La Fiscalia demana 15 anys de presó per a Díaz Ferrán per haver buidat Marsans
A l'expresident de la CEOE se l'acusa d'integrar-se a un grup criminal per poder buidar Marsans, a més de delictes com alçament de béns, concurs fraudulent o blanqueig de capitals.
La Fiscalia demana 15 anys de presó per a l'expresident de la CEOE, a qui acusa d'integrar-se a un grup criminal per poder buidar Marsans. També se l'acusa d'altres delictes, com alçament de béns, concurs fraudulent o blanqueig de capitals, tot dins la causa que investiga el buidament patrimonial del Grup Marsans per eludir el pagament als seus creditors.
Per al fill de Díaz Ferrán, Gerardo Díaz Santamaría, el ministeri públic demana 8 anys i nou mesos, i uns altres 8 anys per al liquidador d'empreses Ángel de Cabo, encarregat de l'operació de buidament. Tant Díaz Ferrán com De Cabo estan en presó provisional per aquesta causa.
El jutge de l'Audiencia Nacional Eloy Velasco va ordenar la detenció de nou persones al desembre del 2012, dins el marc de l'"operació Creuer", que es va iniciar arran d'una denúncia presentada pels majoristes AC Hoteles, Melià, Pullmantur i el Grup Orizonia.
Antecedents
El fiscal Daniel Campos informa que Díaz Ferrán tenia, juntament amb el difunt Gonzalo Pascual, un grup de societats de les quals Viatges Marsans era la capçalera, i que agrupava 117 empreses a través de Holdisan i Parihol, totes dedicades al sector del turisme i del transport.
L'acumulació de deutes del conglomerat empresarial comprometien greument la viabilitat, unes xifres que van fer que, a partir de desembre del 2009, el Consell d'Administració fos substituït per dos administradors solidaris i que passés a vendre's, el 2010, a l'empresari Ángel Cobo.
Amb tot, la situació va derivar en la sortida a concurs de Viatges Marsans i d'altres empreses, en què es determinava un dèficit patrimonial superior a 270 milions d'euros, mentre que el deute de Díaz Ferrán ascendia als 413 milions.
"Tan lamentable situació patrimonial, que afectava tant el grup empresarial com el patrimoni personal dels seus titulars, amenaçava l'altíssim nivell de vida que fins llavors portaven tots dos, per la qual cosa van decidir salvar de les execucions a què es veien abocats la majoria dels seus béns mitjançant un sistemàtic buidatge del seu patrimoni personal i empresarial, en evident perjudici dels creditors", ha dit el fiscal.
Díaz Ferrán i Pascual van traspassar a De Cabo la totalitat del seu patrimoni, sense que aquest últim abonés cap quantitat, tot i que havia de pagar 8 milions d'euros a cada un, "amb què podrien continuar vivint amb la mateixa o semblant opulència".
Per al procés de despatrimonialització de les societats adquirides, el fiscal descriu que van posar altres membres del grup en nòmina de les societats, es van quedar amb els cotxes de gamma alta i els iots de què disposaven, van buidar les tresoreries ivan comprar les vivendes de què disposava Díaz Ferrán.
