Homes armats i amb uniforme custodien l'entrada de l'aeroport de Simferopol. (Foto: Reuters)
La presa del control de l'aeroport de Simferopol intensifica el pols entre les autoritats ucraïneses i les de Crimea. (Foto: Reuters)
Ucraïna

Intents internacionals per frenar una segona Guerra Freda

La nit de dijous a divendres homes armats i uniformats, però sense distintius, han ocupat l'aeroport internacional de Crimea, el de Simferopol. El ministre de l'Interior en funcions, Arsén Avàkov, n'ha culpat els militars russos i ha afirmat que hi ha hagut una "invasió i ocupació militar". Les autoritats russes neguen cap participació en l'assalt. Obama assegura que si es confirma hi haurà conseqüències.

RedaccióActualitzat

Nou pas en el conflicte entre les dues Ucraïnes. Homes armats i uniformats van ocupar la matinada de dijous a divendres l'aeroport internacional de Crimea. El ministre de l'Interior en funcions, Arsén Avàkov, en va culpar militars russos i va afirmar que hi ha hagut una "invasió i ocupació militar". Les autoritats russes neguen cap participació en l'assalt. Les autoritats ucraïneses afirmen haver recuperat el control dels aeroports ocupats.

L'aeroport de Simferopol va ser assaltat de matinada. El ministre diu que els soldats van aconseguir controlar les instal·lacions. Portaven, diu, uniforme de camuflatge sense cap distintiu, però no "han amagat la seva pertinença a la flota russa del mar Negre". També ha denunciat l'ocupació de l'aeroport de Sebastopol, al sud-est de la península de Crimea. Sebastopol té un estatus jurídic especial i no forma part de la república de Crimea, tot i que també es troba sota influència prorussa.

En un darrer incident, més de 10 helicòpters militars russos han violat l'espai aeri d'Ucraïna, i han sobrevolat Crimea, segons els guardes fronterers. La marina de guerra russa al mar Negre, ancorada a Sebastopol, nega tenir cap vinculació amb els fets. Moscou afirma que les seves maniobres en aquesta zona del mar havien estat planificades abans de la crisi ucraïnesa.

Integritat territorial en joc

El ministre de l'Interior considera que aquesta maniobra és "una provocació per desencadenar un conflicte armat". El president en funcions, Oleksandr Turtxínov, considera que Rússia està involucrada en aquesta acció i ha convocat una reunió de seguretat del seu govern.

El Parlament d'Ucraïna ha demanat a Moscou que aturi qualsevol acció per encoratjar el separatisme i ha emplaçat el Consell de Seguretat de l'ONU a abordar la crisi. El primer ministre de la república autònoma de Crimea, Serguei Axiónov, ha demanat aquest dissabte al president rus, Vladímir Putin, ajuda per restablir la pau i la tranquil·litat a la regió.

Axiónov ha fet aquesta petició en un comunicat, en què ha anunciat la seva decisió de posar totes les forces de seguretat de la república autònoma sota el seu control personal, mentre creix la tensió entre les autoritats locals prorusses i el nou poder ucraïnès a Kíev, i justifica la seva decisió dient que a la regió s'han registrat disturbis amb l'ús d'armes de foc i les estructures de seguretat són incapaces de restablir l'ordre de manera efectiva.

El primer ministre també considera il·legal la designació per part de les autoritats de Kíev del nou cap de la policia de Crimea, Igor Avrutski, en un nou pas de la creixent tensió entre les autoritats prorusses d'aquesta regió i el nou govern ucraïnès.

Referèndum d'independència

Unes hores abans, grups formats per exmilitars i antics agents dels serveis secrets havien assaltat el Parlament regional i havien aprovat fer un referèndum d'independència el 25 de maig, coincidint amb les eleccions presidencials anticipades a Ucraïna i amb les europees. La majoria russa vol un nou estatus dins la nova etapa post-Ianukóvitx que inicia el país.

