Una dona de Barcelona i un home de Sevilla, entre els 228 passatgers del vol d'Air France desaparegut sobre l'Atlàntic
Una catalana i un enginyer sevillà de 38 anys anaven a bord de l'Airbus 330 de la companyia Air France que aquesta matinada ha desaparegut sobre les aigües de l'oceà Atlàntic. En total són 228 les persones que viatjaven en el vol 447, que cobria la ruta entre Rio de Janeiro i París. La majoria dels desapareguts són francesos i brasilers, tot i que hi ha persones de fins a 30 nacionalitats. El president francès, Nicolas Sarkozy, ha estat aquesta tarda a l'aeroport Charles De Gaulle de París per supervisar les tasques del gabinet de crisi que s'hi ha instal·lat. Des d'allà ha dit que les esperances de trobar supervivents són mínimes.
El Ministeri espanyol d'Afers Estrangers ha confirmat que a l'avió d'Air France desaparegut viatjaven dos espanyols, un home, que seria l'enginyer sevillà de 38 anys Andrés Suárez, i una dona catalana de Barcelona de la qual no s'ha facilitat cap dada sobre la seva identitat. Air France ha confirmat també la presència de 61 francesos, 58 brasilers i 26 alemanys, a més de diversos italians i xinesos.
L'aparell s'havia enlairat de Rio de Janeiro just a la mitjanit. A l'hora prevista havia passat per la vertical de Natal sense cap incidència i havia entrat a mar obert. L'última vegada que els pilots van parlar va ser a les 3.33 de la matinada, prop de l'arxipèlag de Fernando Noronha. El comandant informava que estaven tenint turbulències severes. No hi ha més comunicacions. L'avió va sortir de la cobertura de radar brasiler uns quants minuts més tard, a les 3.48. Se l'esperava a les 4.30 a l'entrada de la zona de radar del Senegal oceànic. Un quart d'hora abans, a les 4.14, l'avió va emetre un senyal automàtic d'emergència que indicava un curtcircuit elèctric i una avaria múltiple de sistemes. I res més, silenci absolut. Tot això al mig de l'oceà.
Els que esperaven l'avió a l'aeroport han sabut la notícia a través dels panells, i, des de llavors, Charles de Gaulle s'ha convertit en un trist flux i reflux de familiars. Protegits en tot moment per personal de la companyia aèria, intentant mantenir-los aïllats dels mitjans de comunicació, i atesos per una unitat de psicòlegs.
Un equip forense especialitzat en reconeixement de víctimes també ha arribat a l'aeroport. Prop d'una tercera part de les 228 persones a bord del vol AF 447 eren francesos. A l'aeroport de Rio de Janeiro, també escenes de dolor i llarga espera.
En cas que no hi hagi supervivents, seria la pitjor tragèdia d'Air France. Avions i vaixells de França, el Brasil i Espanya intenten localitzar l'aparell enmig de l'Atlàntic. França també ha demanat ajuda al Pentàgon nord-americà.
L'aparell s'havia enlairat de Rio de Janeiro just a la mitjanit. A l'hora prevista havia passat per la vertical de Natal sense cap incidència i havia entrat a mar obert. L'última vegada que els pilots van parlar va ser a les 3.33 de la matinada, prop de l'arxipèlag de Fernando Noronha. El comandant informava que estaven tenint turbulències severes. No hi ha més comunicacions. L'avió va sortir de la cobertura de radar brasiler uns quants minuts més tard, a les 3.48. Se l'esperava a les 4.30 a l'entrada de la zona de radar del Senegal oceànic. Un quart d'hora abans, a les 4.14, l'avió va emetre un senyal automàtic d'emergència que indicava un curtcircuit elèctric i una avaria múltiple de sistemes. I res més, silenci absolut. Tot això al mig de l'oceà.
Els que esperaven l'avió a l'aeroport han sabut la notícia a través dels panells, i, des de llavors, Charles de Gaulle s'ha convertit en un trist flux i reflux de familiars. Protegits en tot moment per personal de la companyia aèria, intentant mantenir-los aïllats dels mitjans de comunicació, i atesos per una unitat de psicòlegs.
Un equip forense especialitzat en reconeixement de víctimes també ha arribat a l'aeroport. Prop d'una tercera part de les 228 persones a bord del vol AF 447 eren francesos. A l'aeroport de Rio de Janeiro, també escenes de dolor i llarga espera.
En cas que no hi hagi supervivents, seria la pitjor tragèdia d'Air France. Avions i vaixells de França, el Brasil i Espanya intenten localitzar l'aparell enmig de l'Atlàntic. França també ha demanat ajuda al Pentàgon nord-americà.
