Ignasi Terradas: "Els joves no són immadurs, són immadurs els sous que cobren" (i II)

I nosaltres, quin grau de responsabilitat tenim?

D'aborregament, d'embrutiment, de fatalisme, d'inèrcia... En els últims anys hi ha hagut tota aquesta eufòria, aquest triomfalisme de les idees del capitalisme exuberant, de la riquesa sense límits, amb governants que anaven pel món exalçant la riquesa amb un seguici d'ensumadors de mà d'obra barata i irresponsabilitat fiscal (tot Estat es mereix i necessita una contribució fiscal!)... Amb tanta propaganda i tan ben muntada -també s'ha de dir-, s'ha neutralitzat molta capacitat de reacció. Per això hi ha més desmoralització davant l'evidència que no pas indignació i crítica realment constructiva. La propaganda incondicional a favor d'un capitalisme irreformable ha generat ments tancades, fanàtiques. S'ha donat un missatge perquè la gent confiés en un sistema i no en les persones. I ara es vol que el sistema continuï creant la il·lusió que és la solució, i encara més, la salvació. Però els sistemes són cecs, inhumans, són màquines, i mai funcionen per si mateixos. Sigui capitalisme, sigui socialisme, els sistemes s'han de corregir constantment, i el que han de ser obertes i crítiques són les nostres ments. El mercat no salva, salva la voluntat humana, una voluntat humana responsable que ha de triar constantment entre el que es pot deixar al mercat i el que no.

I com veus els joves? Sovint se'ls acusa d'immadurs i irresponsables, incapaços de fer front a aquest nou repte...

Aquest discurs del noi mimat que no s'aventura a sortir a la societat no es correspon amb la gent que ve a la meva facultat. La immaduresa està en els sous i les beques que cobren. Els responsables d'aquests sous i aquestes beques són els que generen la "immaduresa" dels joves (i no tan joves!), que no és altra cosa que els imponderables de la pobresa. La immaduresa és doncs econòmica, causada deliberadament pel poder polític i empresarial. Però fins i tot amb aquesta immaduresa econòmica fan un esforç de maduresa intel·lectual enorme. Si a aquestes persones que sovint acusen els joves d'immaduresa i d'apoltronament els rebaixessin els ingressos no ja a un sou típicament precari sinó als de diverses feines que permeten sobreviure, ja veuríem si de sobte no quedarien també dependents i immadurs! Per emancipar-se la majoria de joves han de viure col·lectivament, no perquè vulguin, sinó per adaptar-se al fet que la seva feina està mal pagada. Fins i tot hi ha parelles que viuen en pisos compartits perquè no poden fer-ho sols... La pretesa immaduresa té una arrel econòmica, i ve de fa molts anys. Concretament, des de que es van establir els primers contractes escombraria. Des de llavors que molts empresaris i polítics es van posar d'acord per no remunerar bé la joventut -i evidentment no només la joventut. I sí que hi ha un sector de la joventut apoltronada i immadura, però també hi ha apoltronament i immaduresa entre la gent gran. Hi ha gent que ha heretat bons negocis i que mai s'ha hagut d'espavilar, o que ha tingut la sort de tenir només feines estables i ben remunerades, i alguns d'ells, poc prudents, s'atreveixen a criticar els joves assetjats per la precarietat. Home, quina barra! La majoria de l'alumnat que tenim a les facultats -com la meva, la de Geografia i Història- treballa, i ja fa temps que s'ha espavilat tot el que ha pogut, fins on el mateix mercat li ha deixat.


També es diu que hi ha massa universitaris?

Això és com dir que hi ha massa gent alfabetitzada! Malauradament, hi ha moltes feines que no requereixen que se sàpiga llegir ni escriure, i cada vegada més, però encara que el mercat no ho demani, la responsabilitat de la dignitat humana -en el context de les nostres societats- és ensenyar a llegir i escriure. Molta gent ve a la facultat per satisfer una necessitat cultural, educativa, per una vegada no es tracta de diners! Una de les coses que em sap més greu dels nous plans (estem tractant d'evitar-ho) és la possible eliminació d'horaris que permetin estudiar als que treballen una bona part del dia fora de la universitat. Si minva considerablement el nombre de persones amb voluntat i afecció per la cultura superior, la societat s'embruteix més, la gent perd el gust per l'exercici de la raó, i per això no només es torna més ignorant, sinó també més fanàtica, obtusa i intolerant. Perquè ja no estem en l'època que rememora un Josep Pla, i actualment la cultura superior que abans un pagès o un pescador podien obtenir estant amatents al seu medi i a la seva societat, ara, amb la destrucció del medi i la societat, s'ha de reconstruir en gran part mentalment, s'ha d'estudiar.







Primera part de l'entrevista amb l'Ignasi Terradas