Zapatero reconeix que va parlar de política amb ETA però sense fer concessions
José Luis Rodríguez Zapatero parla de la negociació amb ETA i repassa algunes de les qüestions més polèmiques de la legislatura, en una llarga entrevista que publica el diari "El Mundo", fruit de vuit hores de conversa amb el director de la publicació Pedro J. Ramírez. Reconeix que hi va haver contactes amb la banda terrorista, fins i tot després de l'atemptat contra la T-4 que va representar el final de la treva d'ETA però que mai va estar ni estarà disposat a pagar un preu polític. Davant les denúncies que fa el PP de discriminació del castellà a Catalunya, es mostra partidari de respectar la llei de política lingüística.
La negociació amb ETA
Zapatero reconeix que va permetre que es parlés de Navarra o de l'autodeterminació en les converses amb ETA, però insisteix que mai va fer cap concessió política i que buscava la pau amb la banda però a la vegada preparava la confrontació. També diu que després de l'atemptat de la T-4 va permetre que continuessin les converses a petició d'instàncies internacionals i per esgotar fins l'última possibilitat d'evitar més víctimes. La situació, però, assegura que estava ja "molt deteriorada".
El president espanyol assegura que la fi de la violència no té ni mai tindrà preu polític i considera que les converses de Patxi López i altres líders del PSE amb dirigents de Batasuna no es poden considerar diàleg polític.
L'Estatut i el català
Pel que fa a Catalunya, Zapatero diu que des de l'inici era partidari d'un nou Estatut i, retornant a la polèmica sobre el compromís que va adquirir de "donar suport al text que vingui de Catalunya", assegura que no va ser una frivolitat però reconeix que potser no va expressar correctament la seva voluntat, que era la de donar suport al fet que es fes un nou Estatut.
Sobre la llengua, es mostra partidari de respectar la legalitat en matèria de política lingüística, tant pel que fa a l'ensenyament com a la retolació dels comerços del català. També diu, però, que les comunitats que promocionen les llengües cooficials no seran més fortes per tenir una actitud mesquina respecte al castellà.
L'oposició del PP
En la seva llarga conversa amb Pedro J. Ramírez, Zapatero retreu en diverses ocasions l'actitud del principal partit de l'oposició, el PP. Acusa els populars de tenir un únic desig, que les coses li sortissin malament al govern, i lamenta que s'hagin dedicat a fer oposició amb tot i no cedir en grans temes d'Estat.
El president s'aventura a atribuir l'actitud popular al fet de justificar una derrota, la del 2004, no analitzada i en què no van fer "ni una línia d'autocrítica".
Zapatero reconeix que va permetre que es parlés de Navarra o de l'autodeterminació en les converses amb ETA, però insisteix que mai va fer cap concessió política i que buscava la pau amb la banda però a la vegada preparava la confrontació. També diu que després de l'atemptat de la T-4 va permetre que continuessin les converses a petició d'instàncies internacionals i per esgotar fins l'última possibilitat d'evitar més víctimes. La situació, però, assegura que estava ja "molt deteriorada".
El president espanyol assegura que la fi de la violència no té ni mai tindrà preu polític i considera que les converses de Patxi López i altres líders del PSE amb dirigents de Batasuna no es poden considerar diàleg polític.
L'Estatut i el català
Pel que fa a Catalunya, Zapatero diu que des de l'inici era partidari d'un nou Estatut i, retornant a la polèmica sobre el compromís que va adquirir de "donar suport al text que vingui de Catalunya", assegura que no va ser una frivolitat però reconeix que potser no va expressar correctament la seva voluntat, que era la de donar suport al fet que es fes un nou Estatut.
Sobre la llengua, es mostra partidari de respectar la legalitat en matèria de política lingüística, tant pel que fa a l'ensenyament com a la retolació dels comerços del català. També diu, però, que les comunitats que promocionen les llengües cooficials no seran més fortes per tenir una actitud mesquina respecte al castellà.
L'oposició del PP
En la seva llarga conversa amb Pedro J. Ramírez, Zapatero retreu en diverses ocasions l'actitud del principal partit de l'oposició, el PP. Acusa els populars de tenir un únic desig, que les coses li sortissin malament al govern, i lamenta que s'hagin dedicat a fer oposició amb tot i no cedir en grans temes d'Estat.
El president s'aventura a atribuir l'actitud popular al fet de justificar una derrota, la del 2004, no analitzada i en què no van fer "ni una línia d'autocrítica".
