Els líders europeus aproven un pla per combatre el canvi climàtic retallant un 20% les emissions de CO2
Europa ha assolit el consens per combatre la crisi i el canvi climàtic. Després d'arribar a un acord per reconduir el Tractat de Lisboa repetint el referèndum irlandès, els 27 líders de la Unió Europea reunits a Brussel·les han aprovat un conjunt de mesures per lluitar contra el canvi climàtic. L'objectiu és que abans del 2020 els països de la UE assoleixin els compromisos de retallar les emissions de diòxid de carboni un 20% i millorar l'eficiència energètica un altre 20%, així com fer que el 20% de l'energia que es consumeixi provingui de fonts renovables. Pel que fa a l'economia, la Unió també ha donat llum verda a un pla anticrisi per injectar 200.000 milions d'euros a l'economia comunitària.
Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea han acordat un paquet de mesures per combatre el canvi climàtic que es basen en un reforç de la solidaritat amb els països de l'ampliació per ajudar-los a retallar les emissions.
A més, es permetrà que la major part dels sectors industrials europeus continuïn rebent de manera gratuïta els permisos d'emissions de CO2, en lloc de pagar-los en subhastes com inicialment proposava la Comissió, per evitar deslocalitzacions.
L'objectiu d'aquest paquet és posar en pràctica els objectius que ha fixat la UE contra el canvi climàtic, l'anomenat triple 20 pel 2020, que consisteix a reduir les emissions de diòxid de carboni un 20%, aconseguir una quota d'energies renovables del 20% i un estalvi energètic d'un altre 20%.
El principal obstacle per assolir aquest compromís ha estat convèncer els països de l'ampliació d'acceptar les retallades d'emissions tenint en compte que les seves indústries són molt més contaminants que les dels nous socis.
Aquestes mesures ara hauran de ser ratificades pel Parlament Europeu. La UE vol mantenir la seva posició de lideratge internacional en la lluita contra el canvi climàtic i donar un impuls a les negociacions per un acord mundial a la cimera de Copenhaguen de finals del 2009, d'on haurà de sortir l'actualització del protocol de Kyoto, que s'acaba el 2012.
Injecció de 200.000 milions d'euros
Els líders de la UE també han donat el seu suport unànime al pla contra la crisi proposat per la Comissió Europea, que preveu destinar fons equivalents a l'1,5% del PIB comunitari a impulsar l'activitat econòmica i l'ocupació. El paquet d'estímuls fiscals de 200.000 milions d'euros permetrà sostenir la demanda i combatre la recessió, i s'aplicarà els anys 2009 i 2010.
Les mesures de suport buscaran un efecte immediat i tindran una limitació temporal que se centrarà en els sectors més afectats, com l'automòbil o la construcció. El pla deixa llibertat a cada país per optar entre un augment de la despesa pública, reduccions de la pressió fiscal o una disminució de les càrregues socials, així com fins i tot donar suport a determinades categories d'empreses o a les famílies més vulnerables.
La major part d'aquest fons, 170.000 milions d'euros, l'aportaran els estats membres, mentre que els 30.000 milions restants els aportarà la Comissió. Els estats membres també s'han compromès a revisar l'aplicació d'aquest pla a partir del març del 2009 i a adaptar-lo en cas que sigui necessari.
Al rescat del Tractat de Lisboa
El primer acord adoptat a la cimera semestral de caps d'estat i de govern ha estat el full de ruta perquè d'aquí a un any pugui entrar en vigor el Tractat de Lisboa. El primer ministre irlandès, Brian Cowen, ha anunciat que celebraran un nou referèndum sobre el tractat de reforma de les institucions abans del novembre de l'any que ve. A canvi, per tranquil·litzar els ciutadans irlandesos, els 27 s'han compromès a garantir per escrit que respectaran el seu impost de societats reduït, la prohibició d'avortar i la neutralitat militar.
