Bachelet es perfila com a nova presidenta de Xile però haurà d'esperar a la segona volta
L'expresidenta i líder del centreesquerra haurà d'ajornar el seu retorn al palau de La Moneda en no arribar, per escassos quatre punts, al 50% dels sufragis en les eleccions que s'han celebrat aquest diumenge. La seva rival a la segona volta serà la candidata de la dreta Evelyn Matthei, que ha obtingut el 25% dels suports.
Michelle Bachelet encara la possibilitat d'un nou mandat, gairebé quatre anys després de deixar la presidència de Xile, però haurà d'esperar per celebrar-ho. En les eleccions d'aquest diumenge ha guanyat amb un ampli 46,65% dels sufragis, una victòria incontestable però insuficient per evitar la segona volta en quedar-se a escassos quatre punts del 50% que li estalviarien l'espera. El seu carisma, la popularitat i les reformes socials són les claus de la previsible victòria de Nueva Mayoría, la coalició de centreesquerra que encapçala.
La seva rival a les urnes el 15 de desembre serà Evelyn Matthei, que aquest diumenge ha obtingut el 25,26% dels vots. La fins ara ministra de Treball no ha aconseguit arrencar entusiasme, va ser la quarta opció de la dreta i arrossega la rèmora de la baixa popularitat de l'actual president, Sebastián Piñera, i del descontentament social que s'ha gestat durant el seu mandat.
Les protestes estudiantils han posat sobre la taula el fet que el gran creixement econòmic de Xile no ha anat acompanyat de desenvolupament social. Un 70% de la població té uns ingressos mensuals de 400 euros. Bachelet promet combatre les desigualtats amb una educació universal i gratuïta, una nova constitució i reformes tributàries a les empreses. Per fer les reformes estructurals que ni ella ni els seus antecessors van fer, li cal una àmplia majoria a la cambra de diputats i al senat, que es renoven gairebé totalment.
De jugar juntes a enfrontar-se a les urnes
Bachelet i Matthei jugaven juntes de petites, però les seves vides van agafar camins molt diferents. Una, Michelle Bachelet, va haver de fugir cap a l'exili després de ser detinguda i torturada. L'altra, Evelyn Matthei, va viure una còmoda joventut en les files pinochetistes.
Els seus pares eren dos generals molt amics en una base militar al nord de Xile, però amb el cop d'estat Bachelet es va mantenir fidel a Allende i va morir a la presó després de ser torturat, mentre que Matthei va passar a formar part de la junta militar.
Evelyn Matthei va estudiar piano i economia, va ser diputada i senadora, i fins ara era ministra de Treball en el govern conservador de Sebastián Piñera. Michelle Bachelet es va llicenciar en Medicina i va ingressar a les files del Partit Socialista. Va ser ministra de Defensa i de Sanitat abans d'ocupar la presidència del país del 2006 al 2010. Carismàtica i empàtica, va acabar el mandat amb una popularitat del 84%.
Tan diferents com elles són els seus programes. Matthei és partidària del model econòmic i social instaurat per Pinochet, que ha fet de Xile l'economia més dinàmica de Llatinoamèrica, però amb profundes desigualtats; Bachelet defensa un canvi de model i per això vol canviar la Constitució, fer l'educació gratuïta i universal i reformar els impostos.
Quaranta anys després, seguint l'estela dels seus pares, les filles dels generals tornen a liderar camins oposats.
