Retorn de la primera remesa dels "papers de Salamanca".
Retorn de la primera remesa dels "papers de Salamanca".
Barcelona

El retorn dels papers: cronologia d'un desencís

RedaccióActualitzat

- El 5 de juliol de 1939 va sortir l'últim tren cap a Salamanca amb els darrers documents requisats a Catalunya per la dictadura. El comboi portava 35 tones de material. Fa 75 anys.

- El 1989, el Parlament català demana el retorn dels papers. El govern del PSOE, amb majoria absoluta, ho rebutja. El mateix passa el 1992 i el 1994. El 1995 el govern socialista de Felipe González, amb el suport de CiU, es compromet a tornar els papers, però l'oposició popular i la victòria del PP el 1996 deixen la promesa en paper mullat.

- El juny del 2002 neix la Comissió de la Dignitat per aconseguir el retorn de la documentació confiscada pel règim franquista.

- El novembre del 2005, amb el govern tripartit i el del PSOE al poder, es signa la Llei de Retorn, que estableix la devolució dels "papers de Salamanca" a la Generalitat. L'acord no inclou els documents dels ajuntaments.

- El 2006 (67 anys després) es comencen a tornar els documents. L'acord de retorn representa només el 2% de l'Arxiu de Salamanca. Molts són documents de la Generalitat republicana, però la majoria són papers de partits, sindicats i particulars. Surten 507 caixes de l'Arxiu de Salamanca. 500 arriben a Catalunya. Contenen documents de la Generalitat. 

El febrer del 2006, l'alcalde de Salamanca canvia el nom del carrer on es troba l'arxiu pel de "carrer de l'Espoli". Se'n dirà durant 5 anys. El 2011, abans de marxar al Senat, l'alcalde li retorna el nom de carrer de Gibraltar.

- Entre 2008 i 2012 han anat arribant remeses de documents, però encara resten mig miler de lligalls a Salamanca.

- El 2012, el ministre de Cultura, José Ignacio Wert, diu al conseller Ferran Mascarell que el 30 de juny hauran tornat tots els papers de l'Arxiu de Salamanca.

- Dos anys més tard, el Ministeri de Cultura avisa que només tornarà la meitat dels "papers de Salamanca" pendents. S'agafa a una sentència del Tribunal Constitucional i al·lega que només ha de tornar els que tenen un propietari conegut. Si ha mort, no els tornarà.

- Cap dels protagonistes que van signar el retorn dels papers continua al seu càrrec. Ni el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ni el del govern espanyol, José Luis Rodríguez-Zapatero. Tampoc les titulars de cultura, Caterina Mieras i Carmen Calvo. Ni tan sols el bel·ligerant alcalde de Salamanca, Julián Lanzarote, ara és senador.

Anar al contingut