La postura de Rússia

Rússia continua exhibint el  seu potencial militar a la zona. D'altra banda, Moscou ha dit aquest matí que no deixarà de prestar atenció a la petició d'ajuda del primer ministre de la república autònoma de Crimea, Serguei Axiónov, al president rus, Vladímir Putin, per pacificar la regió.

Occident demana prudència

La Unió Europea insta Moscou a respectar la sobirania d'Ucraïna, i assegura que la nova Ucraïna tindrà recursos per tirar endavant.

El Parlament ucraïnès ha votat per àmplia majoria el nou govern que dijous va aprovar la plaça Maidan, un govern que es diu d'unitat nacional, però que està compost principalment per membres opositors a Ianukóvitx. L'encapçala el primer ministre Arseni Iatseniuk, que ha insistit en les dificultats econòmiques i polítiques que viu el país.

Obama hi diu la seva

Amenaçar l'amenaça. Això és el què ha fet el president dels Estats Units, Barack Obama, davant el moviment de grups armats a Crimea. El que és pràcticament segur és que Crimea escapa del control del nou govern de Kíev. I aquest descontrol amoïna Obama, que s'ha mostrat "profundament preocupat" i ha advertit Rússia que qualsevol violació de la sobirania d'aquest país serà "profundament desestabilitzadora".

Obama ha llançat un clar avís en la seva compareixença d'urgència: "Hi haurà costos en cas d'una intervenció" de Rússia a Ucraïna. Washington i alguns dels seus aliats europeus estudien la possibilitat de no assistir a la cimera del G8 que s'ha de fer al juny a la ciutat russa de Sotxi si es confirma una intervenció militar de Rússia a Crimea.

Ianukóvitx dóna senyals de vida

El president destituït d'Ucraïna, Víktor Ianukóvitx, va reaparèixer dijous a la ciutat russa de Rostov i aquest divendres ha ofert una roda de premsa on ha reivindicat la seva legitimitat i ha disparat contra tothom. Ianukóvitx afirma que continua sent el president del país perquè ningú l'ha destituït. Avisa, a més, que està decidit a lluitar pel futur del seu país que, diu, ara està en mans de neofeixistes.

El president destituït ha acusat Occident de la crisi a Ucraïna i ha carregat contra Rússia. En una de les declaracions més contundents de la roda de premsa, ha afirmat que "Rússia ha d'actuar". Admet que no entén el silenci de Putin sobre els fets i afirma que no s'ha trobat encara amb el president rus. El ja expresident d'Ucraïna ha aclarit que no va fugir del país, sinó que va haver d'anar-se'n per les amenaces a la seva seguretat.

Res personal contra Timoixenko

Pel que fa a una de les icones de l'oposició, l'exprimera ministra Iúlia Timoixenko, Ianukóvitx ha assegurat que no té res personal contra ella, però que el contracte gasístic amb Rússia que va signar va resultar ser molt desavantatjós pel país.

Timoixenko va ser condemnada a set anys de presó per abús de poder per aquest contracte. L'alliberament de Timoixenko, en un estat de salut molt precari, va ser una de les primeres decisions del Parlament en mans de l'oposició.

Ianukóvitx tornarà si li garanteixen la seguretat

Des de Kíev, han assegurat que ordenaran l'extradició de l'expresident si es confirma que està en territori rus. El nou govern va emetre una ordre de cerca i captura contra Ianukóvitx i ha demanat al Tribunal Internacional de la Haia que el jutgi per crims contra la humanitat.

Ianukóvitx afirma que mai va ordenar disparar contra els manifestants, però apunta que els antidisturbis tenien tot el dret a fer servir les armes "en defensa pròpia".

L'expresident ha explicat que no renuncia a tornar a Ucraïna, però no ho farà fins que la comunitat internacional no li garanteixi la seguretat.

 

 

ESPECIALS RELACIONATS
Anar al contingut