Mor als 82 anys l'expresident espanyol Leopoldo Calvo Sotelo
L'expresident del govern espanyol Leopoldo Calvo Sotelo ha mort aquest dissabte, als 82 anys, al seu domicili de Pozuelo de Alarcón, a Madrid. El que va ser segon president de la democràcia espanyola sempre serà recordat per la seva investidura, que va coincidir amb l'intent colpista del 23-F. La capella ardent s'instal·larà a partir d'aquest diumenge, al Congrés dels Diputats, i serà la família la que decidirà si vol un funeral d'estat. Calvo Sotelo no tenia cap malaltia però havia caigut feia uns mesos i no se n'havia arribat a recuperar del tot. Això havia comportat un empitjorament progressiu del seu estat de salut.
Dos dies abans de ser escollit, el tinent coronel Antonio Tejero, al capdavant d'un grup de guàrdies civils, havia interromput la sessió d'investidura, quan es portava a terme la segona votació. Un cop fracassat el cop d'estat, i aleshores amb la majoria absoluta que la cambra li havia negat quatre dies abans, Calvo Sotelo es va convertir en el tercer cap de govern de la transició.
Va tenir una contribució activa en l'afermament de la democràcia, tot i que el seu mandat és recordat sobretot perquè va prendre una decisió molt polèmica en aquell moment, l'ingrés d'Espanya a l'OTAN. Un altre cop les dificultats internes de la UCD van portar a la dissolució del seu govern i a les eleccions generals de l'octubre del 1982, que va guanyar el PSOE, amb Felipe González al capdavant, per àmplia majoria.
Calvo Sotelo va continuar encara l'activitat política primer com a membre del Consell d'Europa i després del Parlament Europeu, fins al 1987. Tot i que mai va militar en el Partit Popular sí que va donar suport públicament a aquesta formació política i a José María Aznar. Al llarg d'aquests anys ha continuat les seves activitats tant en l'àmbit de l'empresa privada com en funcions més públiques, com la de president d'un dels jurats dels Premis Príncep d'Astúries.
Leopoldo Calvo Sotelo va néixer a Madrid el 14 d'abril del 1926. Va iniciar els estudis de Batxillerat a Ribadeo, a Lugo, i els va acabar a l'Institut Cervantes de Madrid. L'any 1942 va començar els estudis universitaris a l'escola Tècnica Superior de Camins de Madrid, que va acabar amb el número 1 de la seva promoció. Entre 1954 i 1968 va ostentar diversos càrrecs a l'empresa privada i pública, entre els quals els de conseller delegat d'Unió d'Explosius Río Tinto o president del consell d'administració de Renfe.
La seva activitat política es remunta a la dècada dels setanta, tot i que durant la seva joventut va ser integrant de les Juventudes Monárquicas i el 1957 va ser un dels fundadors d'Unión Española, de caràcter monàrquic possibilista. El 1971 va ser nomenat procurador a les Corts en representació dels empresaris d'indústries químiques.
Ministre amb Suárez
Després de la mort del general Franco, des de l'11 de desembre de 1975 fins al 7 de juliol de 1976, va ser ministre de Comerç dins el primer govern de la monarquia, presidit per Arias Navarro. Posteriorment, va ser titular del Departament d'Obres Públiques al gabinet d'Adolfo Suárez (1976-1977), tot i que va renunciar al càrrec per poder presentar-se com a candidat a les eleccions generals del 15 de juny de 1977.
Va ser elegit diputat per Madrid com a independent a la llista d'Unió de Centre Democràtic (UCD) i nomenat portaveu al Congrés d'aquesta formació política. Membres del Comitè Executiu Nacional de l'UCD, l'11 de febrer de 1978 va ser nomenat ministre de Relacions amb les Comunitats Europees en el govern de Suárez. A les eleccions generals de l'1 de març de 1979 va ser reelegit diputat per Madrid. En el segon executiu de Suárez va continuar al capdavant del mateix Ministeri i el setembre del 1980 va passar a ser vicepresident segon per a Afers Econòmics.
Calvo Sotelo estava casat amb Pilar Ibáñez-Martín Mellado, filla d'un ministre d'Educació de la postguerra, José Ibáñez-Martín, i hi havia tingut vuit fills: Leopoldo, María del Pilar, Juan Víctor, Pedro José, Víctor María, José María, Andrés i Pablo.