Acords de mínims a Poznan
L'ambiciós pla contra el canvi climàtic de la Unió Europea contrasta amb la indefinició amb què ha acabat la cimera del clima de les Nacions Unides a Poznan. Hi ha hagut un acord d'última hora sobre el calendari per donar a llum un nou tractat que substitueixi el Protocol de Kyoto, però s'han deixat les grans qüestions de banda. També hi ha consens sobre les ajudes als països en vies desenvolupament, que es queixen perquè els diners no són els que esperaven.
A més, es permetrà que la major part dels sectors industrials europeus continuïn rebent de manera gratuïta els permisos d'emissions de CO2, en lloc de pagar-los en subhastes com inicialment proposava la Comissió, per evitar deslocalitzacions.
L'objectiu d'aquest paquet és posar en pràctica els objectius que ha fixat la UE contra el canvi climàtic, l'anomenat triple 20 pel 2020, que consisteix a reduir les emissions de diòxid de carboni un 20%, aconseguir una quota d'energies renovables del 20% i un estalvi energètic d'un altre 20%.
El principal obstacle per assolir aquest compromís ha estat convèncer els països de l'ampliació d'acceptar les retallades d'emissions tenint en compte que les seves indústries són molt més contaminants que les dels nous socis.
Aquestes mesures ara hauran de ser ratificades pel Parlament Europeu. La UE vol mantenir la seva posició de lideratge internacional en la lluita contra el canvi climàtic i donar un impuls a les negociacions per un acord mundial a la cimera de Copenhaguen de finals del 2009, d'on haurà de sortir l'actualització del protocol de Kyoto, que s'acaba el 2012.
Injecció de 200.000 milions d'euros
Els líders de la UE també han donat el seu suport unànime al pla contra la crisi proposat per la Comissió Europea, que preveu destinar fons equivalents a l'1,5% del PIB comunitari a impulsar l'activitat econòmica i l'ocupació. El paquet d'estímuls fiscals de 200.000 milions d'euros permetrà sostenir la demanda i combatre la recessió, i s'aplicarà els anys 2009 i 2010.
Les mesures de suport buscaran un efecte immediat i tindran una limitació temporal que se centrarà en els sectors més afectats, com l'automòbil o la construcció. El pla deixa llibertat a cada país per optar entre un augment de la despesa pública, reduccions de la pressió fiscal o una disminució de les càrregues socials, així com fins i tot donar suport a determinades categories d'empreses o a les famílies més vulnerables.
La major part d'aquest fons, 170.000 milions d'euros, l'aportaran els estats membres, mentre que els 30.000 milions restants els aportarà la Comissió. Els estats membres també s'han compromès a revisar l'aplicació d'aquest pla a partir del març del 2009 i a adaptar-lo en cas que sigui necessari.
Al rescat del Tractat de Lisboa
El primer acord adoptat a la cimera semestral de caps d'estat i de govern ha estat el full de ruta perquè d'aquí a un any pugui entrar en vigor el Tractat de Lisboa. El primer ministre irlandès, Brian Cowen, ha anunciat que celebraran un nou referèndum sobre el tractat de reforma de les institucions abans del novembre de l'any que ve. A canvi, per tranquil·litzar els ciutadans irlandesos, els 27 s'han compromès a garantir per escrit que respectaran el seu impost de societats reduït, la prohibició d'avortar i la neutralitat militar.
Acords de mínims a Poznan
L'ambiciós pla contra el canvi climàtic de la Unió Europea contrasta amb la indefinició amb què ha acabat la cimera del clima de les Nacions Unides a Poznan. Hi ha hagut un acord d'última hora sobre el calendari per donar a llum un nou tractat que substitueixi el Protocol de Kyoto, però s'han deixat les grans qüestions de banda. També hi ha consens sobre les ajudes als països en vies desenvolupament, que es queixen perquè els diners no són els que esperaven.
