvis i que cap grup de l'oposició hi va objectar.
